Carles Puigdemont replica a l’amenaça sobre el FLA exigint els diners de la “guerra bruta”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va instar ahir el Govern central a tornar a Catalunya els diners invertits per rescatar la banca i les radials de Madrid, per sufragar la “guerra bruta”, a més dels interessos que els catalans han pagat per rebre el Fons de Liquidació Autonòmica (FLA). Ho va fer ahir apel·lant al ministre de Cultura i portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, en una sèrie de missatges a Twitter després que aquest anunciés divendres que se suspendrà el FLA que rep la Generalitat si no acredita setmanalment que no realitza cap despesa relacionada amb el referèndum previst per a l’1 d’octubre.

“Els euros públics dels catalans que han servit per sufragar la guerra bruta i han pagat informes falsos, ens els pot tornar, senyor ministre?”, va preguntar Puigdemont al seu compte acompanyant-lo d’un retall de diari amb les declaracions de Méndez de Vigo dient que no es gastarà ni un euro públic en la consulta. Va fer la mateixa pregunta fins a sis vegades preguntant consecutivament pel cost de les autopistes radials de Madrid i el de la banca, per les inversions previstes a Catalunya que no s’han executat “malgrat estar pressupostades” i pels impostos generats a Catalunya que no reverteixen aquí.

Compara les exigències del Govern del PP amb el certificat de bona conducta franquista

El president gallec insta Rajoy a no negociar amb Catalunya sota l’amenaça de la independència

El conseller de la Presidència de la Generalitat, Jordi Turull, va acusar el Govern de Mariano Rajoy de caure en l’“absurd” per l’amenaça sobre el FLA. “La Generalitat fa molt temps que està intervinguda en el sentit polític de la paraula”, va sentenciar. A més, el conseller de Territori, Josep Rull, ho va comparar amb el certificat de bona conducta franquista. “És una expressió de sectarisme que no podem entendre de cap manera.”

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va atribuir la inquietud generada per l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) en el Govern central l’amenaça sobre el FLA arribada des de Madrid.

“Quan el Govern espanyol veu que dos terços dels ciutadans de Catalunya diuen que aniran a votar en el referèndum és evident que s’inquieta i comença a cometre greus equivocacions”, va assegurar a Vimbodí i Poblet en declaracions a TV3 en relació amb l’enquesta del CEO que indica que el 67,5 per cent de catalans participaria en el referèndum de l’1 d’octubre i que el sí guanyaria amb el 62,4 per cent dels vots. Considera que una d’aquestes equivocacions és “intentar intimidar i amenaçar els treballadors públics”, i va demanar a l’Executiu del Partit Popular que si vol amenaçar algú, va dir, “es dirigeixi directament al Govern de la Generalitat”.

D’altra banda, l’1-O continua guanyant suports. L’últim, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que ahir va aprovar una resolució a favor titulada Participar és l’únic motor de canvi.

barcelona

Les reaccions dels contraris a la independència sobre la decisió del Govern central de tallar el FLA no van tardar a arribar. La líder de Cs al Parlament, Inés Arrimadas, va defensar ahir que s’utilitzi el Fons de Liquiditat Autonòmica perquè la Generalitat pugui fer front a pagaments necessaris i no per a partides presumptament destinades a la celebració del referèndum previst per a l’1 d’octubre: “El que no es pot fer és utilitzar els diners del FLA per pagar il·legalitats i les festes de la independència”, va sentenciar. Per la seua banda, el president de la formació taronja, Albert Rivera, va dir que espera que el procés català “mori” en unes eleccions autonòmiques ja que considera que “el tema de Catalunya esgota, però ja està esgotat”.

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, afirma que, “en els termes actuals” i amb el referèndum de l’1 d’octubre fixat, seria “un gravíssim error” negociar sota l’“amenaça” de declarar “independent” una part d’Espanya, i va instar Rajoy a no fer-ho.

Per la seua part, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va considerar que, a part de la qüestió catalana, hi ha “un problema territorial a Espanya” per les “asimetries profundes” que hi ha respecte al finançament i les inversions, però que la situació de Catalunya “desdibuixa” el conjunt. Des de Podem Euskadi van afirmar que el referèndum català “ha de fer-se en un marc de bilateralitat, en el qual la ciutadania pugui tenir de veritat garanties a l’hora d’exercir el seu dret a decidir”.