SEGRE

ANÀLISI RECTA FINAL

Entre el vot ocult i el vot útil

Les eleccions més atípiques, en les quals només semblen dirimir-se dos blocs i en què un terç dels votants o no sap o no diu a qui donarà suport || Tot apunta a un Parlament molt fragmentat

Imatge d'arxiu d'un col·legi electoral

Ampliat el termini de dipòsit del vot a Correus fins al 18 de desembreSEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Aquestes són les eleccions més atípiques que viu Catalunya, convocades des de Madrid, amb un Govern cessat i amb la Generalitat sota la batuta de l’Executiu central a través del polèmic article 155, amb candidats empresonats, d’altres a milers de quilòmetres a Brussel·les i en què només sembla dirimir-se la força de dos blocs –independentista i constitucionalista–, als quals les enquestes deixen palès que cap sumarà una majoria clara i amb la candidatura que podríem considerar frontissa que apunta a un retrocés d’escons respecte als comicis del 2015. En aquest context, parlar del que ens poden oferir les urnes en tot just un parell de dies és prou difícil, tenint en compte que molts ciutadans es debaten encara en aquests moments entre el vot ocult i el vot útil.

CLAUS

  • Cens electoral. Estan cridats a votar 5.553.983 electors, dels quals 5.329.139 són residents a Catalunya i 224.844, a l’estranger. En el cas de Lleida, els censats són 313.893 i resideixen a la província 297.923, mentre que 15.970 es troben en altres països. 
  • Participació. Tots els analistes apunten que la participació a les eleccions d’aquest dijous serà històrica, superant de llarg el 74,95% registrat el dia 27 de setembre del 2015. Fins i tot s’estudia que pugui acabar per sobre del 80%. En total, hi ha en lliça cent trenta- cinc escons, dels quals quinze corresponen a les comarques de Lleida.

Diem vot ocult perquè es calcula que un de cada tres votants, entre el 30 i el 35%, segons les diferents enquestes, o bé no ha decidit encara la papereta que introduirà dijous a l’urna o bé no ho vol dir. Alguns analistes i sociòlegs justifiquen aquest elevat percentatge en el que els més pessimistes qualifiquen de fractura social entre blocs, mentre que d’altres parlen de tensió social.

Però, sigui així o no, també hi ha un factor addicional: la reiterada crida d’uns i d’altres al vot útil. Si és una constant als discursos en els mítings de totes les crides a les eleccions, en aquesta ocasió es multiplica. D’una banda, perquè independentistes i constitucionalistes demanen el vot per al seu bloc i “plantar cara” a l’altre. Però, d’altra banda, en els últims dies, s’han agreujat les batalles dins dels blocs.

Pel que fa al sobiranista, ERC i JuntsxCat s’han intercanviat al llarg de la campanya el lideratge i ara, amb un Carles Puigdemont que sembla agafar aire, des d’Esquerra s’ha tret l’artilleria. El mateix Oriol Junqueras llançant potser la frase més dura dels candidats republicans al llarg de la campanya: “Sóc aquí perquè no m’amago mai del que faig.” Replica d’aquesta manera a un líder de JxCat que defensa que, sigui o no la llista més votada, ha de ser restituït com a president. La CUP, per la seua banda, centra el missatge en la clara advertència que el seu ideari no ha canviat gens ni mica. En aquest cas, es presenten com a vot útil per assegurar que la República no desapareix o no es posa en segon pla o a baixa velocitat com a ideari.

Entre els constitucionalistes, Ciutadans és el que es presenta com a clar cavall guanyador i, per aquesta raó, demana ser l’aglutinador de l’anomenat vot unionista. Representa la gran por dels populars, que són els que, almenys a priori, patirien un trasllat de suport cap a la formació taronja. Catalunya no ha estat mai terreny propici per als populars, però el 21-D pot suposar conseqüències no únicament aquí, sinó també a Madrid, perquè podria donar com a resultat un Albert Rivera crescut. Al seu torn, els socialistes tenen clar que repuntaran, una situació que Ferraz vol veure com l’inici de la recuperació del PSOE.

Escons d'or

I si de vots útils van els missatges, no ho són menys els que es llancen des de Catalunya en Comú, que apareix com el portador de la clau del Govern. Els seus escons poden valer or, com van valer els de la CUP a l’anterior legislatura i que van obligar Artur Mas a fer el famós pas al costat que va col·locar Puigdemont de president, o ho són a Madrid els del PNB, per exemple.

tracking