CRÒNICA. Tres milions de catalans es van mobilitzar malgrat la salvatge repressió policial

Els milers de policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya per evitar el referèndum van passar a l’acció. Hi va haver càrregues brutals a tot el país, però tres milions de persones es van mobilitzar per votar (o per intentar-ho). Es van registrar 844 ferits, 129 a Lleida, dels quals un va romandre greu al Vall d’Hebron.

Cinc de la matinada. Encara que aquest petit detall només es notava perquè era nit tancada: milers de persones als carrers defensaven els col·legis electorals. Ambient festiu, esmorzars populars i primera consigna que va tensar l’ambient: l’avís que els Mossos d’Esquadra es personarien abans que es constituïssin les meses per impedir-ho. Els agents, tanmateix, seguint la consigna del major Josep Lluís Trapero, no van forçar disturbis i només van aixecar acta informant que no podien accedir al local. Aplaudiments, agraïments espontanis i, a poc a poc, es van constituir les meses. Majoritàriament, amb voluntaris, ja que els presidents i vocals no es van personar davant l’amenaça dels 300.000 euros de multa. Aviat es van formar llargues cues, tant per la gran afluència de votants com pels problemes informàtics que aviat van evidenciar que el referèndum no seria un camí de roses. Els mòbils treien fum. Aviat van arribar les primeres imatges de repressió policial a Barcelona. I, sense temps a assimilar el que estava succeint a la capital catalana, primeres notícies de càrregues davant del CAP de Cappont, a Alcarràs, a Soses, a Artesa de Lleida... el degoteig era constant.

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van pentinar tot el país requisant tantes urnes i paperetes com aconseguien trobar, obrint-se pas amb porres i fins i tot disparant bales de goma. La jornada es va saldar amb 844 ferits, 129 a les comarques de Lleida, incloent-hi un home de 70 anys que es manifestava pacíficament a la Mariola i que a última hora d’ahir estava ingressat molt greu a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. En aquesta ciutat, un jove també va ser ferit de gravetat per l’impacte d’una pilota de goma, a pesar que a Catalunya està prohibit utilitzar aquest mètode repressiu arran del cas Esther Quintana.

A l’Escola Oficial d’Idiomes de la capital del Segrià, també es van viure escenes de molta tensió, en les quals els agents policials van arribar a disparar a l’aire. La resposta dels concentrats en tots els punts de conflicte va ser aixecar les mans i corejar: “Aquestes són les nostres armes.”

Les xarxes socials bullien amb imatges difícils d’homologar en un estat democràtic. Segons el portaveu del Govern, Jordi Turull, “l’actuació de l’Estat espanyol” era “la vergonya d’Europa”. Però, a pesar de la intimidació (considerada “proporcionada” tant per la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, com per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en unes declaracions molt polèmiques que després va matisar per desitjar que es normalitzés la situació, perquè “els ciutadans no poden pagar les conseqüències d’un error”), més de tres milions de persones es van mobilitzar, segons la Generalitat.

No tots van poder votar, tanmateix, perquè es van precintar col·legis. I entre els que van votar, també hi va haver qui es va quedar sense veu, perquè la policia es va emportar les urnes plenes. Va passar, entre molts altres col·legis electorals, a l’institut Ronda de Lleida, mentre centenars de persones, impotents, cantaven L’estaca de Lluís Llach i Els segadors. Un únic crit insultant els antiavalots. Ràpidament, els concentrats van demanar a aquesta persona que es contingués. “Així no, així no. És el que volen. I et necessitem. Ens necessitem tots.”

Als pobles, els tractors van fer de barreres, però no van poder impedir el pas dels agents. A Alcarràs es van viure moments de gran tensió, quan els antiavalots van envoltar els milers de persones que volien votar. Va ser la tònica general. Es van endur cops i empentes persones de totes les edats, a banda de les destrosses materials que els agents van causar a tots els col·legis electorals en els quals van entrar a requisar urnes. A l’EOI, fins i tot van tirar a terra la tanca exterior per obrir-se pas i, per la seua banda, a l’institut Ronda es van trencar portes. Les reaccions a una jornada tan excepcional no es van fer esperar. Angela Merkel es va posar en contacte telefònic amb Mariano Rajoy per demanar-li explicacions per aquesta repressió sense precedents amb més de vuit-cents ferits. La Puerta del Sol de Madrid es va omplir de manifestants que van expressar el seu suport a Catalunya i, de forma espontània, es van portar a terme multitudinàries concentracions a Barcelona o a la plaça Ricard Viñes de Lleida. La cassolada va ser més estrepitosa que mai.