Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CLIMA

Es desprèn de l'Antàrtida un dels icebergs més grans del món

Actualitzada 12/07/2017 a les 15:56
Es tracta d’un dels grans iceberg del món, d’uns 5.800 quilòmetres quadrats
Es desprèn de l'Antàrtida un dels icebergs més grans del món

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Es desprèn de l'Antàrtida un dels icebergs més grans del món

EFE

Un dels majors iceberg del món, d’uns 5.800 quilòmetres quadrats, s’ha desprès del segment Larsen C de l’Antàrtida, la qual cosa deixa a la resta de la plataforma vulnerable a ruptures futures, han revelat avui els experts de la universitat gal·lesa de Swansea, al Regne Unit.

Els científics portaven vigilant el desenvolupament d’una gran esquerda oberta en aquesta zona del continent blanc des de feia més d’una dècada, però el procés de ruptura es va accelerar a partir de 2014, la qual cosa pronosticava la imminència d’aquest succés.

El despreniment definitiu de l’iceberg tabular va passar en els dos últims dies, ha confirmat avui el "Projecte Mides" de la Universitat de Swansea, que va precisar que no "tenen coneixement" que estigui "relacionat amb el canvi climàtic provocat per l’home".

En un comunicat, els experts han indicat avui que l’enorme panna de glaç, que s’espera sigui denominat A68, pesa més d’un bilió de tones i té una extensió equivalent a un quart del territori del País de Gal·les o a 55 vegades la ciutat de París.

Segons Mides, la ruptura va ser detectada dimecres per l’instrument satel·litari Aqua MODIS de la NASA, quan passava per la plataforma de gel Larsen C i va captar a través dels seus sensors d’infrarojos la presència d’aigua a l’esquerda entre l’iceberg i el segment, senyal inequívoc del despreniment.

"L’esquerda era a penes visible amb aquestes dades en les últimes setmanes, però la marca és tan clara ara que s’ha d’haver obert considerablement a través de tota la seua longitud", va explicar en la nota el professor Adrian Luckman, del "Projecte Mides".

El nou iceberg, d’uns 200 metres de gruix, no es desplaçarà ni gaire ràpid ni massa lluny a curt termini, però els científics seguiran molt de prop la seua evolució davant de la possibilitat de què els vents i la corrents li empenyin cap al nord, on pot convertir-se en un perill per a la navegació.

Encara que el A68 ha entrat en la llista dels deu blocs més grans registrats, es queda encara lluny dels 11.000 quilòmetres quadrats que té l’iceberg B-15, que es va separar de la plataforma antàrtica Ross el 2000 i els fragments dels quals van aconseguir arribar fins Nova Zelanda sis anys després.

Sigui com fos, aquest nou despreniment ha reduït al voltant d’un 12 % la mida de Larsen C i els científics adverteixen que aquest fenomen transformarà per sempre el paisatge d’aquesta península antàrtica.

"Hem estat esperant aquest succés durant mesos i ens ha sorprès el llarg temps que ha tardat l’esquerda a trencar els últims quilòmetres de gel", va destacar Luckman.

L’expert va assenyalar que "continuaran vigilant" l’impacte que tindrà d’aquesta fractura sobre la placa de gel Larsen C i l’evolució d’"aquest enorme iceberg".

"És un dels més grans registrats i resulta complicat predir el seu futur progrés. Continua formant ara un sol bloc, però és més que probable que es trencarà en segments", va afirmar Luckman, que va opinar que part del gel "podria romandre a la zona durant dècades", mentre que "parts de l’iceberg podrien derivar el nord cap a aigües més càlides".

Encara que pesa més d’un bilió de tones, el A68 ja estava flotant abans del seu despreniment, per la qual cosa els científics no preveuen que es produeixi un augment immediat del nivell del mar.

No obstant això, Mides recorda que Larsen C està ara en una "situació vulnerable", malgrat que el despreniment hagi estat un "esdeveniment natural", i afirma que podria patir la mateixa destinació que el veí Larsen B, que es va desintegrar el 2002 després d’un succés similar.

"Els nostres models indiquen que es mantindrà més o menys estable, però qualsevol col·lapse futur passaria dins de diversos anys o dècades", va apuntar Luckman, qui va precisar que no "tenen coneixement" que aquest succés estigui "relacionat amb el canvi climàtic provocat per l’home".

En els propers mesos i anys, va agregar, la placa de gel podria "regenerar-se gradualment" o "patir més despreniments", el que li portaria al "col·lapse", si bé les "opinions de la comunitat científica està dividides" respecte a aquests escenaris.

Si el segment Larsen C perd en el futur més superfície, adverteixen els experts, es podria accelerar el procés de fos de glaceres i el consegüent flux d’aigua podria tenir un impacte moderat sobre l’augment del nivell del mar. 

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre