La Generalitat paga les nòmines i publica els llocs on votar

Els carrers de pobles i ciutats catalanes van continuar ahir plens de manifestants en resposta a l’ofensiva de Madrid contra l’1-O. Malgrat l’entrada en vigor de la intervenció dels comptes de la Generalitat, el Govern de Carles Puigdemont va avançar el pagament de les nòmines dels funcionaris amb càrrec a la seua pròpia tresoreria.

El ministeri d’Hisenda va fer efectiva ahir la intervenció dels comptes de la Generalitat, que a la pràctica s’ha traduït per exemple en el fet que els col·legis no tenen diners ni per pagar el servei de neteja o que les ambulàncies es trobessin al matí que no els funcionava ni tan sols el teletac per passar per les autopistes.

El departament que dirigeix Cristóbal Montoro va afirmar que té les dades per poder pagar el sou als empleats públics. Tanmateix, va ser la conselleria que dirigeix Oriol Junqueras la que ja ha donat als bancs ordre de pagament de les nòmines d’aquest mes dels seus funcionaris i empleats.

Hisenda ha intervingut els comptes públics i hi ha problemes fins per pagar la neteja de col·legis

Vuit dels catorze detinguts dimecres van ser posats ahir en llibertat amb càrrecs

El Constitucional imposa una multa de 12.000 euros al dia al número 2 de Junqueras

L’operació s’ha fet efectiva amb una certificació de la interventora general, Rosa Vidal, que acredita per a què són els fons i que no es destinen a cap activitat relacionada amb l’1-O. El mecanisme establert preveu que el ministre d’Hisenda doni el vistiplau a qualsevol d’aquests moviments.

Des del Govern s’insisteix que res no impedirà el referèndum, encara que admeten que l’operatiu s’ha vist alterat per les confiscacions de material per part de la Guàrdia Civil i les detencions d’alts càrrecs. El mateix Puigdemont va publicar a través del seu compte de Twitter el web en el qual els ciutadans poden consultar on votar diumenge de la setmana vinent. Per posar un exemple, hi haurà urnes en alguns CAP, instituts i altres locals de la Generalitat a Lleida on no és habitual votar. Substitueixen la desena de locals municipals que la Paeria no ha cedit.

A Barcelona, almenys hi ha un cas d’un centre cívic municipal que, a l’estar obert els diumenges, ningú no n’hauria de cedir les claus i no es posarien en risc funcionaris ni l’ajuntament.

Tot això al mateix temps que es van repetir les protestes als carrers de diversos pobles i ciutats contra l’ofensiva des de Madrid per frenar l’1-O. Entre les concentracions més multitudinàries, les que es van registrar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o les dels estudiants de totes les universitats, amb al voltant de mil joves de la UdL, per posar alguns exemples.

En aquest context, es va saber que el jutge que va ordenar dimecres l’operació policial pels preparatius del referèndum investiga si el Govern ha destinat a la seua organització les partides pressupostàries de 6,2 milions d’euros que el Parlament va aprovar per a la consulta i que van ser suspesos pel Tribunal Constitucional.

El magistrat va encarregar als guàrdies civils que intervinguessin qualsevol indici sobre “actuacions encaminades al desenvolupament de les estructures d’Estat i independència de Catalunya”.

A més, el Tribunal Constitucional va imposar ahir multes de 12.000 euros diaris a Josep Maria Jové i als cinc membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, amb la qual cosa ha aplicat per primera vegada la reforma legislativa que li permet imposar sancions a alts càrrecs independentistes.

Càrrecs de sedició per als detinguts, que podrien acabar a la presó Vuit dels catorze detinguts dimecres en l’operació de la Guàrdia Civil contra l’1-O van quedar ahir en llibertat amb càrrecs. No és el cas del secretari general de Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, que es va negar a declarar davant de la Guàrdia Civil i passarà avui a disposició del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum. La jutge li atribueix, com a altres alts càrrecs, els delictes de desobediència, prevaricació, malversació de cabals públics i sedició. Aquest últim pot comportar penes de fins a 15 anys de presó.