SEGRE

PANORAMA

“Aquest judici també és democràcia”

El fiscal, de Lleida, nega haver rebut indicacions del Govern espanyol i diu que no les consentiria || Tant ell com l’acusació particular veuen una “clara desobediència al Tribunal Constitucional”

El fiscal del 9-N va ser contundent en la resolució final del judici.

El fiscal del 9-N va ser contundent en la resolució final del judici.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El fiscal del judici pel 9-N, el lleidatà Emilio Sánchez Ulled, va dedicar ahir la part final de les conclusions, a l’última sessió del judici del 9-N, a defensar la independència del tribunal i a arremetre contra el que ha envoltat el judici. “No he rebut cap indicació que vingui d’allà, ho creguin o no. Jo no ho hauria consentit. Que s’ho creguin o no m’és igual”, va afirmar.

El ministeri Fiscal va qualificar el judici de “pertorbador” i va afirmar que ha tingut la sensació en alguns moments que era una “batalla entre demòcrates i picaplets”. “Aquest judici també és democràcia perquè la democràcia és molt més del que s’ha dit aquí”, va afegir.

Sánchez Ulled es va veure “obligat” a parlar de les “referències institucionals i polítiques” de l’actuació de la fiscalia que s’han escoltat durant el judici i va recordar que la Constitució estableix que la fiscalia no depèn del govern espanyol.

Aquestes paraules van causar malestar entre l’expresident Artur Mas i les esconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per la qual cosa el president del tribunal els va manar callar.

Així doncs, el fiscal lleidatà va assegurar a l’informe final davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el procediment judicial no va contra la voluntat popular o l’actuació dels voluntaris i dels votants, sinó contra els governants que no van obeir la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

Durant el seu al·legat, va voler desmuntar un per un els arguments de la defensa, sobretot el fet que el Govern no hauria paralitzat les actuacions en marxa per preparar la consulta després de la suspensió del TC. El fiscal va considerar que el judici deixa clar que l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van desobeir de forma “patent, clara i capritxosa” la suspensió de la consulta per part del Constitucional.

Ulled va sostenir que no només van seguir amb els preparatius, sinó que “els van intensificar de forma determinant” després del veto. “Es va decidir continuar d’una manera encoberta, generant l’aparença que quedava en mans de voluntaris”, va defensar el fiscal en una intervenció que va durar més de dos hores.

Per la seua part, l’acusació popular en el judici, liderada pel Sindicat Professional de Policia, va demanar inhabilitar deu anys Mas, Ortega i Rigau per desobediència greu i prevaricació al considerar que “es van concertar” per desobeir el TC permetent la consulta malgrat la suspensió.

L’advocat Antonio Alberca va assegurar que la resolució del TC era absolutament clara i amb llenguatge senzill: “No hi ha lloc a cap confusió”, va detallar.

madrid

El president del Govern, Mariano Rajoy, va escriure ahir en un article a la premsa que la ciutadania ha de fer front al “desafiament de la nostra unitat i les nostres lleis” protagonitzat “per alguns dirigents de la Generalitat de Catalunya”. Considera que aquest desafiament és “contrari a la història compartida i la vida democràtica”.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va voler deixar clar ahir, davant la determinació de la Generalitat de “dur a terme un referèndum d’independència al marge de la legislació, que la Constitució del 1978 s’ha de respectar perquè també és llei per a la UE”. El portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, es va recolzar en les seues paraules i va declarar que “la Constitució dels estats membres forma part legal de l’ordre europeu, i anar-hi en contra és anar també contra l’ordre europeu”.

El portaveu del Grup Popular al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va alertar al congrés del PP contra els nacionalismes i els populismes i va equiparar Carles Puigdemont i el líder de Podem, Pablo Iglesias, amb l’ultra francesa Marin Le Pen. Va dir que si Catalunya s’independitzés d’Espanya estaria a la cua per entrar a la UE al darrere d’Albània i de Montenegro.

La líder de C’s a Catalunya, Inés Arrimadas, va criticar ahir les “performances” del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant del judici del 9-N, en les quals el veu “més còmode que parlant de judicis per corrupció al seu partit”.

tracking