El Govern afirma que “no està sobre la taula convocar eleccions a Catalunya”

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, va explicar ahir que la convocatòria d’eleccions catalanes “en aquests moments no està sobre la taula” de l’Executiu català, davant de la previsió de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del Govern central. Va avisar que prendran decisions i actuaran en conseqüència davant del que considera “un cop d’Estat en tota regla” de les institucions catalanes amb l’aplicació d’aquest article constitucional.

DETALLS

Educació

. El sindicat de mestres USTEC-STEs diu que “no reconeixerà com a interlocutors vàlids aquelles persones que no siguin representants de la legitimitat popular” i fa una crida “a la resistència contra imposicions”.

Anonymous

. Anonymous continua la seua campanya Operation Free Catalonia i els seus hackers van centrar ahir els atacs cibernètics als webs dels ministeris d’Economia, de Foment i de Justícia, el PP i la Fundación Nacional Francisco Franco. 

Protesta

. Centenars de persones es van citar ahir a la tarda a la madrilenya Puerta del Sol per mostrar el seu suport als líders de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonats la setmana passada.

Turull va indicar que el Govern actuarà per a “la defensa a ultrança de les institucions catalanes democràticament escollides i la culminació del mandat de l’1 d’octubre”, i que ara es tracta que el Parlament, escollit legítimament, prengui decisions. Per a Turull, la decisió de l’Executiu central és una “perversió” i amb ella s’ha situat fora de la llei, en les seues paraules, quan són ells els que parlen sempre de retornar a la llei, a més d’advertir que ara ja no és només un tema dels catalans, sinó que afecta els valors d’Europa.

Vidal va avisar que la Guàrdia Civil anava a un col·legi i que esperaven amb una barricada

Va puntualitzar que les decisions que es prendran a partir d’ara han de tenir “la màxima unitat”, per defensar unes institucions que, al seu entendre, l’Estat vol aniquilar, i per culminar el mandat del referèndum de l’1 d’octubre. “S’ha d’actuar amb el cap i el cor, no amb l’estómac”, va reclamar el portaveu, a més de recordar que busquen amb les seues accions la màxima efectivitat. A més, va explicar que el Govern de la Generalitat està estudiant jurídicament l’execució de l’article 155 “per denunciar fins a quin punt el Govern espanyol ha anat al marge de la llei”.

La junta de portaveus del Parlament ha estat convocada per avui al matí amb l’objectiu de fixar la data i ordre d’un ple que, previsiblement, se celebrarà divendres i en el qual es coneixerà la resposta del Govern català a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Per la seua part, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va advertir que “davant del feixisme no valen equidistàncies ni concessions” i va cridar a defensar la República perquè, segons la seua opinió, “ja no és només una opció, sinó una absoluta necessitat de supervivència”.

Cuixart al·lega a la jutge que “l’objectiu era la protesta i no impedir els registres” El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha al·legat davant de l’Audiència Nacional que en cap cas no va impedir ni va instar a impedir l’actuació de la Guàrdia Civil a la seu de la conselleria d’Economia el dia 20 de setembre contra els preparatius de l’1-O: “L’objectiu era la protesta i no impedir els registres.” Així consta en el recurs presentat per la seua advocada. La jutge Carmen Lamela va ordenar la setmana passada presó provisional per a ell i per al president de l’ANC, Jordi Sànchez, per un delicte de sedició, penat amb fins a deu anys de presó. En el recurs s’aporta material videogràfic que, segons la defensa, demostra que a tota hora Cuixart va fer crides a la mobilització pacífica i que va demanar expressament respecte als Mossos i als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. També es reflecteix que va demanar que s’aïllés qualsevol persona que mantingués actituds violentes. D’altra banda, l’exjutge i exsenador Santiago Vidal va avisar per telèfon que sabien que la Guàrdia Civil anava cap al col·legi electoral en el qual ell es trobava el dia 1 d’octubre, que hi arribarien al cap de “5 minuts” i que tots estaven muntant un “parapet”, segons les escoltes telefòniques que la Guàrdia Civil ha entregat a l’Audiència Nacional. Parla amb una persona anomenada Sole i demana que l’hi digui a un tal Pepe i que l’informi que tothom era en aquell col·legi “muntant un parapet, un mur a la porta.” La seua interlocutora li diu que passarà l’avís.

BARCELONA

. Colau veu incompatibles urnes i amenaces. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va cridar ahir a fer tot el possible perquè el Senat no arribi a aprovar divendres l’article 155 de la Constitució i va considerar que la celebració d’eleccions a Catalunya només pot ser una solució si es dóna en un context de “normalitat” i “sense amenaces”.

AMI I ACM

. Demanen el rebuig dels consistoris al 155. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) promouran des d’avui que els consistoris catalans aprovin una moció de rebuig de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per restaurar l’ordre constitucional i l’Estatut. Totes dos entitats consideren que el 155 suposa de fet una suspensió de l’autogovern català, per la qual cosa “conviden” els ajuntaments a convocar plens extraordinaris “per visualitzar el rebuig de l’aplicació del 155 i mostrar el ple suport al Govern i a les seues institucions”.

SINDICAT

. Mossos veuen la intervenció innecessària. El sindicat Fepol, majoritari dels Mossos d’Esquadra, considera innecessari i un “escenari indesitjable” que el Govern de Mariano Rajoy apliqui l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya, i ha demanat que si finalment s’aplica, que es faci amb proporcionalitat, de forma no invasiva i respectant l’autogovern.

PODEM LLEIDA

. “A problemes polítics, solucions polítiques”. Podem Ciutat de Lleida va arremetre ahir contra Madrid i l’aplicació del 155. Va defensar les institucions catalanes i entén que “els problemes polítics requereixen solucions polítiques, no l’aplicació de mesures restrictives que coarten l’autonomia dels territoris”.