SEGRE

El centre Planta a Balaguer recupera 'Double Bind', obra cabdal de l'escultor Juan Muñoz

Una peca de la instal·lació Double Bind a Planta de Sorigué.

El centre Planta a Balaguer recupera 'Double Bind', obra cabdal de l'escultor Juan MuñozLleonard Delshams

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

"Double Bind", la monumental obra cabdal de l’escultor madrileny Juan Muñoz, es podrà veure per primera vegada a Espanya a PLANTA, el centre dedicat a la creació artística contemporània que la Fundació Sorigué va obrir a Balaguer (Noguera), en un espai de més de 2.200 metres quadrats. Juan Muñoz (Madrid, 1953-2001) va crear aquesta instal·lació escultòrica de grans dimensions per ocupar la Sala de Turbines de la Tate Modern i en ella establia un diàleg entre les seues inquietants figures humanes i l’espai arquitectònic, a través de la perspectiva, la verticalitat, la il·lusió, el visible i l’invisible.

Muñoz va morir a Eivissa el 2001, a conseqüència d’una aturada cardíaca, als dos mesos d’haver-se inaugurat l’exposició a la Tate Modern de Londres, per la qual cosa "Double Bind" (Doble vincle), la seua obra més important, és també considerada com el seu testament artístic.

Aquesta obra, que s’obrirà al públic a partir del 30 d’octubre, s’ha citat en una gran nau d’origen industrial transformada específicament per allotjar la instal·lació i estarà avalada per un centre de documentació que aportarà coneixement sobre la seua gènesi a través de dibuixos, vídeos documentals, peces sonores i anotacions del mateix Juan Muñoz. En aquest espai dominat pels clarobscurs, Juan Muñoz, que va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 2000, endinsa a l’espectador a dos mons plens de simetries.

James Lingwood, el mateix comissari de "Double Bind" quan es va exposar el 2001 a la Tate Modern, ha mostrat aquest dijous la seua satisfacció en presentar una obra que veu com un viatge "en el qual trobes el teu canvi, un canvi a través de la foscor i en el que camines cap a la llum". I així és, ja que després d’entrar en una fosca planta baixa dividida per columnes i airejada per unes finestres que mostren una vintena de figures humanes que conviden a mirar cap a la part superior, "Double Bind" empeny l’espectador a reflexionar sobre dos mons. Lingwood ha definit aquesta sensació com "la recerca per trobar la reconciliació amb algú o amb alguna cosa".

Una vegada que la inèrcia de l’obra porta a l’espectador fins la part superior de la instal·lació, es descobreix un univers ple de llum que, en mirar de nou cap a baix, torna a transportar-lo cap a un món inferior, del qual prové la part més íntima de Muñoz. Dos ascensors buits que viatgen incessantment entre els dos espais mostren l’inevitable vincle entre les dos àrees de l’obra, les dos dimensions, els dos mons.

L’artista Cristina Iglesias, viuda de l’escultor, s’ha mostrat avui satisfeta pel despertar d’una obra que "feia 16 anys que estava adormida i, en aquest sentit, ha manifestat el seu desig que "Double Bind" es converteixi en un futur en una obra permanent.

No obstant això, ha dit desconèixer encara "el lloc perfecte" perquè "aquests dos mons es converteixin en eterns".

PLANTA és un innovador projecte de l’empresa lleidatana Sorigué que articula la seua forma d’entendre l’entorn en la seua confluència amb l’art, la ciència, l’arquitectura, el paisatge, el coneixement i l’empresa. La gran nau habilitada per a l’exposició de l’obra de Muñoz acollia anteriorment la fabricació de dovelles de formigó.

Juan Muñoz destaca per les seues particulars i sorprenents obres escultòriques, en les que situa la figura humana dins d’ambients arquitectònics elaborats o complexos, escenaris alienadors i mons ficticis. Muñoz, que en la dècada dels setanta es va traslladar a Londres per estudiar al Croydon College i la Central School of Art and Design, va exposar per primera vegada el 1984 a la galeria Fernando Vijande de Madrid i va iniciar una de les carreres més excepcionals de l’art contemporani de l’últim terç del segle XX.

Juan Muñoz va investigar especialment la relació entre la figura humana i l’espai expositiu, i va explorar noves maneres de distorsionar l’espai, utilitzant perspectives atrevides i variacions d’escala amb la intenció de crear una tensió psicològica en l’individu per interactuar amb la seua obra.

tracking