Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

El món, en suspens davant de les eleccions més disputades de la història als Estats Units

  • AGENCIAS
Actualitzada 07/11/2016 a les 08:46
La falta d’empatia i carisma de Clinton s’enfronta cara a cara amb els exabruptes de Trump || L’FBI manté que no hi ha raons per processar la candidata demòcrata pels nous correus
La candidata demòcrata per a la presidència dels EUA, Hillary Clinton, durant un acte de campanya aquesta setmana.

La candidata demòcrata per a la presidència dels EUA, Hillary Clinton, durant un acte de campanya aquesta setmana.

La candidata demòcrata per a la presidència dels EUA, Hillary Clinton, durant un acte de campanya aquesta setmana.

La candidata demòcrata per a la presidència dels EUA, Hillary Clinton, durant un acte de campanya aquesta setmana.

Les eleccions dels Estats Units de demà dimarts són les que més expectació han creat a tot el planeta per la direcció que prengui en els quatre propers anys la primera potència mundial.

Els dos candidats principals a la presidència, la demòcrata Hillary Clinton i el republicà Donald Trump, enfronten polítiques diametralment oposades tant a nivell intern com del paper dels EUA al món.

 

Els dos candidats han esgotat aquest cap de setmana el temps per obtenir vots en estats claus
Els dos candidats presenten polítiques per als Estats Units diametralment oposades

 

Les últimes enquestes donen a Hillary Clinton un avantatge d’entre 3 i 5 punts sobre Donald Trump.

Malgrat la retallada considerable de l’avantatge de què Clinton gaudia fa una mica més d’una setmana, Trump continua sense ser capaç de superar el seu sostre del 43 per cent, la qual cosa reafirma el fet que el magnat no està conquerint el vot indecís.

Una enquesta publicada ahir i realitzada entre els dies 1 i 4 de novembre per al diari Washington Post i la cadena ABC News dóna a Trump un 43% d’intenció de vot, davant el 48% de Clinton.

“Senyores i senyors, em presento per ser president dels Estats Units i farem que el nostre país torni a ser gran de nou.” Amb aquestes paraules, el 16 de juny del 2015 el magnat Donald Trump feia un pas endavant i anunciava que volia ser el candidat del Partit Republicà a la Casa Blanca.

L’anunci no va ser una sorpresa, ja que el multimilionari havia acariciat i estudiat la possibilitat de ser president en anteriors eleccions, tanmateix van ser pocs els que van creure llavors que tenia possibilitats reals d’aconseguir la candidatura, ja que hi havia altres rivals amb experiència política que semblaven tenir un perfil més adequat.

Així doncs, el mateix dia de l’anunci, el New York Times ja afirmava que era “improbable” que s’emportés la victòria a les primàries republicanes.Per a molts, Trump no era més que un ric empresari conegut entre els ciutadans pel seu reality show a la cadena NBC L’aprenent, sense cap tipus d’experiència en càrrecs polítics de cap rang i que, per tant, no tenia res a fer davant de rivals com l’exgovernador de Florida Jeb Bush o els senadors Ted Cruz i Marco Rubio, entre d’altres.

Tanmateix, a cop de declaracions no sempre políticament correctes i amb la seua omnipresència als mitjans de comunicació, Trump va aconseguir aviat situar-se al capdavant en les enquestes davant els seus rivals, segellant a més bones intervencions en els diferents debats televisius entre ells.

Ha estat molt criticat per les seues declaracions masclistes, les més sonades de les quals aparegudes en un vídeo amb data del 2005.

Llavors, Trump presumia de poder fer tot el que volgués a una dona pel fet de ser una “estrella”, una cosa que va justificar com una “xarrada de gimnàs”. També va haver de fer front en aquestes últimes setmanes a la successió de dones que han anat sortint a la palestra per denunciar casos d’assetjament i tocaments per part del magnat. El candidat republicà ha negat veracitat a totes aquestes informacions, que considera impulsades per la campanya de Hillary Clinton i dels mitjans rivals. El Partit Demòcrata, per la seua part, s’ha enfrontat a una campanya molt diferent a les anteriors per l’imprevisible rival que ha tingut al davant. L’equip de Clinton ha difós innombrables desmentiments sobre les argumentacions i xifres donades per Trump, però molts retreuen a l’exsecretària d’Estat que no hagi sabut rematar un animal que va arribar a estar ferit de mort.

Els debats van ser bona mostra d’això. La majoria dels sondejos van donar com a guanyadora Clinton en els tres cara a cara i l’aspirant demòcrata va aconseguir distanciar-se en els dies posteriors, però a mesura que s’han anat atansant les eleccions el marge ha tornat de nou a la forquilla dels dos o tres punts percentuals.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha intensificat la seua presència en els actes electorals amb un missatge clar: Trump “no serveix” com a comandant en cap. La primera dama, Michelle Obama, ha centrat els seus discursos a recordar les polèmiques masclistes del magnat, amb apel·lacions constants al vot femení.

Tanmateix, si alguna cosa se li ha retret a Clinton ha estat la falta de carisma i la incapacitat per empatitzar amb els ciutadans, que l’han convertit en una candidata poc atractiva fins i tot per als votants demòcrates i vilipendiada pels republicans, que consideren que forma part de l’establishment de Washington, davant l’outsider Trump, verge en matèria política fins a la data.

Així les coses, l’antiga primera dama ha vist com el que semblava una victòria pràcticament assegurada s’anava desdibuixant, entre altres coses perquè en aquesta ocasió són més d’una desena els estats que els experts consideren que podrien inclinar-se d’un o un altre costat i la demòcrata no aconsegueix decantar la balança cap a ella.

Però quan semblava que ja no hi podia haver més sorpreses i polèmiques en la campanya, el 28 d’octubre el director de l’FBI, James Comey, va deixar anar una bomba: la seua oficina investigaria una nova partida de correus electrònics de Clinton quan encara era secretària d’Estat, malgrat que al setembre havia optat per no presentar càrrecs en contra seu. Tanmateix, ahir mateix, l’FBI va manifestar que no hi ha raons per processar Hillary Clinton per aquests correus.

Aquest cap de setmana, tots dos candidats han esgotat el temps per esgarrapar vots en estats tan crucials com el de Florida.

Dos agents van treure Trump de l’escenari agafant-lo de les espatlles davant d’un tumult que es va formar en una de les primeres files davant del faristol en el qual el candidat republicà es dirigia a l’audiència. Malgrat l’enrenou, poc després el magnat va reprendre el discurs, en un acte en un dels considerats com a estats clau per a l’esdevenir de les eleccions presidencials de demà.

El Servei Secret evacua Trump per una falsa alarma en un míting

Donald Trump va ser retirat dissabte a la nit per agents del Servei Secret dels Estats Units de l’escenari en el qual realitzava un míting a Nevada després que es percebés una suposada amenaça entre l’audiència.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre