Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

La Llei de Transitorietat preveu una constitució catalana passat un any de l'1-O

  • EFE
Actualitzada 28/08/2017 a les 17:44
Un moment de la roda de premsa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Un moment de la roda de premsa.

Junts pel Sí
La Llei de Transitorietat preveu en el seu articulat el procediment per elaborar mitjançant participació ciutadana una eventual "constitució catalana", que Junts pel Sí i la CUP preveuen que podria aprovar-se en el termini d’un any si guanyés el 'sí' en el referèndum de l’1 d’octubre que pretenen celebrar.

Junts pel Sí i la CUP aprovaran al Parlament abans del referèndum de l’1 d’octubre la Llei de Transitorietat, que ha estat presentada avui i que és la principal de les anomenades "lleis de desconnexió", prevista per a, en cas que guanyés el 'sí' a la independència, crear un marc legal alternatiu a l’espanyol. L’esmentada proposició de llei apunta que "una vegada celebrat el referèndum i en cas de resultat favorable de l’opció independentista, la Generalitat activarà un procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, per redactar i aprovar la Constitució de la República".

El procés constituent constaria així de tres fases successives: una primera, de procés participatiu; una segona, d’eleccions constituents i elaboració d’una proposta de Constitució per part d’una Assemblea Constituent; i una tercera, de ratificació de l’eventual constitució mitjançant un referèndum.

El procés participatiu tindria lloc, segons l’esmentada llei, durant els "sis mesos posteriors a la proclamació dels resultats del referèndum" i constaria d’un procés deliberatiu a nivell sectorial i territorial i la convocatòria d’un "Fòrum Social Constituyent" format per representants de la societat i partits polítics.

Alhora, el Govern crearà, en aquest supòsit, un consell assessor format per experts acadèmics, catalans i internacionals, per assessorar en aquella fase deliberativa. I el Fòrum Social Constituyent, recollint els debats d’aquella fase, formularia un conjunt de preguntes sobre els principis i qüestions generals d’aquesta futura 'constitució', que hauran de ser resoltes per la ciutadania mitjançant un procés de participació, el resultat dels quals constituirà un mandat que vincularia políticament a la futura assemblea constituent (el Parlament), que els articularà jurídicament.

Acabat aquest procés participatiu, "el president de la República dissoldrà el Parlament i convocarà eleccions constituents", del que sortiria una "Asamblea Constituent" que es compondria del mateix nombre de membres que el Parlament dissolt.

Aquesta "Assemblea Constituent" disposaria de plens poders per redactar una proposta de constitució, que s’haurà d’aprovar per majoria de 3/5 dels membres del ple; en cas de no ser així, serà suficient majoria absoluta en una segona votació; i cap de les decisions de l’assemblea "seran susceptibles de control, suspensió o impugnació per un altre poder, jutjat o tribunal".

Finalment, una vegada s’aprovés la proposta de la 'constitució', se sotmetrà a referèndum i, de ser ratificada per la ciutadania, es dissoldrà l’Assemblea Constituent de forma immediata i es procedirà a convocar eleccions per conformar el nou sistema institucional establert per la nova constitució.

Encara que Junts pel Sí i la CUP han assegurat no tenir terminis exactes fixats, la diputada cupaire Gabriela Serra ha explicat en la compareixença davant els mitjans que un termini d’un any seria una "aproximació assenyada" des d’una eventual victòria del sí en el referèndum fins l’aprovació de la constitució i les eleccions posteriors.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre