ETA entrega cent vint armes, tres tones d’explosius i milers de detonadors a França

La banda terrorista ETA va revelar ahir a les autoritats franceses la localització de vuit dels seus dipòsits d’armes, tots ubicats al departament del Pirineu Atlàntic, i que allotjaven 120 armes de foc, tres tones d’explosius i diversos milers de detonadors i munició, en una jornada que va donar pas a un multitudinari acte públic.

Els mediadors per al desarmament, els autodenominats artesans de la pau, van entregar a primera hora del matí a l’ajuntament de Baiona, França, al coordinador de la Comissió Internacional de Verificació, Ram Manikkaligam, una llista amb les coordenades d’aquests vuit dipòsits d’armes. De manera “immediata” el verificador va posar la llista a disposició de les autoritats gal·les, que van desplegar 180 policies per anar als punts indicats i confiscar les armes, custodiades per 172 ciutadans que van esperar l’arribada dels gendarmes al costat dels zulos “per acreditar i comprovar que són les autoritats franceses les que s’apropiaran” els arsenals.

La policia va confiscar a ETA des del 2012 més del doble de les armes que ahir va entregar la banda

El lehendakari veu el desarmament com un pas fonamental per a la desaparició d’ETA

Els llocs en els quals es trobaven les armes estaven acordonats per observadors vestits amb armilles reflectores i assenyalades amb un cartell amb la llegenda “Zona de desarmament”.

A París, la justícia francesa va informar que comunicarà a l’espanyola els diferents peritatges que es realitzaran respecte a aquest arsenal, perquè els pugui utilitzar. Informació que permetrà que es pugui posar llum sobre algunes accions de l’organització terrorista que encara estan per aclarir, segons un comunicat.

La Fiscalia antiterrorista de París va indicar també que des del 4 d’abril passat ha obert una investigació preliminar, en el marc de la qual la policia realitza l’escorcoll d’aquests vuit zulos, tots ubicats al departament del Pirineu Atlàntic, del qual forma part el País Basc francès.

Arnaldo Otegi va considerar el desarmament com un pas que “obre una finestra d’oportunitat” per abordar els propers reptes com són el problema dels presos, les víctimes i la “desmilitarització” d’Euskadi. “Procurarem posar en el centre del debat polític la qüestió dels presos, les víctimes i la desmilitarització del país.” En l’acte desenvolupat a Baiona, els artesans de la pau van llegir un comunicat en el qual van subratllar que “el sofriment del passat” ha de portar a una “reflexió profunda” perquè, si no, “no es podrà construir res”.

Urkullu recorda les víctimes i Madrid continua immòbilEl lehendakari basc, Iñigo Urkullu, va dedicar a les víctimes les primeres paraules de la seua declaració, en la qual va considerar que “totes i cadascuna” són avui “subjectes i partícips principals d’aquest assoliment democràtic”. “La confirmació del desarmament legal, definitiu i sense contrapartides és un pas fonamental en el procés de final ordenat de la violència i de desaparició d’ETA”, va afegir, “el camí prossegueix” ja que “res comença ni acaba avui”, va sentenciar. Per a Urkullu, el desarmament “certifica que ni una sola de les víctimes provocades per ETA hauria hagut de produir-se mai” i va agrair l’altesa de mires i col·laboració dels Governs espanyol, francès i navarrès, i de la mancomunitat d’Iparralde per haver arribat a aquest moment. Per la seua part, el Govern espanyol va interpretar el desarmament d’ETA com una operació mediàtica “per dissimular la seua derrota” i “intentar treure’n un rèdit polític”, i va recalcar que els terroristes “no poden esperar cap tracte de favor i molt menys impunitat als seus delictes”. En una declaració institucional després de la confirmació del desarmament, Zoido va assegurar que la banda terrorista “està operativament derrotada, sense futur i amb els dirigents a la presó” i veu com a “única resposta lògica” anunciar la seua dissolució.