La infanta Cristina, absolta, i Iñaki Urdangarin, condemnat a 6 anys i 3 mesos
La infanta Cristina i el seu espòs, Iñaki Urdangarin, després de l'última sessió del judici del cas Nóos
L'espòs de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, ha estat condemnat per l'Audiència de Palma a 6 anys i 3 mesos de presó per enriquir-se amb fons públics a través de la trama corrupta de contractació amb administracions que va organitzar entorn de l'associació sense ànim de lucre Instituto Nóos.
La secció primera de l'Audiència de Palma ha condemnat Urdangarin per un delicte continuat de prevaricació, en concurs medial amb falsedat en document públic i amb un delicte de malversació a 2 anys i 8 mesos; així com per un delicte de frau a l'administració a 7 mesos de presó
Consulta la sentència del cas Nóos / Descarregat la sentència en PDF
Per tràfic d'influències ha estat condemnat a 1 any de presó i per dos delictes contra la Hisenda Pública a 2 anys de presó (1 any per cada un) i multa de 512.553 euros.
En el judici, Urdangarin va prestar declaració davant del tribunal durant 16 hores i va assegurar que l'activitat de l'Institut Nóos era "totalment transparent" i comptava sempre amb la supervisió de la Casa Reial a través del secretari de les infantes, Carlos García Revenga. Va afegir que mai no van rebre un retret pel que feien i va explicar que també va ser tutelat per la Casa Reial a la seva sortida de l'entitat després que es qüestionessin els seus contractes amb institucions públiques. Va dir que no participava ni tenia coneixement de la gestió administrativa de l'Institut Nóos i que "mai" no va ser "comissionista de res" ni va cobrar "cap peatge".
Sobre la seva dona, Iñaki Urdangarin va dir davant del tribunal que la infanta no tenia "cap" funció en l'Institut Nóos, "simplement era membre de la junta" i només tenia un coneixement superficial sobre les seves activitats professionals en aquesta entitat. "No parlàvem gaire de feina", va afegir. També va dir que ella no tenia cap funció a Aizoon.
L'advocat defensor Mario Pascual Vives va negar en el seu al·legat final que Urdangarin es concertés amb ex alts càrrecs ni els induís a infringir les lleis per adoptar resolucions injustes li que beneficiessin i sol va admetre un error per part de seu defensat: "Cal "reconèixer que Urdangarin sempre ha estat massa confiat".
Sobre el presumpte entramat d'empreses utilitzat per buidar de fons públics l'Institut Nóos i repartir-se els beneficis, el lletrat ha assegurat que Urdangarin sol és propietari d'Aizoon i al seu dia va ser soci de Nóos, on cobrava uns 3.000 euros al mes mentre ho va ser
Consulta la sentència del cas Nóos / Descarregat la sentència en PDF
La infanta Cristina, absolta
La infanta Cristina ha estat absolta avui per l'Audiència de Palma de l'acusació de col·laborar en dos delictes fiscals del seu marit, Iñaki Urdangarin, per la qual va ser jutjada al cas Nóos.
La infanta, juntament amb el seu espòs a instàncies de Manos Limpias, que demanava per a ella una condemna de 8 anys de presó, ha estat sentenciada a pagar juntament amb Urdangarin 265.000 euros en qualitat de coresponsable civil a títol lucratiu. La germana del Rei havia consignat davant del jutjat els 587.413 euros en els quals la Fiscalia va xifrar la seva responsabilitat a títol lucratiu, una cosa que va fer la seva defensa a finals de 2014, més d'un any abans que comencés el judici.
També ha resultat absolta Ana María Tejeiro, esposa de Diego Torres, el soci d'Urdangarin, encara que igualment el tribunal la considera responsable civil a títol lucratiu de forma solidària amb el seu marit per un import|muntant de gairebé 345.000 euros. Quan va deixar declaració com acusada davant del tribunal, la infanta Cristina es va emparar en la "confiança" que té en el seu marit, Iñaki Urdangarin, per explicar la seva participació al 50 % en la societat Aizoon que van fundar junts i va dir creure "plenament en la seva innocència".
"Tot el que fèiem estava controlat", va dir sobre la creació d'Aizoon el 2003.
Va negar haver participat en la gestió o en l'administració d'Aizoon així com haver tingut mai comptes en paradisos fiscals, tret de la que ara utilitza a Suïssa per residir a Ginebra.
Va declarar que les decisions les prenia el seu marit, que ella no tenia poders en la societat, ni rebia els seus extractes bancaris, ni tampoc utilitzava la targeta visa corporativa al seu nom ("la custodiava ell"), ni va assistir a cap junta, encara que la seva rúbrica apareix a les actes: "Me les passaven a la firma i per la confiança que tenia en el meu marit i en els seus assessors, les firmava".
La van crear "per canalitzar els ingressos derivats del treball professional en assessoria i consultoria" del seu marit i sobre per què ella va firmar com a copropietària ha dit: "Per confiança, així m'ho va demanar i jo ho vaig acceptar".
L'advocat defensor de la infanta, Pau Molins, va assegurar en el seu al·legat final en el judici que la infanta ha estat víctima durant "els últims anys" d'"una massa de prejudicis" i que "Aizoon representava un paper marginal en la vida de la senyora Cristina", per la qual cosa atribuir-li coneixement de l'activitat de l'empresa que administrava el seu marit sol s'explica tergiversant els fets.
"La tesi que estava especialment qualificada resulta poc menys que inversemblant quan s'atén les seves circumstàncies personals", va dir Molins al tribunal i va recordar que la germana del Rei és mare de quatre fills i que llavors participava en activitats institucionals de la Casa Reial, treballava en la fundació de la Caixa en matèries de cooperació internacional i, per tot això, realitzava "continus desplaçaments".
Va dir que aquesta "intensa vida personal, professional i institucional" constituïa un impediment per estar al corrent de l'activitat d'Aizoon, pel que l'empresa que compartia amb Iñaki Urdangarin estava per complet en mans del seu marit i dels seus assessors.
Consulta la sentència del cas Nóos / Descarregat la sentència en PDF
