Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

SALUT

Descobreixen alteracions cerebrals en persones sanes amb més risc d'Alzheimer

Actualitzada 28/03/2018 a les 12:46
Publiquen els resultats de l’estudi mundial més important de neuroimatge
Descobreixen alteracions cerebrals en persones sanes amb més risc d'Alzheimer

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una malalta d'alzheimer descansa a la sala d'estar d'un centre de dia.

EFE/Archivo

L’estudi mundial més gran de neuroimatge, liderat per la Fundación Pasqual Maragall i elaborat entre 533 persones, ha descobert alteracions en l’estructura del cervell en persones sanes que són portadores d’un gen que les fa més propenses a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

L’estudi, que publica avui la revista "Alzheimer’s and Dementia: The Journal of the Alzheimer’s Association", ha detectat, a través de les proves de ressonància magnètica, alteracions morfològiques cerebrals en persones sanes portadores del gen APOE-e4.

Segons ha explicat en roda de premsa el cap del grup de Neuroimagen del BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), Juan Domingo Gispert, el gen APOE el té tothom, però, encara que no és l’únic, quan es presenta en la seua variació APOE-e4 constitueix el factor de risc genètic més important per desenvolupar Alzheimer.

Tanmateix, ha deixat clar que les persones que tenen aquesta morfologia cerebral no necessàriament desenvoluparan la malaltia en un futur.

La investigació l’ha dut a terme el BBRC, el centre d’investigació de la Fundación Pasqual Maragall, i ha comptat amb l’impuls de la Fundació Bancària "la Caixa".

Les imatges cerebrals dels 533 participants en l’estudi han revelat les alteracions neuroanatòmiques corresponents a la variació e4 del gen APOE en persones sanes, que tenien un menor volum de substància grisa en àrees cerebrals com l’hipocamp, que és on s’inicia la neurodegeneració en l’alzheimer.

També han descobert un augment del volum de la substància grisa al tàlem, el lòbul occipital i el còrtex dret frontal, que podria estar determinat per mecanismes inflamatoris associats a l’acumulació de la proteïna betaamiloide, que es produeix en la fase preclínica de la malaltia.

La investigació també ha revelat que les alteracions en el volum de la substància grisa cerebral en les persones amb més risc genètic de patir Alzheimer comencen a desenvolupar-se a partir dels 60 anys.

Gispert ha explicat que la combinació de la informació genètica i de la imatge permetrà "saber millor com indicar a les persones la prevenció de la malaltia".

La investigació suposa un avenç en la prevenció de l’Alzheimer, ja que permetrà tenir en compte les alteracions identificades al cervell per dissenyar assajos clínics que busquin prevenir la malaltia molt abans que apareguin els símptomes.

"Ara mateix ens permet intentar millorar i definir el nivell de risc de cada persona de patir la malaltia en el futur; a partir d’aquí, l’estudi serviria per poder fer indicacions de quines mesures de prevenció són les òptimes per a cada persona", ha detallat Gispert.

El director científic del BBRC, José Luis Molinuevo, ha assegurat que la investigació "dóna llum" perquè facilita la comprensió del "paper i dels canvis que generen els factors de risc en persones sanes", amb l’objectiu de dissenyar assajos clínics més ben dirigits que permetin entendre els canvis que precedeixen la malaltia".

En el dia d’avui, l’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa sense cura que es calcula que a Espanya afecta a 800.000 persones i que es caracteritza per una llarga fase preclínica sense símptomes que pot començar fins vint anys abans de les primeres pèrdues de memòria.

L’Alzheimer no és una malaltia hereditària en el 99 % dels casos, però gens com l’APOE-e4 contribueixen a la possibilitat de desenvolupar demència, encara que l’origen és multifactorial.

Els factors de risc per desenvolupar-la tenen a veure amb l’edat, la genètica, el control de la salut cardiovascular i els hàbits de vida saludable.

Gispert ha subratllat que els consells de prevenció passen pels "controls dels factors de risc, per mantenir l’activitat social i intel·lectual i una vida saludable".

"Molts estudis demostren que seguint aquestes pautes es podria arribar a evitar fins una tercera part dels casos d’Alzheimer", ha afirmat el doctor, que ha subratllat que "la part d’atenció primària és molt important".

A més, aquests consells, segons Gispert, poden ser "encara més efectius i beneficiosos per a persones que tenen un risc més elevat", és a dir, les que són portadores del gen APOE-e4.

Molinuevo ha anunciat un nou assaig clínic en aquelles persones que ja tenen les proteïnes de la malaltia present al cervell, però encara sense símptomes.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre