Putin i Trump neguen qualsevol ingerència russa als EUA i advoquen per millorar relacions

Mentre als Estats Units s’accelera la investigació sobre la suposada trama russa entorn de les eleccions presidencials d’aquest país, els presidents rus, Vladímir Putin, i nord-americà, Donald Trump, van coincidir ahir a negar la possible ingerència i van advocar per millorar les relacions bilaterals, com per exemple en els esforços per eliminar l’Estat Islàmic.

A Da Nang (Vietnam), on tots dos mandataris van assistir a la cimera de l’APEC, Putin va tornar a rebutjar la ingerència del Kremlin en el procés electoral que va portar Trump a la Casa Blanca, com alerten els serveis d’intel·ligència nord-americans, i ho va dir tant als periodistes com al mateix president dels EUA, amb el qual va mantenir una conversa informal.

La promesa reforma fiscal de Donald Trump fa els primers passos i topa amb grans esculls

“M’he pronunciat moltes vegades sobre aquesta qüestió. Considero que tot el que està relacionat amb l’anomenat dossier rus als Estats Units és la manifestació de les contínues lluites internes” en aquest país, va dir Putin als periodistes, segons van difondre els mitjans russos. Putin va qualificar de “desvaris” les informacions sobre suposats contactes mantinguts l’any 2016 entre alguns dels seus familiars –concretament, una neboda– i un dels exassessors de la campanya de Donald Trump.

Gairebé alhora, a l’avió que el traslladava a Hanoi després de la cimera, Trump va dir que Putin li havia negat “amb molta força i vehemència” qualsevol ingerència de Rússia a les eleccions presidencials dels Estats Units l’any 2016, i que ell el creia.

“Ha dit que no s’hi va entremetre. Sempre que em veu diu que no ho va fer i de veritat que el crec quan ho diu. Ho diu seriosament. Crec que se sent molt insultat per això, i això no és bo per al nostre país”, va declarar Trump. Les converses entre els dos mandataris van tenir lloc durant la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia Pacífic (APEC), però no en una reunió formal, que finalment no es va concretar, sinó en un passeig i una altra trobada informal.

Putin va considerar que “l’absència d’una reunió bilateral amb el president Trump evidencia que la crisi en les relacions dels dos països encara no s’ha superat”. Però va posar èmfasi que Moscou està a punt “per girar full i anar més enllà”. Trump, per la seua banda, va insistir que les acusacions d’ingerència russa en les eleccions creen “una barrera artificial” amb Moscou.

L’única nuvolada entre els dos presidents, que es van prodigar somriures i salutacions, el va posar Putin quan va denunciar com “un atac a la llibertat d’expressió” les mesures adoptades als Estats Units contra els mitjans russos, especialment la televisió RT, obligada a registrar-se com a “agent estranger”.

washington

La promesa reforma fiscal de Donald Trump, la més profunda des de la dècada del 1980, afronta els primers obstacles legislatius a causa de les diferències en el si de la majoria republicana al Congrés. Tant la Cambra de Representants com el Senat han presentat propostes paral·leles de reforma fiscal, que si bé concorden en general en les agudes retallades d’impostos per a empreses i treballadors, difereixen prou en temps i trams impositius per fer preveure una batalla al Congrés. Després de les paraules de Trump, que va assenyalar que la reforma implica les retallades d’impostos més grans des de la dècada del 1980 i seran efectives per a tots els contribuents, la plasmació sobre paper de les propostes legislatives ha generat el primer bany de realisme. D’una banda, el president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, va insistir que la seua proposta implica un “alleujament real” per a la classe mitjana i va recalcar que l’estalvi per a la típica família nord-americana seria de 1.182 dòlars a l’any. Per la seua part, el líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell, va afirmar en canvi que “no es pot garantir que absolutament ningú veurà augmentar els impostos”. Les paraules de McConnell es produeixen després que es conegués la proposta del Senat que retarda un any fins al 2019 la baixada de l’impost de societats del 35 al 20%, i que havia estat acceptada en el pla de la Cambra de Representants.

L’Acord d’Associació Transpacífic segueix vigent sense els EUAEls onze països signataris de l’Acord d’Associació Transpacífic (TPP) van consensuar al Vietnam principis essencials per revifar el tractat sense els EUA i després que el Canadà impedís rubricar un document definitiu en el marc de la cimera que es va clausurar ahir. L’acord va ser assolit per ministres de Comerç i d’Afers Exteriors durant una reunió de cinc hores que es va celebrar a Da Nang, on tots es trobaven amb motiu de la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic. Els països signataris d’aquest pacte són Austràlia, Brunei, el Canadà, Xile, el Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, el Perú, Singapur i el Vietnam.