"La seua filla està lligada de peus i mans; no pengi": 193 denúncies de segrest virtual aquest any

"Té la seua filla lligada de peus i mans; no pengi o li farem mal". És un missatge que pot arribar a qualsevol per telèfon i, ull, perquè pot ser l’esquer perquè vostè cregui que algú proper és víctima d’un segrest virtual, com les 193 persones que han denunciat aquesta estafa aquest any.

La Policia ha volgut prevenir d’aquests falsos segrestos en informar d’un d’aquests casos, que s’ha saldat amb la detenció a Xile del suposat autor i de dos col·laboradores d’un segrest virtual amb què van estafar 3.000 euros a una dona que es trobava a Espanya.

Segons la Policia espanyola, sota amenaces com "té la seua filla lligada de peus i mans; no pengi o li anem a fer mal", la dona, de 65 anys i resident al barri madrileny de Chamberí, va rebre el passat 5 de juliol una trucada al seu telèfon fix des d’un altre amb prefix de Xile.

Una trucada en la qual va escoltar uns crits, que ella va creure eren de la seua filla, i una veu masculina amb accent llatí que pronunciava l’esmentada frase.

I a canvi de l’alliberament de la seua filla, els suposats segrestadors li van exigir 10.000 euros, però la dona els va respondre que només disposava de 3.000.

Els seus "interlocutors" li van instar a seguir la conversa a través d’un telèfon mòbil, però sense penjar el fix perquè quedés incomunicada, i li van demanar els diners immediatament.

Davant d’aquestes amenaces, la víctima va aconseguir realitzar una primera tramesa d’1.200 euros -el màxim que li permetia treure la seua targeta- a nom d’una col·laboradora de l’autor de la trucada i a través d’una oficina de Correus de Madrid.

Aquella mateixa nit, la dona va aconseguir parlar amb la que va creure que era la seua filla per comprovar que seguia amb vida i poc després va rebre una segona trucada, des d’un altre número i amb la mateixa veu, que li exigia els altres 1.800 euros.

D’aquesta manera, la víctima va realitzar al matí següent una segona tramesa, en aquesta ocasió a nom d’una altra dona.

Per no deixar rastre, els suposats segrestadors el van instar a trencar el justificant de la tramesa a prop de l’altaveu del telèfon, però en la segona ocasió va guardar els trossos, la qual cosa va facilitar la investigació.

Un equip conjunt d’investigació entre la Policia Nacional i la Policia d’Investigació de Xile (PDI) va aconseguir identificar tres persones involucrades en l’estafa: l’home que va realitzar les trucades i les dos dones als noms de les quals es van realitzar els ingressos.

O el que és el mateix: a un home que complia condemna en una presó xilena i a la seua parella sentimental i a la mare d’aquesta. Els tres van ser detinguts.

Tot un exemple d’un segrest virtual i un modus operandi sobre el qual alerta la Policia. No és ni mes ni menys que un intent d’estafa a través d’una trucada de telèfon que fa creure la víctima que un familiar seu està segrestat.

El número de telèfon és triat per casualitat entre les desenes o centenes de trucades que poden efectuar per veure qui "pica".

Es tracta, doncs, d’un intent d’extorsió telefònica que es caracteritza perquè les trucades procedeixen d’un número ocult o amb el prefix 056, intenten provocar un bloqueig emocional -són agressives i directes-, proven de prolongar la trucada per evitar que la víctima tingui temps de reaccionar i exigeixen diners ràpids a través d’empreses de tramesa.

La Policia Nacional va constatar que el 2015 més de 200 persones van rebre a Espanya aquest tipus de trucades, unes extorsions telefòniques que van permetre als seus autors cobrar el rescat en un 6,7 per cent dels casos, per un total de 10.150 euros.

Mentrestant, el 2016 les víctimes van augmentar fins les gairebé 1.000 i les que van efectuar el pagament van sumar 41.000 euros.

Fins a mitjans de juliol d’aquest any la Policia Nacional va rebre 193 denúncies per aquest tipus de fets. Malgrat la reducció -en aquell mateix període de 2016 van ser 323 casos-, l’elevada xifra de gener, amb 103 denúncies, va obligar a aquest cos a posar en marxa una iniciativa que, sota l’hashtag NOesREal pretén informar i conscienciar sobre aquesta estafa per no caure en l’estafa.

Des de 2015 s’han realitzat 76 pagaments de "rescats" per un import de 76.225 euros sol en el registrat per la Policia Nacional sense comptar amb les denúncies d’altres cossos.

I des de gener al que va de juliol d’aquest any, s’han realitzat 19 pagaments per 24.674 euros.