Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

Fi a sis dècades de terror

  • REDACCIÓN
09/04/2017 a les 05:09
La banda ha assassinat prop de 850 persones i segrestat gairebé un centenar || L’abril del 2011 va anunciar el “cessament definitiu de l’activitat armada”
Enterrament a Lleida de Jesús María Freixes, assassinat per ETA el 1986.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Enterrament a Lleida de Jesús María Freixes, assassinat per ETA el 1986.

LLEONARD DELSHAMS
Enterrament a Lleida de Jesús María Freixes, assassinat per ETA el 1986.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Enterrament a Lleida de Jesús María Freixes, assassinat per ETA el 1986.

LLEONARD DELSHAMS

ETA és una de les més antigues organitzacions terroristes del món. Va ser creada el 1958, durant la dictadura franquista, encara que la majoria de les seues víctimes van ser assassinades en la democràcia. La seua primera víctima mortal va ser un nadó, María Begoña Urroz Ibarrola, en una explosió a Sant Sebastià, encara que la banda terrorista mai va reconèixer aquest atemptat. La primera mort assumida per ETA va ser la del guàrdia civil José Pardines Arcayen el 1968 a Villabona. Al llarg de la seua existència, ha assassinat gairebé 850 persones. Als morts, s’afegeix gairebé un centenar de persones segrestades i més de 20.000 víctimes directes en atemptats, entre ferits i damnificats. A més, durant els seus gairebé 60 anys d’existència, també va recórrer a les amenaces i a l’extorsió, sobretot a empresaris, a qui va exigir l’impost revolucionari, la seua gran font de finançament juntament amb els segrestos.

El 20 de desembre del 1973, la banda va protagonitzar el cop més important que va assestar al règim franquista, amb l’atemptat en el qual va morir l’almirall Carrero Blanco i el setembre següent va dur a terme el primer dels atemptats massius, a Madrid, amb dotze guàrdies civils morts i vuitanta persones ferides més. El 15 d’octubre del 1977 es va decretar una amnistia que va afectar els presos etarres empresonats durant la dictadura franquista.


El 1986, el lleidatà Jesús María Freixes va morir en un atemptat perpetrat a Madrid

La banda va repetir matances durant les dècades següents, com la del 14 de juliol del 1986 a la madrilenya plaça República Dominicana, en la qual van morir dotze guàrdies civils, entre ells el lleidatà Jesús María Freixes Montes, i 32 persones més van resultar ferides.

Un any després, al juny, Catalunya era colpejada pel terror etarra. Una bomba al pàrquing d’Hipercor va posar fi a la vida de 21 persones i va causar ferides a 45 més. Al desembre, va provocar una altra massacre a la casa quarter de Saragossa, amb onze morts i quaranta ferits.

El 1989, el Govern de Felipe González va assajar la primera de les negociacions amb la banda, la d’Alger, amb treva inclosa i que va fracassar, com les posteriors portades a terme per altres executius. Tots els governs, tant els socialistes com els populars, van mantenir contactes amb la banda que no van arribar a cap port.

El març del 1992, la banda va veure caure la seua cúpula a Bidarte amb els històrics Txelis, Baldo, Paquito i Fiti. Va ser el cop més dur per a l’organització, que va crear un sistema d’“ascensos automàtics” en casos de decapitacions de l’organització similars, com els que es van anar produint posteriorment.

ETA va protagonitzar segrestos no només d’empresaris. L’alliberament per la policia del funcionari de presons José Ortega Lara després de 532 dies de captiveri va ser “respost” per l’organització terrorista amb el segrest del regidor del PP d’Ermua Miguel Ángel Blanco, que va assassinar al cap de 48 hores de dos trets al clatell. Militars, agents de seguretat, polítics, jutges, fiscals, periodistes o ciutadans anònims es troben en la llista de víctimes.

La història d’ETA compta amb diverses treves trencades, l’última coincidint amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va acabar amb un atemptat a l’aparcament de la T4 de Barajas en el qual van morir dos immigrants equatorians.

Operacions policials van anar debilitant l’organització, mentre des del pla judicial s’actuava contra el seu entorn polític. ETA va declarar “el cessament definitiu de la seua activitat armada” l’11 d’octubre del 2011. El passat 8 d’abril anunciava el seu desarmament unilateral complet escenificat ahir.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre