SEGRE

EMIGRACIÓ MEDITERRANI

"Els immigrants rescatats estaven en un perill extrem i en aigües europees"

El lleidatà Marc Reig, patró del vaixell d’una ONG retingut a Sicília, assegura que van respectar la legalitat || L’Advocacia Catalana acusa de “criminalitzar” la seua tasca de rescat humanitari

El lleidatà Marc Reig Creus, al centre en una imatge d'arxiu.

El vaixell d'Open Arms retingut a Itàlia, capitanejat per un lleidatàXAVIER BERTRAL/ARA.CAT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

“Els immigrants rescatats es trobaven en aigües europees i en una situació d’extrema perillositat. Entregar-los a Líbia hauria sigut una devolució en calent a un país que no forma part del conveni de Ginebra.” Així es va expressar ahir el capità del vaixell de l’ONG catalana Pro Activa Open Arms, el lleidatà Marc Reig, que des de diumenge es troba immobilitzat a Sicília al costat de dos companys més, mentre la justícia italiana investiga un possible delicte de promoció de la migració il·legal.

Reig, natural de Bellpuig, va reiterar que van respectar la legalitat i van actuar d’acord amb el centre de coordinació de Roma, que al detectar el naufragi d’una pastera va emetre un missatge de socors a totes les embarcacions i que va acabar amb el rescat de 218 persones per part de Pro Arms. “Des d’un vaixell libanès ens van amenaçar de disparar-nos si no els entregàvem les dones i els nens”, va apuntar, al mateix temps que explicava que l’opció més segura va ser intentar atracar al port més proper. “Confiem plenament en la justícia italiana”, va concloure. I és que, segons va explicar la portaveu de l’ONG, Laura Lanuza, el fiscal general encarregat de la investigació haurà de decidir abans del 28 de març si continua amb l’acusació, que es podria traduir en penes d’entre quatre i set anys de presó. “Sabem que hem fet el correcte, i per ara només podem explicar que el nostre únic objectiu era salvar vides”, va subratllar Lanuza, que també va apuntar que “vam desobeir els guardacostes libanesos, però de fet és una figura que no existeix com a tal en aquest país”.

El ministre Dastis assegura que van actuar des del principi perquè cessés l’assetjament dels libanesos

Per la seua part, la Comissió de Drets Humans del Consell de l’Advocacia Catalana va ser una de les més crítiques amb la fiscalia italiana, assegurant que “la incompetència dels governs per frenar les màfies en aquest lamentable fenomen migratori no pot ser una excusa per criminalitzar persones que duen a terme una important tasca humanitària”. Davant d’aquestes reprovacions, el ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, va subratllar que el seu departament “es va mobilitzar” des del primer moment “perquè cessés el suposat assetjament per part dels guardacostes libanesos i perquè poguessin desembarcar les persones rescatades al port més proper”.

Fa poc més d’un any, el febrer del 2017, el Govern italià va firmar un acord de col·laboració amb les forces de control de la frontera a Líbia amb l’objectiu de frenar l’afluència d’immigrants il·legals i impedir la seua arribada a Europa. Segons Amnistia Internacional, el Govern libanès reté més de 20.000 persones acusades de fugir a la recerca d’una nova oportunitat.

Voluntaris de Proemaid acusats de tràfic de persones

La criminalització de les tasques de rescat també afecta l’ONG espanyola Proemaid, que el proper 7 de maig haurà d’asseure tres dels seus voluntaris al banc dels acusats per un presumpte delicte de tràfic de persones a Lesbos (Grècia), malgrat no transportar cap immigrant quan els van denunciar.

“Volen fer de la solidaritat un delicte i ens preocupa que es converteixi en una tendència que acabi posant en perill la vida d’aquestes persones que es llancen al mar”, explica el vicepresident de l’entitat, Manuel Blanco, un dels tres acusats i que podria enfrontar-se a deu anys de presó.

“La nostra intenció sempre ha sigut la de salvar vides, igual que ho fem en el nostre ofici com a bombers, on ningú ens acusa de cap delicte durant els nostres rescats”, va assegurar el vicepresident de l’entitat. I és que la majoria de voluntaris de Proemaid són bombers que van començar a actuar a finals del 2015 a les costes de Lesbos (Grècia), on també van oferir ajuda humanitària després del terratrèmol de l’any passat. “Sempre col·laborem amb els guardacostes i els avisem que poden comptar amb nosaltres en cas d’emergència, ja que sabem que els recursos dels governs són limitats,” apunta. Malgrat les “amenaces”, assegura que continuaran salvant vides on calgui.

tracking