ELECCIONES
El jutge belga decidirà el dia 14 si entrega Puigdemont a Espanya
El fiscal avala l’extradició d’ell i els seus quatre exconsellers per 4 dels delictes que se’ls imputen || La defensa insisteix que a Madrid no rebran un judici just
La vista sobre la possible extradició de Puigdemont va atreure gran expectació entre la premsa.
El jutge del Tribunal de primera instància belga que ha de decidir sobre l’entrega a Espanya de Carles Puigdemont i quatre exconsellers farà pública la decisió el proper 14 de desembre. Així ho van anunciar ahir tres dels dinou advocats que formen l’equip de defensa dels polítics catalans, al finalitzar la vista que es va celebrar a la Cambra del Consell de Brussel·les.
A la vista, que va durar unes tres hores, la Fiscalia de Brussel·les va reiterar que avala l’extradició dels polítics catalans per quatre dels cinc delictes que els imputa l’Audiència Nacional –tots menys el de prevaricació–. El Ministeri Públic creu que els delictes de rebel·lió, sedició i desobediència podrien tenir encaix en l’ordenació jurídica belga sota el marc de “conspiració de funcionaris”, mentre que la malversació de cabals públics podria correspondre amb “malversació per part de funcionaris”.
La defensa, no obstant, va rebutjar aquesta possibilitat i va argumentar que “no hi ha d’haver lloc a cap extradició” perquè, segons el seu parer, els fets que es jutgen “no són punibles a Bèlgica”, segons va explicar un dels lletrats, Christophe Marchand. Jaume Alonso-Cuevillas, per la seua part, va detallar que si s’executessin les ordres europees de detenció i entrega hi hauria “molts elements per considerar que no hi hauria judici amb garanties a Espanya”.
Després d’escoltar les parts, que havien presentat anteriorment les al·legacions per escrit, el jutge va anunciar que prendrà deu dies per analitzar la causa i presentar la decisió el dia 14. Les parts tindran a continuació 24 hores per recórrer, per la qual cosa el dia 15 se sabrà ja si el cas passa al Tribunal d’Apel·lació. Aquesta sala comptarà amb quinze dies més per pronunciar-se, de manera que la decisió no arribaria fins a mitjans de gener. Una eventual consulta al Tribunal de Justícia de la UE alteraria tots els terminis previstos que, en el cas d’una euroordre, obliguen a resoldre la seua execució en un màxim de noranta dies des que la cursi el país reclamant.
L’últim recurs possible seria davant del Tribunal de Cassació, que no constitueix una tercera instància perquè no examina els fets de l’assumpte, sinó la legalitat durant el procés. Aquí els cinc jutges de la cort tindrien dos setmanes per pronunciar-se.
