Puigdemont diu que mantindrà l'acta de diputat

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va expressar aquest divendres a Hèlsinki "el seu suport total" als processats pel Tribunal Suprem en la causa contra el secessionisme català i va reiterar que no pensa renunciar a la seua acta de diputat en el Parlament.

Puigdemont va dedicar en una roda de premsa paraules de solidaritat especialment a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, després de la seua decisió de no presentar-se a la citació del jutge del Suprem Pablo Llarena i marxar d’Espanya, la qual cosa l’ha convertit en la setena dirigent sobiranista que opta per escapar-se de la Justícia espanyola.

"Crec que (Rovira) ha pres una bona decisió, té dret a defensar-se en un entorn on es respectin els seus drets", va assenyalar en afirmar que no tenia cap informació sobre les intencions de Rovira.

"No havia parlat mai amb Marta Rovira d’aquesta possibilitat, així que no és una acció coordinada," va dir Puigdemont, que avui ha estat processat per Llarena per un delicte de rebel·lió,juntament amb uns altres dotze polítics implicats en el procés independentista a Catalunya.

Llarena va processar també a Puigdemont, qui va ser el seu vicepresident, Oriol Junqueras -actualment a presó provisional- i a set membres del seu antic gabinet per malversació de fons públics.

Puigdemont, que des d’octubre està fugit de la justícia espanyola i resideix Bèlgica, va enviar a Rovira el seu "suport total, afecte personal i solidaritat".

"Sé que una decisió d’aquesta naturalesa no és gens fàcil, especialment quan tens fills petits, però òbviament li dono tot el meu suport", va reiterar.

Li va oferir a més tota la seua col·laboració "perquè pugui continuar exercint la defensa dels seus drets en un entorn molt més respectuós amb la separació de poders i, sobretot, defensar els drets del poble de Catalunya a poder exercir lliurement la seua determinació en un referèndum".

També va enviar el seu suport "a tots els que pateixen aquesta injusta repressió de l’Estat", amb referència a la decisió del Suprem de processar polítics implicats en el procés independentista, entre ells ell mateix.

"Crec que la situació que avui s’ha generat, que es continua generant, continua demostrant que hi ha una gravíssima anormalitat democràtica en l’Estat espanyol", va afirmar.

"No pot ser que hi hagi d’haver polítics a l’exili, no pot ser que hi hagi presos per les seues idees polítiques, no pot ser que qualsevol moviment que faci una majoria parlamentària, elegida en eleccions lliures, per decidir un candidat sigui entorpida pels aparells de l’estat. Ja està bé", va afirmar.

Segons la seua opinió, les ordres de processament són un element més en la "macro-causa general contra l’independentisme" i ara s’han d’examinar si s’han respectat els procediments legals, per emprendre possibles accions contra la decisió del Suprem.

L’expresident va reiterar en la roda de premsa que no té intenció de renunciar al seu escó al Parlament, com ja han fet alguns dels polítics sobiranistes imputats, entre ells els dirigents d’ERC Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Així mateix, va restar importància a la decisió de la CUP de no votar dijous a favor de la investidura de Jordi Turull (JxCat) com a president de la Generalitat i va assegurar que, encara que existeixin desacords sobre la tàctica a seguir, "això no significa que hi hagi desunió".

Segons la seua opinió, tots els partits sobiranistes estan d’acord en complir la voluntat expressada pel poble, que, segons el seu parer, és el d’investir un president del bloc secessionista, si és possible abans que s’esgoti el termini legal per convocar noves eleccions d’aquí a dos mesos.

"El bloc sobiranista està totalment d’acord en evitar noves eleccions. Si n’hi ha, que quedi clar, serà perquè l’Estat les ha provocat. Nosaltres no trairem el missatge de les urnes, no ho farem, perquè aquest no és el missatge de les urnes," va recalcar Puigdemont.

A més, va insistir que qualsevol decisió que prengui el Parlament català ha de respectar el mandat de les eleccions del passat 21 de desembre, uns comicis "molt meritoris, perquè es van fer en unes condicions extremadament difícils, amb candidats a la presó, en l’exili i amb por".