La reunió Junqueras-Santamaría, crònica d’un desacord anunciat pel referèndum

La reunió entre el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va durar poc més de dos hores, però va finalitzar sense cap acord concret i amb postures enrocades sobre el referèndum. Junqueras va comentar que va traslladar a la vicepresidenta que a Catalunya se celebrarà el referèndum tant si l’Estat s’avé a pactar-lo com si no vol acordar-lo. Santamaría, per la seua part, va reiterar la negativa a la seua celebració. De la resta dels quaranta-cinc punts pendents que eren sobre la taula, cap avanç.

Transmet a la vicepresidenta que convocaran la consulta amb o sense permís de l’Estat

Artur Mas creu que el seu judici pel 9-N alimentarà un clima favorable al referèndum

En aquest sentit, la vicepresidenta va animar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a assistir a la Conferència de presidents perquè es tractaran alguns dels punts més destacats de la llista que “afecten també la resta d’Espanya”.Junqueras va assegurar que “es farà un referèndum, que hi ha tota la voluntat del món de pactar-lo, però que no es condicionarà la seua celebració a tenir un permís”.

Davant de la postura negativa respecte a la consulta de Santamaría, Junqueras va reiterar a la vicepresidenta que la Generalitat “continuarà endavant i fent la seua feina”. El també conseller d’Economia va traslladar així mateix a Santamaría la seua “preocupació davant de la incapacitat evident del govern central de gestionar el Fons de Reserva de la Seguretat Social”, una cosa que Junqueras creu que “posa en risc les pensions”.

Sáenz de Santamaría, al seu torn, va recordar que el Govern central no acceptarà un referèndum d’independència perquè “la sobirania correspon al conjunt del poble espanyol. No tenim capacitat de decisió”. La vicepresidenta va expressar que la reunió va servir per “reprendre” l’anterior trobada mantinguda entre tots dos a la Moncloa sobre els quaranta-sis punts que el Govern català va posar sobre la taula de l’executiu central.

Sáenz de Santamaría va valorar, a més, la “necessitat d’actuar conjuntament” en qüestions com “la situació dels centres tecnològics de Catalunya, la llei del tercer sector i la llei del voluntariat que no està recorreguda, un procediment similar que es podia establir amb la llei d’unitat de mercat com s’ha fet amb el País Basc i Galícia, el paquet d’infraestructures que va anunciar el ministre de Foment, o la participació en el nou pla estatal d’habitatge”. “Hi ha àmbit per treballar i fer-ho junts”, va defensar.

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar ahir a Palma que si en el judici pel 9-N es decideix la seua inhabilitació, no podrà presentar-se a eleccions ni ocupar cap càrrec públic, si bé va subratllar que seria per a eleccions “en clau autonòmica”.

En una conferència al Centre Cultural Sa Nostra, l’expresident va afirmar que per a unes eleccions constituents “ja no comptaran les inhabilitacions dels tribunals espanyols”. “Espero que les autoritats catalanes en aquell moment ens amnistiïn”, va ironitzar.

Mas també va afirmar “si no hi ha Pressupostos hi haurà eleccions, i no seran constitucionals, seran autonòmiques” i es va preguntar “qui els creurà” al camí d’“una república catalana” si no són “capaços d’aprovar-los”. Per això, va retreure a la CUP que “es va comprometre a no donar suport a propostes de partits que estiguin en contra del dret a decidir” però per rebutjar els Pressupostos “ha d’estar al costat del PSC, PP, i Ciutadans”.

L’expresident va assegurar a més que el judici, que començarà aquest 6 de febrer, “alimentarà un clima favorable al referèndum”, que consideraria una “victòria” si se celebra. En aquest sentit, va quedar ahir constituït el tribunal, amb tres magistrats del Superior de Catalunya, que jutjarà l’expresident Artur Mas i també les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel procés participatiu del 9-N.