Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ENTREVISTA JUNTSXCAT

Puigdemont: “Van tractar les obres del Museu com un botí de guerra. Va ser pillatge”

Actualitzada 18/12/2017 a les 09:13
Optimista, però conscient que “ens hi juguem molt”. Ni tan sols podrà votar. Ho farà per ell una noia de 18 anys “que no tenia decidida la seua opció i es va oferir a ser la dipositària de la meua papereta”. No sap quan podrà tornar de Brussel·les, ni tan sols si no guanya. “Que pogués fer-ho seria una bona notícia per a Catalunya, però també per a Espanya.” És cap de llista de Junts per Catalunya, però diu que en aquestes eleccions no es voten sigles. “Ja vam veure al Museu de Lleida el que poden fer els del 155”, avisa Puigdemont.
«Endur-se les obres del Museu de Lleida va ser un acte de pillatge»

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© «Endur-se les obres del Museu de Lleida va ser un acte de pillatge»

Jordi Borràs / El Món

Que la manifestació més gran en la història de Brussel·les anés de catalans que es van desplaçar per donar-li recolzament, què significa?
Que som un poble invencible. Que ens mantenim ferms en les nostres conviccions i que ens revoltem davant de les injustícies de forma cívica i pacífica. El comportament dels catalans en la manifestació de Brussel·les va ser exemplar. He rebut moltes felicitacions per això. Crec que vam donar una lliçó als que s’alimenten de fake news i pateixen la infoxicació dels mitjans espanyols. Poden dir que “vam traure a passejar el nostre odi contra Espanya”, però es va veure que era fals.

Com ha viscut des de la distància que la Guàrdia Civil irrompés al Museu de Lleida en plena nit per emportar-se quaranta-quatre obres d’art?
Va ser terrible. Suposo que ho vaig viure amb la mateixa impotència que la gent de Lleida. Van actuar amb voluntat de ferir. Van tractar les obres d’art com un botí de guerra. Més que d’espoli, parlaria de pillatge. Les prestatgeries buides que van deixar les peces són una metàfora de la Catalunya que vol el bloc del 155. Perquè no s’ha d’oblidar que si la Guàrdia Civil va entrar al museu va ser perquè tenia la complicitat del partit de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ara sembla que s’amagui, com si això no anés amb ell. S’amaga de la vergonya de saber que és amb els vots del seu partit que ha estat possible arrasar amb tot: amb la llengua, amb la cultura, amb l’educació, amb la sanitat, amb els mitjans públics, amb les institucions. Sembla que no volen que torni a créixer l’herba per on passen. A Lleida es va mostrar la veritable cara del 155. I Catalunya tindrà memòria.

Vostè és a Brussel·les i el seu número dos, Jordi Sànchez, està a la presó. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, també empresonat i la seua cap de llista per Lleida, Meritxell Serret, amb vostè a Bèlgica. Es refia del resultat de les eleccions?
El sistema electoral espanyol no és òptim. Es va veure el 2015, quan hi va haver tantes irregularitats en el vot per correu, però no disposo de cap dada objectiva per dubtar del que pugui ocórrer la nit del 21 de desembre. Però, efectivament, són unes eleccions que no són legítimes ni legals. Hi ha una evident falta de garanties. Vénen de l’aplicació del 155, d’una revenja. Dissabte se li va escapar a la vicepresidenta del Govern espanyol. Que reconegués que s’han “escapçat” des del Govern les formacions que no pensen políticament com ells és criminal. Perquè l’independentisme és una opció tan legítima com la que defensa la unitat d’Espanya. Que s’hagi castigat i vexat Jordi Sànchez per demanar el vot des de la presó sembla més propi d’un país com Turquia que d’una democràcia europea.

I què passarà si guanya?
Sóc molt optimista perquè històricament el poble de Catalunya mai no s’ha deixat vèncer: sempre s’ha sobreposat de manera admirable. Rajoy i els seus socis volen que deixem de somiar en gran, que deixem de tenir esperança, però no ho aconseguiran. I, a més, més de dos milions de catalans ja es van expressar inequívocament l’1 d’octubre, una xifra que, per cert, és superior a la de votants que van aprovar l’Estatut.

Podríem afirmar que el 21 de desembre és la segona volta de l’1 d’octubre?
Totalment. I ja es va veure que la recepta de la repressió no funciona. Si es creien que a Catalunya podrien posar i treure presidents a plaer, s’equivocaven. Per més que Borrell digui que cal desinfectar-nos com si fóssim una malaltia que cal eradicar, que la candidata del Partit Popular a Lleida llenci a les escombraries una estelada o que Albiol afirmi que no som normals, nosaltres construirem un país en el qual càpiga tothom: els que se sentin independentistes i els que se sentin espanyols. És un deliri que sigui delicte treballar per viure en un país millor i que no ho sigui insultar-nos. O que no es permeti decorar un arbre de Nadal amb llaços grocs. Si fins i tot han entrat al diccionari i han prohibit parlar d’exili o de referir-se a mi com a president! El subconscient els traeix quan prohibeixen el cartell de “democràcia”. Si se suposa que el 155 és per restablir la democràcia, podrien pensar que anava per ells, que era un reconeixement... Però no es donen per al·ludits.

L’1 d’octubre es va creuar una línia roja?
Ara sabem de què és capaç l’Estat: estan disposats a tot. Aquesta és una altra cosa que em diferencia de Rajoy. Jo no estic disposat a exercir la violència, ni a permetre-la. L’1 d’octubre es va creuar una línia roja molt perillosa. I aquesta és una altra raó per no votar el bloc del 155, encara que a alguns partits els vegem fins a la sopa. Sembla que van molt sobrats de diners de l’Ibex-35. Entenc que s’hi juguen molt, els de la llotja del Bernabéu, però és immoral tant de malbaratament.

S’ha especulat molt sobre si vindrà a votar, malgrat l’ordre de detenció. Fins i tot de la possibilitat que torni abans.
L’increïble és que a partir d’un rumor sense fonament s’arribés a reforçar la frontera. Esclar que si la ministra de Defensa creu que sóc un espia rus... Si pogués tornar seria una notícia molt positiva per a Catalunya, però també per a Espanya. Seria un senyal de normalitat.

Llavors tornarà si guanya o ha donat instruccions?
Una victòria del Govern cessat seria un fracàs del bloc del 155. La mateixa Unió Europea que ha donat carta blanca a Rajoy en el que ell qualifica com a “problema català” no podria entendre que els guanyadors del 21-D no poguéssim entrar al Palau de la Generalitat. Seria una vergonya.

El referèndum pactat encara és possible?
Catalunya mai s’ha mogut de la taula de negociació, però a l’Estat sembla que li fa por preguntar. Una por tremenda, perquè sap que una majoria de catalans no està a gust. I no es demanen que potser això succeeix perquè ens diuen “anormals”. Això significa que els normals són els que defensen la unitat d’Espanya? Què faran si guanyen, marcar-nos? Això és el preludi del totalitarisme.

La número sis de la seua llista a Lleida és l’aranesa Anna Geli. Quin ha de ser l’encaix d’Aran en la Catalunya del futur?
Aran ha de ser el que els aranesos decideixin, per la qual cosa si decideixen anar-se’n de Catalunya caldrà respectar-ho, com no pot ser de cap altra manera. A mi m’encanta que un territori com Aran contribueixi a enriquir culturalment i lingüísticament Catalunya, però Aran té reconegut el dret a l’autodeterminació. Els estats són convencions humanes. Al llarg de la història s’han fet i desfet moltes vegades. No són sagrats, encara que alguns ho creguin.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre