SEGRE

PATRIMONI

Els pobles antics del nord de Síria, amenaçats pel robatori de les seues pedres

Es tracta d’un dels llocs Patrimoni Mundial de la Unesco de Síria

Els pobles antics del nord de Síria, amenaçats pel robatori de les seues pedres

Els pobles antics del nord de Síria, amenaçats pel robatori de les seues pedresEFE/Archivo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El robatori de blocs de pedra fa perillar el futur d’un dels llocs Patrimoni Mundial de la Unesco de Síria, els llogarets antics del nord del país, que ha sobreviscut a bombardejos i enfrontaments en aquests més de sis anys de guerra.

L’expert Ayman al Nabu, director del Centre d’Antiguitats d’Idleb, que vetlla per les peces arqueològiques d’aquesta província del nord de Síria, alerta en una conversa telefònica amb Efe dels perills que sotgen a aquest lloc.

"El risc més gran que afronten les antiguitats d’Idleb després dels bombardejos és la ruptura de la pedres dels llocs arqueològics de l’època clàssica, com les Ciutats dels Morts, per fer-les servir després en edificis de nova construcció," explica.

Les Ciutats dels Morts són llogarets antics del nord de Síria, que comprenen les restes de quaranta poblacions escampades entre les regions d’Idleb i Alepo, agrupats a vuit parcs arqueològics.

Segons la Unesco, aquests llogarets, que van ser construïdes entre el segle I i el VII d.C. i abandonades entre els segles VII i X, són una mostra de la transició del món antic pagà de l’Imperi Romà al cristianisme bizantí, amb els seus vestigis d’esglésies i altres temples, cisternes, banys termals i altres edificacions.

Al Nabu aclareix que "no hi ha una part determinada que sigui la que estigui trencant les pedres, sinó que els llocs són a prop de terrenys privats i la gent utilitza aquestes pedres per erigir edificis nous".

Per acabar amb aquesta pràctica, la seua organització desenvolupa una campanya de conscienciació entre els ciutadans i els grups armats d’Idleb, així com en escoles i universitats, i manté contactes amb la Unesco.

Gairebé tota la província d’Idleb està en poder de faccions islàmiques i rebels, entre les quals figura l’Organisme d’Alliberament del Llevant, l’aliança de l’exfilial siriana d’Al-Qaida.

Al Nabu afirma que el seu centre es coordina amb algunes organitzacions armades de la regió, "però no amb totes", i amb les autoritats civils de l’oposició per preservar les peces arqueològiques.

De fet, "s’estan adoptant passos administratius amb el Consell de la Ciutat d’Idleb per arribar a un memoràndum d’entesa que garanteixi" que els consells locals (opositors) de cada lloc els "ajudin a protegir les zones arqueològiques".

A més, estan buscant aprovar mesures legals per evitar el contraban i aturar a tot aquell que extregui antiguitats il·legalment.

L’organisme d’Al Nabu no col·labora amb les autoritats d’antiguitats de Síria, perquè, es queixa, encara no ha vist cap comunicat o declaració en el qual hagin condemnat "els bombardejos dels avions del règim contra punts d’Idleb, com Maarat al Numan o altres llocs".

D’acord amb les seues dades, a la província hi ha 760 llocs arqueològics de diferents èpoques, com la clàssica i la islàmica, i dos museus, el d’Idleb i el de Maarat al Nuaman, "amb una importància històrica rellevant".

Els experts del Centre d’Antiguitats d’Idleb s’han convertit en guardians d’aquests llocs, dedicats a la documentació, preservació i, en alguns casos, rehabilitació, sempre que les condicions ho permeten.

"Hi ha molts grups a Idleb que extreuen les antiguitats i les venen, no sabem si tot ho fan a través de la frontera amb Turquia o l’Iraq, encara que la majoria és a través del territori turc", apunta Al Nabu, que crida l’atenció sobre el fet que en ocasions passen per la frontera amb el Líban a través d’àrees sota el domini del Govern.

Per evitar l’espoli, el Consell d’Antiguitats d’Idleb té més d’1.700 artefactes arqueològics sota la seua supervisió en magatzems secrets fins que puguin ser tornats als museus, "quan es restableixi la seguretat i s’aturin els bombardejos".

Ara, aquest organisme està embrancat en un projecte per documentar amb plànols en tres dimensions tots els llocs arqueològics de la regió, per facilitar en el futur la rehabilitació dels que estiguin fets malbé.

"La protecció de les antiguitats és important perquè han estat creades per l’ésser humà i formen part de la història de la civilització i de la humanitat", declara Al Nabu.

tracking