SEGRE

EUA TERRORISME

Un “intent d'atac terrorista” a Manhattan desencadena el caos al cor de Nova York

Un jove de Bangladesh fa detonar un artefacte casolà en una estació d’autobusos i causa quatre ferits, entre els quals el mateix agressor || Segon atemptat de tipus jihadista en un mes en aquesta ciutat

Diversos policies vigilen prop de la terminal d’autobusos de l’Autoritat Portuària de Nova York.

Diversos policies vigilen prop de la terminal d’autobusos de l’Autoritat Portuària de Nova York.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Una explosió va sacsejar ahir Port Authority, una de les principals estacions d’autobusos de Manhattan, en el que l’alcalde novaiorquès, Bill de Blasio, va considerar un “intent d’atac terrorista” que només va deixar quatre ferits, inclòs el suposat autor, que va ser detingut, però que va desencadenar el caos a Nova York.

L’explosió es va produir entorn de les 07.45 (hora local) a Port Authority, un gran intercanviador de transport que combina autobús i metro i pel qual diàriament passen unes 230.000 persones. “Ha sonat com si vingués del metro”, va explicar Francisco Ramírez, un usuari, a la CNN. La policia va confirmar després aquest detall.

El presumpte terrorista va ser identificat com un jove de 27 anys originari de Bangladesh

Malgrat la poca entitat de l’atemptat, va provocar caos circulatori perquè van tancar estacions de metro

El comissari James O’Neill va explicar en una roda de premsa que un home identificat com a Akayed Ulà, de 27 anys i originari de Bangladesh, havia fet detonar una bomba casolana de baixa potència que portava lligada al cos.

Ulà va ser detingut i es troba a l’hospital Bellevue, on va ser tractat pels talls i les cremades que va patir a l’abdomen i a les mans. Segons fonts policials, en el moment de la detenció, va proferir crits a favor del grup terrorista Estat Islàmic. L’alcalde De Blasio, en la mateixa compareixença pública, va qualificar els fets ocorreguts com un “intent d’atac terrorista”, una valoració en la qual van coincidir tant O’Neill com el governador de Nova York, Andrew Cuomo, que va titllar d’“amateur” l’artefacte explosiu utilitzat. A més d’Ulà, tres persones més van resultar ferides, encara que cap presentava lesions greus, d’acord amb el departament de Bombers de la ciutat de Nova York.

A pesar de l’escassa entitat de l’explosió, a Manhattan es van viure moments de pànic. Les línies A, C i E del metro, que utilitzen diàriament vora sis milions de persones i que enllacen amb l’estació d’autobusos, van ser evacuades, i la policia va recomanar evitar Port Authority i l’estació propera de Times Square. L’intercanviador de transport va recuperar hores més tard l’activitat normal, però el desplegament de seguretat, protagonitzat per la policia i els bombers, que hi van traslladar nombrosos vehicles, encara era palès hores després.

Per la seua banda, la portaveu de la Casa Blanca, Sara Huckabee, va manifestar que el president del país, Donald Trump, havia estat informat sobre l’incident. El 31 d’octubre passat, en plena festa de Halloween, Sayfullo Habibullaevic Saipov va envair amb una camioneta un carril bici del Baix Manhattan, a prop del World Trade Center, i va atropellar diverses persones. Va matar-ne vuit, fins que finalment va ser abatut i detingut per la policia.

Confessa que va ajudar a enviar “molta gent” a lluitar a la jihad

El líder de la cèl·lula jihadista dirigida per l’espanyol Mustafa Maya Amaya va reconèixer ahir que va posar en contacte “moltíssimes” persones que tenien la intenció de fer la jihad amb d’altres que es trobaven en zones ocupades per integrar-les a grups terroristes. L’Audiència Nacional va començar ahir a jutjar Maya i cinc persones més investigades per integrar una de les xarxes de captació més grans i tramesa de radicals per a la seua incorporació a organitzacions jihadistes. La Fiscalia demana per a tots els acusats entre vuit i catorze anys de presó. Durant la vista oral, Maya –d’ascendència gitana, que s’enfronta a catorze anys de presó– va confirmar que havia facilitat, a través de xarxes socials com Facebook o Skype, el contacte de persones que es trobaven en zones de conflicte a d’altres que “volien treballar, que volien buscar-se una vida” o que volien “aprendre l’Alcorà” per després fer la jihad. No obstant, va precisar que ell no havia “enviat ningú” a aquests grups jihadistes, perquè no sabia concretament quins eren, sinó que ell només “donava informació”.

tracking