Narcís Serra declara dimarts per forat de 720 milions a Catalunya Caixa

L’expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra declara aquest dimarts a l’Audiència Nacional en qualitat d’investigat pel presumpte forat patrimonial de més de 720 milions d’euros causat a l’entitat mitjançant operacions immobiliàries suposadament irregulars entre 2000 i 2013.

Al costat del que fos ministre de Defensa compareixeran els exdirectors generals de la caixa Adolf Todó i José María Loza, que inauguraran la primera ronda de declaracions acordada pel titular del Jutjat Central d’Instrucció número 2, Ismael Moreno, des que admetés a tràmit la querella d’Anticorrupció fa gairebé un any.

També se sotmetran a l’interrogatori, encara que un dia més tard, el director general adjunt de Catalunya Caixa entre 1998 i 2005 Lluís Gasull i els exdirectius Eduardo Aznar, Joan Valls i Joan Güell.

El dijous 22 serà el torn de quatre dels antics membres de la comissió executiva, Joan Manuel Pla, Josep Alonso, Joan Echániz i Josep Molins; mentrestant, Montserrat Robuste, Francisco José Villegas i Josep María Alentorn faran el mateix divendres.

Finalment, l’exvicepresident de Catalunya Caixa i president d’Enagás, Antonio Llardén, tancarà aquest torn el proper dia 27 després de modificar-se la seua citació.

La present causa investiga una sèrie d’operacions immobiliàries efectuades entre els anys 2000 i 2013, en les que la caixava entrar amb una participació d’aproximadament el 50 % juntament amb altres socis, i que posteriorment va instrumentalitzar a través de la seua filial Promotora Catalunya Mediterránea (Procam).

En el seu escrit, el fiscal Fernando Maldonado distingeix dos períodes, el primer entre 2000 i 2007, quan es van prendre decisions d’inversió i d’adquisició de compromisos econòmics "rellevants", i entre 2008 i 2013, moment en què ja es va fer patent la impossibilitat de desenvolupar els projectes.

El Ministeri Públic assenyala que els òrgans de govern de l’entitat bancària van aprovar intervenir en promocions immobiliàries a Espanya i també a Polònia i Portugal en les quals s’adquirien terrenys no urbanitzables o fins i tot afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d’especial interès, la qual cosa suposava "un risc en la inversió".

D’aquesta manera, la caixa hauria adquirit immobles i "compromisos econòmics rellevants" i hauria concedit crèdits "desproporcionats".

Així mateix, la Fiscalia destaca que el Consell d’Administració, que podia aprovar crèdits amb garantia real de fins 12 milions d’euros i sense garantia real de fins sis milions, elevés aquests llindars fins 24 i 12 milions d’euros, respectivament.

Límits que posteriorment es van incrementar fins 30 milions per a crèdits amb garantia personal i fins 60 milions per a aquells amb garantia real.

El fiscal, que va iniciar les diligències a instàncies del Fons de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), assenyala que durant 2001 i 2007 es van emprendre inversions els avals de les quals eren la mera paraula del soci, sense informes externs independents, sense valoracions adequades i sense una anàlisi exhaustiva dels riscos.

Unes irregularitats entre les quals també identifica un possible conflicte d’interès, ja que diversos terrenys eren propietat d’algun dels socis.

Al marge de la present causa per presumpta administració deslleial, Serra i Todó es troben pendents del judici pels presumptes sobresous concedits a la cúpula de la caixa quan patia pèrdues i anava a ser intervinguda pel FROB, en el qual la Fiscalia sol·licita fins quatre anys de presó.