Homs: “Si posar urnes és desafiar l’Estat, no vull ser d’aquest Estat”

L’exconseller de Presidència i diputat del PDeCAT Francesc Homs va dir ahir en el seu al·legat davant del Suprem, que l’ha jutjat per haver desobeït el TC en el 9-N, que continuarà promovent el dret a decidir, i va advertir els magistrats que la seua sentència tindrà efectes “que marcaran les relacions de l’Estat espanyol i Catalunya”, abans de recordar que aquest serà l’any del referèndum.

L’acusat va tancar el procés assenyalant que “se’ns ha dit que hem llançat un pols a l’Estat. Si posar les urnes és llançar un pols a l’Estat, jo no vull ser d’aquest Estat. El que vam fer va ser defensar la dignitat del poble de Catalunya”, però “crec que en aquest judici es confon dret i política”.

Per la seua part, el fiscal va elevar a definitiva la seua petició de nou anys d’inhabilitació al considerar que el referèndum havia estat prohibit. “El Dret Penal no pot aturar-se a les portes d’una institució” per més que aquesta sigui la Generalitat catalana, va assenyalar en aquest sentit. Al contrari, ha “de castigar una conducta que ha estat abusiva, arbitrària i contrària al mandat del TC”, va afegir. Al seu parer, la consulta va ser “un desafiament a la legalitat i un pols a l’Estat de Dret”.

La defensa, que va demanar l’absolució, va defensar pel seu costat que el TC mai va voler que la prohibició del procés conduís a un judici penal. Per al fiscal, la prohibició del Constitucional “no es va voler entendre”.

Abans que arribés la fase final del judici, dos agents de la Guàrdia Civil especialistes en investigació de delictes informàtics van declarar que sense el suport de la Generalitat no podria haver funcionat el paquet de pàgines web que van servir per organitzar les votacions i explicar els resultats de la consulta.