Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

Doctrina del 23-F per fer passar segudes i cassolades per violència

Actualitzada 02/11/2017 a les 09:49
La Fiscalia qualifica així formes de protesta habitualment considerades pacífiques || Per recolzar la querella per rebel·lió, delicte que exigeix un alçament violent
Comiat i rebuda - A la imatge superior, més de 200 sobiranistes amb estelades van acomiadar a l’estació de Sants els membres de la Mesa Anna Simó i Joan Josep Nuet, abans de viatjar a Madrid per declarar. Els concentrats van fer un passadís h ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Comiat i rebuda - A la imatge superior, més de 200 sobiranistes amb estelades van acomiadar a l'estació de Sants els membres de la Mesa Anna Simó i Joan Josep Nuet, abans de viatjar a Madrid per declarar. Els concentrats van fer un passadís h ...

EFE
Comiat i rebuda - A la imatge superior, més de 200 sobiranistes amb estelades van acomiadar a l’estació de Sants els membres de la Mesa Anna Simó i Joan Josep Nuet, abans de viatjar a Madrid per declarar. Els concentrats van fer un passadís h ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Comiat i rebuda - A la imatge superior, més de 200 sobiranistes amb estelades van acomiadar a l'estació de Sants els membres de la Mesa Anna Simó i Joan Josep Nuet, abans de viatjar a Madrid per declarar. Els concentrats van fer un passadís h ...

EFE
Comiat i rebuda - A la imatge superior, més de 200 sobiranistes amb estelades van acomiadar a l’estació de Sants els membres de la Mesa Anna Simó i Joan Josep Nuet, abans de viatjar a Madrid per declarar. Els concentrats van fer un passadís h ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Comiat i rebuda - A la imatge superior, més de 200 sobiranistes amb estelades van acomiadar a l'estació de Sants els membres de la Mesa Anna Simó i Joan Josep Nuet, abans de viatjar a Madrid per declarar. Els concentrats van fer un passadís h ...

EFE

Segudes, cassolades, tractorades, pintades, cartells o fins i tot marxes i concentracions sense incidents apareixen descrites com a “violència” en la querella de la Fiscalia contra el Govern català i membres de la Mesa del Parlament. El delicte de rebel·lió que els atribueix exigeix que un alçament “públic i violent”, segons l’article 472 del Codi Penal, i el ministeri públic cita formes de protesta habitualment considerades pacífiques per recolzar aquest càrrec. Per defensar la seua tesi, recorre a l’únic precedent de rebel·lió jutjat: el cop d’estat del 23-F.

La querella davant del Suprem, que fa servir arguments similars a la presentada davant de l’Audiència Nacional, afirma que una manifestació nombrosa pot considerar-se violenta al “tenir un efecte intimidador” en la policia; que una cassolada també ho és a l’“impedir dormir” als agents; defineix com a “actes d’assetjament i pressió” enganxar cartells o fer pintades, i es refereix a segudes i “parets humanes” per impedir la retirada d’urnes a Lleida com a “situacions de violència”. Sobre les càrregues policials de l’1-O, addueix que “van ser resultat de la pertinaç actitud dels querellats de celebrar tant sí com no l’inconstitucional referèndum”.

 


Defineix ANC i Òmnium com a “braç civil” de l’aixecament “afavorit pel Govern i diputats”

 

Per a la Fiscalia, la violència que requereix el delicte de rebel·lió “no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones”. Argumenta que “pot no ser necessari” si l’alçament “és de tal dimensió que té capacitat intimidatòria suficient per dissuadir d’una possible actuació les forces de l’ordre”. És la doctrina que va establir el Tribunal Suprem al jutjar el cop d’estat perpetrat per militars l’any 1981.

Provar de demostrar un alçament “violent” és només part del treball que té davant de si la Fiscalia. Per obtenir condemnes, a més l’ha de vincular als acusats. Per a això, cita convocatòries de protestes d’ANC i Òmnium, a les quals es refereix com a “braç civil” de l’“aixecament afavorit pel Govern i els diputats independentistes”; i afegeix que hi ha membres de les dos entitats entre els querellats.
 

LES CLAUS
  • Rebel·lió o sedició. El delicte de rebel·lió exigeix un alçament “públic i violent”, de manera que les querelles de la Fiscalia proven de demostrar l’existència de violència i vincular-la als querellats. Si els seus arguments no prosperen, demana que siguin jutjats per sedició i malversació de fons. Els arguments de la querella davant del Suprem són similars als de la presentada a l’Audiència Nacional. 
  • El cop de Tejero. L’únic cas jutjat de rebel·lió és el 23-F. Davant els al·legats que apuntaven que l’alçament del 1981 no va tenir víctimes, el TS va dictaminar que “el que es projecta i convé com a incruent, es torna violent i bel·licós a l’oferir resistència als rebels”. La Fiscalia esgrimeix l’argument fet servir per condemnar un cop militar armat per qualificar de violentes protestes civils. 
  • Càrregues policials i ferits. Entre els “moments de violència” que cita la querella hi ha càrregues policials per l’1-O. Les atribueix a “la pertinaç actitud dels querellats de celebrar tant sí com no l’inconstitucional referèndum imposant-lo per la força dels fets consumats i de la multitud”.  Els episodis que cita sumen 35 agents ferits (el Govern central va apuntar-ne centenars) i no esmenten danys als votants. 
  • La “violència” de Lleida l’1-O. Una seguda a l’EOI de Lleida per impedir la retirada d’urnes l’1-O; 150 persones impedint el pas a la Caparrella; tractors i una “paret humana” per impedir el pas de la Guàrdia Civil a Alcarràs; i tanques i portes soldades en altres municipis, són exemples de “situacions violentes” que cita el fiscal, que apunta 7 agents ferits. No al·ludeix l’infart d’un votant a la Mariola. 
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre