“Catalunya i el País Basc estan en cicles diferents”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assistir ahir a la presa de possessió d’Iñigo Urkullu com a lehendakari del País Basc, on va estar assegut al costat de la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría. Puigdemont va mostrar el seu respecte pel procés a Euskadi i va desitjar que “el poble basc pugui anar tan lluny com es proposi”. No obstant, el president va reconèixer que Catalunya i el País Basc estan actualment en “cicles diferents”. “Però sempre hi ha un gran respecte per les decisions que prenguin respectivament els dos pobles. Així ha estat i així ha de continuar sent”, va precisar. El president de la Generalitat va ser una de les autoritats que es van personar a la Casa de Juntes de Gernika per acompanyar el lehendakari Urkullu en “un moment especial de la història del País Basc” i fer palès també “l’afecte, respecte, acompanyament i solidaritat” que es professen Catalunya i el País Basc.

Per la seua part, Urkullu es va comprometre a treballar “per una Euskadi millor i per a tothom”, en un acte en el qual Santamaría va transmetre “la màxima voluntat d’entesa” amb el nou Executiu basc. Segons l’opinió de Santamaría, “és el moment de treballar tots plegats”, quan “es posa en marxa un nou govern”. “El nostre està des de fa escasses setmanes en marxa i després de dies com avui, més de cerimònia, s’obren dies de treball”, va manifestar. La vicepresidenta espera que aquests dies siguin “intensos i fructífers”.

Santamaría transmet a Urkullu la “voluntat d’entesa” i l’insta a “treballar plegats”

L’acte en si, protocol·lari, es va desenvolupar segons el previst: el lehendakari va prestar el jurament tradicional, amb lleugeres modificacions, utilitzat el 1936 pel primer lehendakari, José Antonio Agirre, únicament en euskera i sobre sengles exemplars de l’Estatut de Gernika i del Fur Vell de Biscaia. Pel seu costat, el líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, va deixar la “mà estesa” a Urkullu per construir un nou marc polític basat en el dret d’autodeterminació i va advertir que si no es preveu aquest dret no entraran en cap acord.