Els CDR, protagonistes del ressorgiment de les protestes arran de la detenció de Carles Puigdemont, estan sota el focus de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que ha anunciat “investigacions penals de tot tipus” per suposats delictes de rebel·lió, el mateix càrrec atribuït als líders independentistes empresonats i reclamats mitjançant euroordres.
Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Una marca lenta a l'A-2 a Alcarràs
Amado ForrollaLa Fiscalia de l’Audiència Nacional va anunciar ahir accions penals contra els comitès de defensa de la república (CDR), protagonistes del ressorgir de les protestes arran de la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont el 25 de març passat. Després d’una setmana de mobilitzacions que han tallat carreteres i alçat barreres de peatges a Catalunya, el ministeri públic va emetre un comunicat que qualifica les actuacions dels CDR d’“intolerables” i afirma que impulsarà “tota mena d’investigacions penals” i actuarà “amb contundència” per “portar davant de la justícia els autors i promotors d’aquests vandàlics actes”. Considera que poden constituir “delictes de rebel·lió i malversació”, els mateixos que s’atribueixen als líders independentistes en presó provisional i reclamats a través d’euroordres.
Per a la Fiscalia de l’Audiència Nacional, les mobilitzacions dels “autodenominats CDR” pretenen “la subversió de l’ordre constitucional” a l’“emparar i enaltir amb violència” els dirigents independentistes empresonats o a l’estranger, “persones judicialment investigades pels més greus delictes que poden donar-se en un Estat social i democràtic de dret com és la rebel·lió”.
La “violència” que el ministeri públic atribueix als CDR és un element imprescindible per afirmar l’acusació de rebel·lió que pesa sobre els dirigents independentistes empresonats i reclamats, en un moment en què tribunals d’Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit estudien les sol·licituds d’entrega a la Justícia espanyola de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i la lleidatana Meritxell Serret. També existeix una ordre de detenció internacional contra Marta Rovira, a Suïssa (país on no regeixen les euroordres) i on és també Anna Gabriel.
El comunicat de la Fiscalia va estar precedit de crítiques als CDR per part de PP, Ciutadans i PSC. Així, el vicesecretari de política social del PP, Javier Maroto, s’hi va referir com “grupuscles de semiviolència” i els va comparar amb la “kale borroka”. El president de Ciutadans, Albert Rivera, va reclamar al “govern del 155” que actuï contra els “comandos separatistes violents” per “garantir la seguretat i la mobilitat” davant de les protestes en carreteres. El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, va qualificar aixecar barreres com a actes “d’insurrecció”.
Per la seua part, el president del grup parlamentari d’ECP, Xavier Domènech, va valorar que les accions dels CDR poden portar a “expressions de conflicte violent”, una cosa que va matisar després per negar “qualsevol criminalització de la protesta ciutadana”. La CUP va cridar a “parar la criminalització del poble”. Els CDR van difondre a la nit un manifest contra els “intents de criminalització” per part d’un “Estat repressor i feixista”.
