SEGRE

ESNOTICIA

«Vam sentir crits d’“Al·là és gran»

Lleidatans que es trobaven a Cambrils relaten els moments d’angoixa viscuts als voltants del passeig marítim || Els falsos cinturons explosius van amplificar l’alarma

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Cambrils a l’agost és gairebé una població més de Lleida i van ser molts els lleidatans que, d’una forma o una altra, van viure de prop l’atemptat. El relat de Pau V., veí de Lleida, resulta estremidor. «Va ser cap a la una, acabàvem d’anar al llit, però no ens havíem adormit. L’apartament és un primer pis, just al passeig marítim. Vam sentir murmuris i crits d’Allahu Akbar [Al·là és gran]. Primer vaig pensar que era un borratxo fent l’animal, però al tercer o quart crit i tenint en compte els fets de Barcelona em vaig alarmar. Vaig sortir al balcó i estava a uns 20 metres, amb una armilla amb suposats explosius i amb alguna cosa a la mà. Els Mossos li cridaven “a terra!”, però no feia cas. Buscava gent per fer mal, però tots s’havien dispersat. Vaig estirar el meu germà, que s’havia quedat com petrificat, cap a terra i cap a dins de l’apartament, mentre sentia més que veia 8 o 10 trets. Vam tornar a entrar cap al pis i vam tancar totes les portes i finestres. En aquell moment no saps quants són ni què faran i hi ha un pànic brutal. Ens hem posat tancats al lavabo amb els meus dos fills sense fer soroll, gairebé fins a les cinc del matí. Al petit, que té set anys, li dèiem que eren petards i que dormís, però el més gran ja en té dotze i no s’ho creia, només preguntava què passava. A més a més, sentíem la ràdio dels Mossos d’Esquadra amb totes les indicacions del que estaven buscant i l’helicòpter molt a prop. Cap a les quatre hem sentit uns trets molt més forts, que havia de ser quan abatien l’últim. Ha estat una experiència molt bèstia. Després és fàcil dir que et podies quedar al sofà tranquil·lament, però en aquell moment sense informació no pots moderar el pànic. Només penses en el que ha passat en altres llocs i pot passar aquí. Sent tan a prop, a quinze metres, els trets poden entrar a la casa, poden detonar alguna cosa o entrar en un pis i agafar ostatges per atrinxerar-se. No hem dormit gens i a les set i escaig hem sortit cap a Lleida. El meu fill tenia por i volia tornar a casa. No hauríem estat bé. Ni de conya havia viscut mai res igual ni passat tanta por», va concloure aquest testimoni.

Carles García, veí d’Alguaire, era en un altre pis del mateix bloc. “Ens van despertar uns sorolls molt forts, com de petards, i gent cridant, ens va fer molt mala espina. Al cap d’un moment vam sentir les sirenes i al sortir a la terrassa a vint metres hi havia un home a terra sagnant amb signes evidents que li havien disparat. Primer no sabíem si era un vianant o un terrorista, però després els Mossos el van envoltar protegint-se darrere de cotxes perquè encara es movia. Es volia aixecar i van acabar de disparar-li. La meua dona ho va veure i l’ha impressionat molt. Llavors hem vist a les notícies el que havia passat al port i que podien portar explosius i ens hem quedat tancats. Han vingut els artificiers i ja estava més controlat. Primer hem passat molta angoixa i nervis, però l’actuació de la policia ha estat molt correcta i professional, sense voler fer-se els herois. Ho veus per la tele, però viure-ho tan a prop des de la terrassa impacta”, va relatar Carles.

La falta d’informació en els primers instants va fer disparar el grau de pànic pel que podia succeir

Rosa, de Lleida, va presenciar el desplegament des d’un àtic just sobre la rotonda del Club Nàutic. “Érem al llit i ens hem aixecat pel soroll quan els Mossos han bloquejat el pas del cotxe i han començat els trets. Tot Cambrils estava alerta, amb els veïns assetjats sense poder sortir i els carrers tancats. Hi havia un home solt suposadament amb explosius que podia estar per qualsevol lloc. Hi havia psicosi a Cambrils. Han estat buscant-lo fins a les quatre del matí”, va explicar.

Ester, de Mollerussa, estava gaudint d’una vetllada tranquil·la jugant a cartes a la platja amb un grup d’amics. “De sobte, vam començar a veure gent corrent pel passeig en sentit contrari al port marítim i vam començar a córrer també per inèrcia per la sorra. Anàvem mig abaixats perquè sentíem trets, al principi pensàvem que eren petards i no sabíem d’on venien, va ser tot molt ràpid, hi havia molta confusió i pànic després de l’atemptat de Barcelona. Vam córrer fins als nostres apartaments, a 900 metres aproximadament, i vam deixar entrar altres transeünts que també fugien”, va relatar Rosa.

Una de les seues amigues va acollir al seu apartament una parella de turistes que estaven molt espantats i diversos veïns van oferir aigua i menjar a altres persones.

“Ens va anar de minuts, però no vam veure res. Tornàvem a casa i ens vam trobar amb els Mossos d’Esquadra que baixaven. Una veïna des del balcó ens va dir que hi havia un atemptat. Havíem anat a sopar i el comentari era com de ple que estava tot i el mal que faria un atemptat allà i mira. Sort que no va ser més aviat”, va dir Eva Zazurca, una altra lleidatana a Cambrils aquella nit.

tracking