Puigdemont diu que pot ser president des de Brussel·les, però no des de la presó

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha defensat avui que és viable ser president des de Brussel·les gràcies a les noves tecnologies, però en canvi no podria exercir el càrrec com a "presidiari" a Espanya, per la qual cosa ha avisat que només renunciarà al mateix si no té suport parlamentari.

En una entrevista en Catalunya Ràdio, Puigdemont, que segueix a Bèlgica, ha defensat que avui dia els grans projectes empresarials es governen amb l’"ús de les tecnologies" i que la llei catalana preveu "usos telemàtics" per governar.

Puigdemont ha subratllat, en aquest sentit, que la disjuntiva és "governar des de Madrid -a través del 155- o governar des de Catalunya i també des d’Europa", descartant alhora una tornada a Espanya si la seua destinació és la presó, ja que "assegurança" que no "es pot ser president si s’és presidiari".

En aquest sentit, ha subratllat que el supòsit pel qual renunciaria a ser candidat a la Presidència és que "la majoria del Parlament de Catalunya em retirés l’autoritat que em va conferir en la investidura -de 2016- per la qual sóc president, perquè el Parlament m’ha escollit i cap Parlament no m’ha retirat la confiança, que és qui ho ha de fer en democràcia."

I així, en un missatge a ERC, ha indicat que el "pla de la restitució" de les institucions catalanes després del 155 "només és un" i en ell "som compromesos tots els de la majoria" independentista del Parlament, ja que és "el que acordem".

Ha admès que governar des de Bèlgica no és el que voldria però "entre president i presidiari, prefereixo ser president", encara que ha indicat que "no perd l’esperança" que es retiri l’ordre de detenció, la qual cosa "ajudaria molt a posar les bases del diàleg".

Encara que avui seran els diputats Elsa Artadi i Eduard Pujol els qui en nom de JxCat s’entrevistaran amb el president del Parlament, Roger Torrent, Puigdemont ha dit que vol reunir-se "com més aviat millor" amb ell, una trobada que "només es pot fer a Brussel·les" i que seria "un senyal de restitució" de les institucions.

De cara al debat d’investidura de finals de mes, ha explicat que continuen "assajant" les vies per a una elecció a distància, que assegura que no estan "prohibides" al reglament del Paralment.

Així, ha remarcat que "té tot el dret del món" i és "perfectament investible president", i ha recalcat els lletrats del Parlament, que s’oposen a una investidura a distància, que ells "no són l’escó 136" de la Cambra, sinó que només "assisteixen" a un "òrgan sobirà", que és la Taula i que pren decisions "legals".

Davant de la pregunta de què succeirà si el Rei no firma el decret de la seua investidura, Puigdemont ha remarcat que si el Parlament li "ratifica" com a president, el cap de l’Estat no té "cap dret a subvertir" aquell mandat.

El líder de JxCat ha insistit que "no hi ha pla B al pla A, que és la restitució", pel que no ha "contemplat" la possibilitat de ser eurodiputat per poder quedar-se a Brussel·les, encara que ha afegit que en "la vida no descarta res, ni passar 30 anys a la presó, ni 20 a Bèlgica ni 10 anys fent altres coses".

En ser preguntat per si renunciarà a la unilateralitat en el seu pla de govern si és investit, ha respost que el que vol és que sigui l’Estat qui "renunciï a la seua unilateralitat", la que segons el seu parer va fer servir per aplicar el 155.