SEGRE

PANORAMA

El Tribunal Suprem ordena la detenció d'Anna Gabriel però ajorna demanar-ne l'extradició

Després de no comparèixer davant del jutge Llarena com a imputada per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics || Suïssa avança que no pot ser entregada a Espanya al considerar que és un cas polític

L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, durant un ple al Parlament de Catalunya.

L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, durant un ple al Parlament de Catalunya.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena, davant de la incompareixença de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel sense que aquesta al·legués causa legítima, va dictar una ordre de detenció nacional, deixant l’exdiputada en la mateixa situació que Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que són a Bèlgica. Així doncs, el magistrat no va seguir el criteri de la fiscalia, de l’advocat de l’Estat i de l’acusació popular exercida per Vox, que va sol·licitar al jutge una ordre de detenció internacional. Els fiscals van assenyalar en el seu escrit que “amb la finalitat d’impedir que continuï en situació de fuga”, una vegada que el magistrat dicti ordre de presó, s’ha de cursar l’ordre de cerca i captura internacional de Gabriel i la seua detenció preventiva als efectes de la posterior demanda d’extradició a Suïssa. D’aquesta manera, Llarena va evitar posar en marxa un procés d’extradició amb Suïssa, encara que aquesta possibilitat no queda tancada i dependrà que el jutge consideri oportú aplicar-la arribat el cas.

Gabriel va assegurar ahir en una entrevista a TV3 que, en cas que el TS demanés l’extradició des de Suïssa, es posaria en evidència que a l’independentisme se’l “persegueix per una situació política” facilitant interposar una petició d’asil i construint un “mirall a l’Estat, a la seua judicatura i al seu Executiu” per evidenciar la falta de cultura democràtica.

La fiscalia, l’advocat de l’Estat i Vox van sol·licitar al jutge Llarena una ordre de detenció internacional

L’exdiputada va explicar que la voluntat de la CUP respon a una estratègia “compartida i desdoblada” davant dels tribunals, que li permet dirigir-se als organismes internacionals ubicats a Ginebra per poder defensar el dret a l’autodeterminació, els drets civils i polítics. “No és gens agradable, deixes enrere els teus, és dur i dolorós” va explicar l’exdiputada, que d’altra banda va voler “enviar una abraçada al raper Miguel Arenas Beltrán Valtonyc, condemnat a més de tres anys de presó, i a Santiago Sierra, l’obra del qual va ser censurada ahir a la fira d’art contemporani Arco”. Gabriel va recordar que aquesta no és una “lluita personal” sinó col·lectiva i va demanar que s’arxivés la causa contra el procés. Sobre això, el portaveu del Departament de Justícia de Suïssa, Folco Galli, va explicar que Gabriel no podria ser extradida de Suïssa a Espanya encara que el delicte del qual se l’acusa existís en l’ordre penal suís. “Encara que l’examen d’una eventual sol·licitud de detenció o d’extradició confirmés que els delictes dels quals se l’acusa (...) una extradició a Espanya no seria possible” va explicar Galli, al tractar-se de motius polítics i que, per tant, a Suïssa no tenen base legal.

Oriol Junqueras reclama traslladar el procediment de Trapero al TS

L’exvicepresident Oriol Junqueras, en presó preventiva des del 2 de novembre passat, va presentar ahir un recurs davant del magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena en el qual sol·licita que s’acumuli en el seu procediment la instrucció que realitza l’Audiència Nacional per delictes de sedició contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. El recurs va ser presentat després que Llarena rebutgés la primera petició en l’esmentat sentit.  Segons la defensa de Junqueras, aquesta decisió va ser la demostració que els acusats es troben en un “escenari d’indefensió i de transgressió del procés” i va explicar que la investigació es desenvolupa com un puzle de sis peces diferents amb l’objectiu de “criminalitzar l’independentisme català”.

També va acusar el Tribunal Suprem de ser arbitrari a l’hora de seleccionar uns ciutadans o altres per a l’obtenció d’avantatges estratègics.

tracking