Empat tècnic entre els partidaris i detractors de la independència

El no a la independència avantatja el sí per un 1,5% de diferència, segons indica un sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) difós ahir que reflecteix que, mentre que els favorables a la independència són el 45,3%, els contraris representen un 46,8%. Una situació que reflecteix un empat tècnic comptant amb el marge d’error del 3,04% que té en compte l’estudi.

L’avantatge del no, que en el baròmetre anterior (del mes de novembre) era només de dos dècimes, és ara d’un punt i mig. És el segon sondeig consecutiu que mostra un avantatge dels partidaris del no. En canvi, l’estudi publicat al juliol va donar un avantatge del sí de cinc punts. Pel que fa a la relació política entre Catalunya i Espanya, un 65,6% dels enquestats consideren “insuficient” el nivell d’autonomia català. Així, un 36,1% es mostren partidaris d’un Estat independent, seguits d’un 29,2% que opten per un Estat català en el marc d’una Espanya federal, mentre que només un 23,6% prefereixen seguir com una comunitat autònoma.

Puigdemont dóna suport a Homs i li agraeix el 9-N perquè “va atansar més” a la independència

En relació amb les eleccions al Parlament, l’enquesta assenyala que Junts pel Sí –si es presentés de nou– perdria entre un i tres escons respecte als 62 actuals. Ciutadans es mantindria com a primer grup de l’oposició amb 22-24 escons –d’un a tres menys dels que té ara–. El PSC confirmaria la seua recuperació i guanyaria un o dos escons respecte als setze actuals, mentre que Catalunya Sí que es Pot passaria d’11 a 14-15 escons –amb la inclusió en aquest grup de Barcelona En Comú–.

El Partit Popular, per la seua part, mantindria els onze escons actuals o en creixeria un. La CUP patiria un important retrocés: dels deu diputats actuals a entre sis i vuit. En aquest sentit, la pèrdua de suports dels cupaires i el descens de Junts pel Sí podria posar fi a la majoria absoluta independentista del Parlament, que es troba en 68 diputats.

En el cas d’eleccions generals, el CEO pronostica que ERC prendria el primer lloc al Congrés que En Comú Podem va aconseguir en els dos últims comicis. Els republicans repetirien els dotze escons actuals o n’obtindrien catorze, mentre que els comuns retrocedirien un o dos diputats fins als 10-11. El PSC, al seu torn, mantindria els set representants a la Cambra Baixa.

El PDeCAT podria quedar-se amb els vuit escons que va aconseguir Convergència el 26-J o perdre fins a tres diputats. El Partit Popular mantindria els sis diputats catalans o baixaria fins a quatre, mentre que Ciutadans obtindria entre tres i cinc escons.

madrid

El jutge d’instrucció de la causa seguida en el Tribunal Suprem contra el diputat i exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs per la consulta del 9-N ha fet l’últim pas previ a l’obertura de judici contra ell amb una interlocutòria que afirma que el polític era conscient de la desobediència al Tribunal Constitucional (TC).

Homs, segons el jutge, “va potenciar” la celebració de la consulta del 9-N “malgrat ser conscient de la suspensió acordada i la conseqüent inviabilitat de la seua celebració”. Amb tot plegat, apunta el magistrat, va cometre “desacatament” al TC de manera “oberta, obstinada i pertinaç” i amb ple coneixement que perseguia imposar la voluntat de la Generalitat.

La decisió del jutge posa fi a la investigació dels fets i dóna un termini de deu dies a la Fiscalia perquè sol·liciti l’obertura de judici oral formulant escrit d’acusació o bé el sobreseïment de les actuacions.

Per la seua banda, Francesc Homs, actual portaveu del PDeCAT al Congrés, va advertir que al “criminalitzar” els promotors del 9-N l’Estat s’està ficant en un “cul-de-sac”. Homs va afirmar que no recorrerà la decisió del Suprem i que es reserva “l’artilleria jurídica” per al judici.

En aquest sentit, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va valorar que les decisions del Suprem “s’ha d’acatar es comparteixin o no”, mentre que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va donar suport a Homs i li va agrair que possibilités la consulta del 9-N perquè “va atansar més” a la independència.

El conseller de Territori, Josep Rull, per la seua part, va insistir que les urnes no són el problema, sinó la solució, i va lamentar que el Govern central utilitzi la justícia “contra la democràcia”.

Al seu torn, Ciutadans va considerar “perillosos” els polítics que es creuen “per sobre de la llei” i va saludar que s’actuï contra Homs, i el PP va dir el portaveu del PDeCAT que les conseqüències judicials se les ha degut buscar. Per la seua banda, el PSC va demanar una “sentència justa” per a Homs i va recordar el seu rebuig del 9-N. Finalment, els comuns van lamentar la “judicialització de la política”.