Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

SOBIRANISME

El TC recorda a Catalunya que no té dret a l'autodeterminació

Actualitzada 17/10/2017 a les 16:15
La llei del referèndum ja havia estat suspesa cautelarment el passat 7 de setembre i ara és privada definitivament de qualsevol legitimitat
El TC manté la suspensió de la reforma per a la tramitació expressa de l'1-O

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge del Tribunal Constitucional.

EFE

El ple del Tribunal Constitucional ha considerat nul·la, per inconstitucional, la llei del referèndum català d’independència de l’1 d’octubre, en una sentència en la qual li nega Catalunya el dret a l’autodeterminació i retreu al Parlament que sotmet als ciutadans a un poder arbitrari.

La llei anul·lada ja havia estat suspesa cautelarment el passat 7 de setembre i ara és privada definitivament de qualsevol legitimitat. Però la sentència va més enllà de la resolució i abunda en arguments d’extrema duresa contra el Parlament.

Així, retreu a aquest l’haver deixat els ciutadans "a mercè d’un poder que diu no reconèixer cap límit", és a dir, arbitrari.

En el fallo, adoptat avui per unanimitat, el TC accepta el recurs del Govern contra la norma del Parlament que va conduir a la convocatòria i li etziba el legislatiu català que "un poder que nega expressament el dret, es nega a si mateix com a autoritat mereixedora d’acatament". 
 

La norma anul·lada es denominava literalment "Llei del referèndum d’autodeterminació" i, per això, l’alt tribunal s’atura a assenyalar que Catalunya no és subjecte de tal dret.


L’autodeterminació, entesa com a dret a promoure i consumar la seua secessió unilateral de l’Estat, no està reconeguda a la Constitució, i tampoc forma part de la nostra ordenació jurídica per via de tractats internacionals, diu.

I després el Tribunal recorda que "el dret de lliure autodeterminació" dels pobles que proclamen el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics i Socials (ambdós subscrits pel nostre país) ha quedat limitat en "diverses resolucions inequívoques de les Nacions Unides" als casos de "subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres".

Fora d’aquests supòsits, "tot intent encaminat a trencar total o parcialment la unitat nacional i la integritat territorial d’un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides".

D’altra banda, per al TC, la norma envaeix competències estatals en matèria de consultes de caràcter referendario i vulnera, entre altres principis constitucionals, la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la Nació espanyola.

Afirma, així mateix, que durant la tramitació parlamentària de la llei el Parlament de Catalunya va incórrer "en molt greus fallides del procediment legislatiu", afectant d’aquesta manera a la formació de la voluntat de la Cambra, als drets de les minories i als drets fonamentals de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjançant representants.

A més, el Tribunal considera que la llei en el seu conjunt és, "amb tota evidència, inconstitucional," en contrariar explícitament "principis essencials de la nostra ordenació constitucional: la sobirania nacional, residenciada al poble espanyol, la unitat mateixa de la Nació constituïda en Estat social i democràtic de Dret, i la mateixa supremacia de la Constitució."

Respecte al referèndum d’autodeterminació vinculant, el Tribunal afirma que "el que a tots afecta, és a dir, la permanència o no d’aquest Estat comú en què Espanya va quedar constituïda, no podria, arribat el cas, sinó ser reconsiderat i decidit també per tots; el contrari comportaria, amb la ruptura de la unitat de la ciutadania, la fallida, en termes juridicoconstitucionals, de la Nació de tots."

La sentència reitera que la Constitució admet "la seua revisió total", però aquesta només pot dur-se a terme "en el marc dels procediments de reforma" que el text constitucional preveu.

"Una altra cosa suposaria -afegeix la sentència- alliberar el poder públic de tota subjecció a Dret, amb dany  irreparable per a la llibertat dels ciutadans." Això últim, acaba, és "el que ha consumat el Parlament de Catalunya en aprovar la llei impugnada".

Així, el Parlament de Catalunya, amb "desconeixement ple" de la lleialtat constitucional i del principi democràtic, "s’ha situat per complet al marge del Dret", diu també.

Finalment, el Tribunal reitera a les autoritats i càrrecs públics de la Generalitat el seu deure d’"impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pogués suposar ignorar o eludir el fallo d’aquesta sentència".

El TC va admetre a tràmit el setembre quatre recursos presentats pel Govern contra les resolucions adoptades pel Parlament i el Govern: la llei en què es va basar el referèndum; el decret de convocatòria, i les normes que els completaven.

La sentència d’avui es refereix a la llei del Parlament que va fer possibles la resta de les normes encaminades a la celebració del referèndum d’independència. 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre