Santiago Espot : «La xiulada a la Copa va molestar l'Estat i l'independentisme oficial»

Santiago Espot (la Pobla de Segur, 1963) és el president de l’entitat independentista Catalunya Acció i s’enfronta a judici a l’Audiència Nacional com a impulsor d’un manifest que animava a protestar a la final de la Copa del Rei del 2015 amb una xiulada durant l’himne d’Espanya.

La Fiscalia demana sancionar-lo amb 14.400 euros per injúries a la Corona i ultratge a Espanya.

Les injúries a la Corona s’han tipificat com a lleus. Les greus es castiguen amb dos anys de presó. No tinc antecedents i no aniria a la presó. En canvi, la multa toca la butxaca i, si no pagues, t’exposes a vuit o nou mesos de presó. D’altra banda, la interlocutòria judicial apunta que, quan conclogui la causa penal, pot seguir el seu curs l’expedient que va obrir la Comissió Antiviolència i que proposa una altra multa de 90.000 euros. Així que podria dir-se que l’amenaça de sancions ascendeix a 104.000 euros.

Com valora que se li atribueixi la responsabilitat de la xiulada?

M’ho prenc com un elogi. Plantegen que l’escrit d’un sol català pot enardir tota la societat. He de tenir una ploma que ni Baudelaire. Encara que si creiem que això és possible, l’afirmació que Espanya és una nació ferma s’hauria de posar en quarantena.

Com planteja la seua defensa?

La basaré en la llibertat d’expressió. Al cap i a la fi, el manifest perseguia aquest efecte, la xiulada. Es va retransmetre a tot el món i això va molestar l’Estat, però també l’independentisme oficial. Va posar en evidència que la separació, si no és acordada, no és possible sense conflicte institucional i fins i tot civil, encara que esperem que això últim no succeeixi. Va desmuntar una operació per presentar el nou rei com un home jove, comprensiu i que parla català. En la seua primera aparició davant d’una multitud de catalans, el van xiular més que al seu pare. Si s’hagués seguit l’esperit del manifest, potser ara ja seríem independents. La revolució dels somriures em sembla d’una candidesa excepcional. Hem de decidir si ja ens plau una posició de pulcritud estètica, organitzar manifestacions i cridar l’atenció del món una vegada a l’any; o bé acceptar l’esforç i el sacrifici que suposa aconseguir un Estat.

La tensió política ha afectat la causa penal contra vostè?

En altres circumstàncies no estaria en aquesta situació. El 2009 em vaig enfrontar a una causa pels mateixos fets i es va arxivar al considerar-los emparats per la llibertat d’expressió. Quant a la xiulada del 2015, el magistrat Francisco Andreu la va arxivar el febrer de l’any passat basant-se en l’antecedent del 2009, però es va reobrir després arran d’un recurs de la Fiscalia. La sala penal va argumentar que “la situació institucional no és la mateixa que quan es va obrir la causa”. El que ve a dir que quatre catalans podem xiular, però quaranta, ja no.

La seua situació es deu a l’auge de l’independentisme que defensa?

No ho havia pensat, però és un consol [riu]. Hem d’assumir que els actes tenen conseqüències, i jo vaig saber que el cas acabaria a l’Audiència Nacional a la mitja part del partit, quan el Govern central va anunciar que instaria Antiviolència a investigar la xiulada a l’himne.

A menys de dos mesos de l’1-O, què espera del referèndum?

És un misteri. No sabem amb quins censos, quins col·legis, si el resultat s’aplicarà... Suport internacional no en tindrem. Hi haurà paperetes, però temo que, després de votar, passarem mesos discutint sobre què ha passat. I alguna cosa passarà, però no sé el què. El que segur que canviarà és l’escenari polític català. Sóc escèptic sobre el resultat, tret que l’acompanyi una declaració d’independència i la presa del control polític.