Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

Junts pel Sí i la CUP acorden aprovar la llei de desconnexió abans de l'1 d'octubre

Actualitzada 29/08/2017 a les 09:04
És la més important de les lleis del procés i preveu les claus de la República catalana fins a comptar amb una constitució propia || Preparada per entrar en vigor en cas del triomf del ‘sí’ en el referèndum
Jordi Orobitg (JxSí), Lluís Corominas (JxSí), Benet Salellas (CUP) i Gabriela Serra (CUP), ahir.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jordi Orobitg (JxSí), Lluís Corominas (JxSí), Benet Salellas (CUP) i Gabriela Serra (CUP), ahir.

EFE

Junts pel Sí i la CUP van registrar ahir al Parlament la llei de Transitorietat Jurídica, la més important de les anomenades lleis de desconnexió i que els dos grups han pactat aprovar abans del referèndum de l’1 d’octubre, a pesar que ha rebut el rebuig frontal de Govern central i l’oposició.

Batejada finalment com a llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, la futura proposició de llei entrarà en vigor únicament en cas que guanyés el a la independència en el referèndum previst pel Govern per a l’1-O, per crear un marc legal alternatiu a l’espanyol.

 


La llei del Referèndum i la convocatòria es preveuen per a la primera setmana de setembre

 

Presentada davant la premsa per Lluís Corominas i Jordi Orobitg, de JxSí (PDeCAT i ERC), i Benet Salellas i Gabriela Serra, de la CUP, la llei pretén donar la cobertura jurídica al període posterior a un eventual triomf del , per la qual cosa entraria en vigor entre el 2 d’octubre i l’aprovació d’una Constitució catalana, segons la planificació dels sobiranistes.

Corominas, cap de files de JxSí, va recalcar que aquesta llei de “ruptura” atorga un caràcter “vinculant” a l’eventual referèndum i proporciona un “marc jurídic clar”, mentre que Salellas va ressaltar que la llei “dinamita qualsevol intent” d’obrir un nou “processisme”, que conclourà “de manera definitiva” si guanya el .

El que sí que van deixar clar JxSí i la CUP és que l’aprovació de la llei es produirà abans del referèndum de l’1 d’octubre, la qual cosa suposa que el PDeCAT, partidari d’aprovar-la després de la consulta, ha acabat cedint finalment a les pretensions d’ERC i la CUP.

Amb vuitanta-nou articles i tres disposicions finals, la proposició de llei es convertiria en la “norma suprema” fins a l’aprovació de la nova Constitució catalana i les eleccions posteriors, una transició que tindria un termini aproximat d’un any.

Recull des de la nacionalitat doble a l'autoritat fiscal pròpia

L’articulat de la llei preveu que el president de la Generalitat sigui el cap d’estat o permetre als ciutadans mantenir la doble nacionalitat catalana i espanyola, entre altres punts.

L’Exèrcit espanyol, per la seua part, hauria d’abandonar Catalunya, les duanes de la qual passarien a ser controlades per la Generalitat; es continuarien aplicant les normes del dret de la Unió Europea, el dret internacional general i els tractats internacionals, i el personal de l’Estat que presti els seus serveis a Catalunya s’integraria a l’administració pública catalana amb les mateixes condicions retributives i ocupació, tret de renúncia.

La Generalitat de Catalunya seria l’única “autoritat” tributària; l’assumpció del deute es deixaria a l’eventual fase de negociació amb l’Estat; es mantindrien els drets lingüístics de català, castellà i occità, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertiria en el Tribunal Suprem de Catalunya.

Entre altres punts, el fiscal general de Catalunya seria nomenat pel Parlament i no pel Govern; es crearien institucions judicials com la Sala de Govern del Tribunal Suprem, similar al Consell General del Poder Judicial; s’eliminaria la jurisdicció militar, i jutges, magistrats, lletrats i fiscals podrien seguir a les seues places, si no hi renuncien.

Així mateix, preveu amnistiar els condemnats o investigats pel procés sobiranista (no per corrupció, segons la CUP).

A més a més, s’estableix el calendari a seguir en un procés constituent amb tres fases després de l’1-O: un procés participatiu inicial, unes eleccions constituents i l’elaboració d’una proposta de constitució per part d’una assemblea constituent i, com a última fase, la ratificació de la constitució mitjançant un referèndum.

Les dates

El Parlament català podria aprovar la llei del Referèndum entre el 6 i el 8 de setembre, quan es convocaria la ciutadania a les urnes. Quatre dies després de la Diada, el dia 15, començarà la campanya del referèndum de l’1 d’octubre i en aquells quinze dies està previst la celebració d’un ple del Parlament.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre