Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Artur Mas es declara únic impulsor del 9 N però nega que desobeís al Constitucional

  • EFE
Actualitzada 06/02/2017 a les 16:49
Els encausats pel 9-N han estat acompanyats per 40.000 manifestants

Judici a Artur Mas pel 9-N

Mas assumeix la "iniciativa política" del 9N per complir el "mandat" del Parlament

EFE

Concentració davant del TSJC

Manifestació en suport a Mas, Ortega i Rigau pel judici del 9N

Mas, Ortega i Rigau a l'entrada al TSJC.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Mas, Ortega i Rigau a l'entrada al TSJC.

Lleonard Delshams
L'expresident Artur Mas al costat de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'expresident Artur Mas al costat de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

EFE
Vista de una pantalla en una de las salas de prensa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vista d'una pantalla en una de les sales de premsa.

EFE
L’expresident de la Generalitat Artur Mas s’ha declarat aquest dilluns únic responsable polític "de tot" el 9 N, però ha negat que desobeís el Tribunal Constitucional (TC) quan va mantenir la consulta independentista, al·legant que l’alt tribunal mai no el va advertir de les conseqüències de desatendre'l.

Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau han declarat avui davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la primera jornada del judici que se segueix contra ells per desobediència greu i prevaricació en mantenir la consulta independentista del 9 de novembre de 2014, malgrat haver estat suspesa cinc dies abans pel TC.

Els encausats han entrat amb gairebé mitjana hora de retard al TSJC, que els havia citat a judici a les 9,00 del matí, mentre es feien un bany de masses des del Palau de la Generalitat fins les portes del Palau de Justicia, on els han acompanyat 40.000 manifestants convocats per les entitats sobiranistes, segons la policia local de Barcelona.

El retard de Mas, Ortega i Rigau ha portat al president del TSJC, Jesús María Barrientos, a convocar a fiscals i lletrats a la sala per demanar-los explicacions per la demora i, alhora, advertir-los de què, passada mitjana hora des de la citació, es convocaria una "vistilla" perquè les parts poguessin plantejar les mesures cautelars que consideressin oportunes.

Ja davant del tribunal, Artur Mas -el primer president de la Generalitat moderna jutjat- s’ha negat a respondre a les preguntes de la Fiscalia i de l’acusació popular, exercida per dos sindicats policials i per Mans Netes.

En resposta a les preguntes del seu advocat, Xavier Melero, l’expresident ha reconegut ser "responsable de tot" el 9N, incloses les "directrius" que van seguir les dos exconselleres encausades, però ha defensat que la consulta no va ser un "caprici individual", sinó que obeïa a un mandat "democràtic" del Parlament.

Mas ha negat, tanmateix, qualsevol "ànim de desobeir" al TC i ha recordat -fent seu un dels arguments dels fiscals catalans contraris a querellar-se pel 9 N- que l’alt tribunal no va emetre cap tipus d’"advertència expressa" que avisés el Govern de les responsabilitats penals en què podria incórrer en cas de desatendre la seua suspensió, fins i tot quan la Generalitat li va demanar que aclarís l’abast de la seua ordre.

Per a Mas, la suspensió del 9 N el va situar en la tessitura d’escollir entre "obeir el mandat parlamentari explícit" que l’obligava a mantenir la votació o atendre la resolució del Constitucional, que al seu parer era "imprecisa".

L’expresident ha admès que, quan el TC va vetar la consulta independentista arran d’un recurs del Govern el 29 de setembre de 2014, la Generalitat va canviar el "format" de la votació, de manera que l’administració catalana "ja no era directament responsable" en la seua organització, sinó que es limitava a donar "suport" als voluntaris que van assumir la seua execució.

En aquest sentit, ha insistit que quan el 4 de novembre de 2014 el TC va suspendre el "procés participatiu" a què es va rebaixar la consulta inicialment prevista, hi havia una "impossibilitat material" de detenir l’organització del procés participatiu del 9 N i, a més, cap autoritat de l’Estat va adoptar cap mesura per impedir la votació, ni el mateix Constitucional ni la Fiscalia.

La declaració de Mas, que s’esplaiava en llargues explicacions a les concises preguntes del seu advocat, li ha valgut una reprimenda del president del TSJC, Jesús María Barrientos, que li ha demanat que deixés de fer-se preguntes a si mateix després de recordar-li que, en una sala de vistes, s’havia de limitar a respondre.

Les exconselleres Ortega i Rigau, per la seua part, s’han escudat en què l’execució del 9 N va quedar en mans de voluntaris després de la suspensió i han negat que pressionessin funcionaris perquè facilitessin la logística de la votació.

Pel 9 N, Mas afronta una pena de deu anys d’inhabilitació que amenaça de dificultar una possible tornada de l’expresident com a candidat d’un PDeCat mancat de lideratges clars després de la renúncia a ser candidat de l’actual president, Carles Puigdemont.

Puigdemont, que ha acompanyat a Mas fins el Palau de Justicia al costat de la majoria de membres del Govern, ha criticat la "judicialització" de la política i ha proclamat que els encausats no compareixien avui davant del TSJC "agenollats, sinó dempeus".

Per la seua part, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha denunciat l’"excés de teatralització" en la concentració de suport als encausats que, al seu entendre, "no defensaven la democràcia, sinó la desobediència", mentre el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha arremès contra les mobilitzacions davant el TSJC, que considera "impròpies" d’una democràcia.

En la mateixa línia, el líder del PPC, Xavier García Albiol, ha ratllat|titllat de "covard" a Mas per negar-se a respondre a la Fiscalia mentre que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha defensat que el judici del 9 N demostra el "fracàs" tant de la Generalitat com del Govern a l’hora de dialogar sobre el futur.

La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha retret a Mas que se senti "més còmode" parlant sobre el 9 N que sobre les investigació del "cas 3%" sobre suposat finançament il·legal de CDC i el judici per l’espoli del Palau de la Música, que començarà al març i en el qual CDC figura com a responsable a títol lucratiu.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre