ENERGIA AJUTS
El Suprem admet a tràmit cinc recursos de les elèctriques per tombar el bo social
Les operadores discrepen sobre el model de finançament d’aquesta prestació || El sistema actual ara impugnat en substitueix un altre que ja va ser invalidat per l’Alt Tribunal
La seu del Tribunal Suprem, a Madrid, ha admès els recursos.
El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar ahir l’admissió a tràmit pel Tribunal Suprem de cinc recursos contenciosos administratius contra el reial decret regulador del bo social elèctric. Amb aquest anunci, es va iniciar un període de nou dies perquè els interessats a personar-se en el procés puguin fer-ho.
Les promotores d’aquests recursos van ser Iberdrola, la patronal elèctrica Unesa, l’Associació de Comercialitzadors Independents d’Energia, Integració Europea d’Energia i dos empreses del grup EDP.
Les elèctriques volen que el bo social sigui finançat a costa dels pressupostos de les administracions
Aquestes companyies argumenten que el nou bo social, que va ser aprovat pel Govern central el desembre del 2016 i validat pel Congrés dels Diputats el gener amb 248 vots a favor, 77 en contra i 15 abstencions, al ser una ajuda de caràcter social per a famílies amb pocs recursos, hauria de ser finançat a càrrec dels pressupostos de les administracions públiques, i per totes les comercialitzadores elèctriques.
En aquest sentit, aquests cinc recursos es van sumar a un altre de presentat per Viesgo Infraestructuras Energéticas i que ja va ser admès a tràmit el 23 de novembre passat. Viesgo, encara que reconeixia la necessitat d’un bo social, també qüestionava el model de finançament d’aquesta prestació.
El bo social ara impugnat va substituir-ne un altre que va ser invalidat pel mateix Tribunal Suprem a l’entendre que infringia la normativa de la Unió Europea en matèria de regulació comuna del mercat interior d’electricitat.
En aquest cas, el Tribunal Suprem va dictaminar que les indemnitzacions a les empreses elèctriques per haver sufragat el cost del bo social en els anys 2015 i 2016 havien de ser pagades a costa del sistema elèctric, el superàvit del qual va ser de 421,45 milions d’euros l’any passat, segons va informar divendres la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència.
Ara, per evitar un dels punts febles de l’anterior bo, que era que únicament era finançat per les comercialitzadores d’electricitat que exercissin a més activitats de generació i distribució elèctrica, la nova norma va fixar que totes les comercialitzadores el sufraguessin.
Aquest aspecte també ha estat impugnat en els recursos admesos a tràmit ara pel Tribunal Suprem, ja que les comercialitzadores d’últim recurs entenen que el marge de benefici que se’ls reconeix és tan reduït que es troben en pèrdues.
En paraules de la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, aquest bo social “no respon als interessos de la classe popular i de les persones vulnerables”.
Colau impugna aquesta fórmula per invasió de competènciesL’ajuntament de Barcelona va informar divendres de la presentació d’un recurs contra el bo social davant del Tribunal Suprem per reclamar-ne la “nul·litat”. Aquest recurs, que es troba en fase d’admissió a tràmit, denuncia que la normativa actual només reconeix el dret al bo social si l’administració assumeix la meitat de la seua factura. Així doncs, el consistori governat per Ada Colau va assegurar que el decret regulador, que va entrar en vigor el mes d’octubre passat, és contrari a la Constitució i a la directiva europea sobre el mercat elèctric. Així mateix, el govern municipal de Barcelona va considerar que la norma envaeix competències en matèria de serveis socials que corresponen a la Generalitat de Catalunya i al municipi.
