La petició d'extradició i presó de Puigdemont queda en mans de tres jutges

La sala primera del penal de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein (nord d’Alemanya), formada per tres jutges, es disposa a estudiar la petició d’extradició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i si hi ha motius perquè segueixi a la presó. En un comunicat, l’Audiència va confirmar que ha rebut l’escrit de la Fiscalia General del "Land", en el qual Puigdemont va ser detingut el diumenge 25 de març, en aplicació de l’euroordre cursada per la Justícia espanyola.

A les seues mans està examinar "si l’extradició no sembla 'ab initio' inadmissible i si hi ha motiu per a la presó", va afegir l’Audiència, que va avançar que en aquests moments és massa aviat per avançar quan pot la sala prendre una decisió. Jens Bahr, portaveu de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, va assenyalar en declaracions a Efe que la decisió sobre la permanència a presó de Puigdemont pot prendre’s relativament aviat, en dos o tres dies. No obstant això, Bahr va declinar donar terminis, ni tan sols orientatius, sobre la resolució definitiva del procés d’extradició sol·licitat per la Justícia espanyola.

En el seu escrit, la Fiscalia ha demanat avui a l’Audiència de tramitar l’extradició a Espanya de l’expresident de la Generalitat de Catalunya pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics, pel que està processat a Espanya, i va sol·licitar també que romangui a la presó en considerar que existeix risc de fuga.

L’article 15 de la llei que regula la cooperació internacional en assumptes legals estableix que la presó per a l’extradició s’ha d’acordar si hi ha risc que pugui evadir-se del procés o que pugui obstruir la investigació.

experts veuen clara l’extradició de Puigdemont, amb el dubte en el delicte de rebel·lió

Juristes consultats per Efe veuen previsible que la Justícia alemanya aprovi l’extradició a Espanya de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en compartir ambdós països el delicte de malversació de fons públics, però caldrà esperar a la interpretació que es faci del delicte de rebel·lió. La Fiscalia alemanya, que avui ha demanat a l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein l’extradició per ambdós delictes, va considerar que l’equivalent de "rebel·lió" en el Codi Penal alemany és l’"alta traïció" i va estimar que no és necessari que els preceptes espanyols i germànics coincideixin literalment.

Segons el professor de Dret Penal, Processal i Europeu Martin Heger, de la Universitat Humboldt de Berlín, la Fiscalia General de Schleswig-Holstein ha examinat dos qüestions. "El primer era determinar si els delictes que se li imputen tenen un equivalent en la legislació alemanya i hi han respost afirmativament; el segon va ser examinar si la motivació dels càrrecs era política, la qual cosa va negar, ja que altrament no hagués demanat l’ordre de detenció per a l’extradició," va apuntar Efe. Ara l’Audiència ha d’examinar el cas i, "teòricament, també podria arribar a la conclusió que el procés contra Puigdemont és polític, el que portaria forçosament a rebutjar l’extradició, però és una cosa que considero improbable", va afegir el catedràtic. El central serà doncs comprovar que els delictes que Espanya imputa a Puigdemont tenen equivalents en el Codi Penal alemany.

En el cas de la malversació de fons sembla haver-hi claredat, amb el que, segons Heger, serà decisiu examinar si rebel·lió és equiparable a alta traïció i, sobretot, si es pot considerar que l’intent independentista va estar acompanyat de violència de la qual pugui ser responsabilitzat Puigdemont.

Segons el Codi Penal alemany, comet alta traïció qui "amb violència o amenaça de violència" atempti contra l’existència de la República Federal d’Alemanya o intenti canviar l’ordre constitucional.

Al penalista Nikolaos Gazeas, de la Universitat de Colònia, el va sorprendre que la Fiscalia inclogués també el càrrec de rebel·lió en la seua petició d’extradició. "No estic segur que el tribunal assumeixi la mateixa posició", va apuntar en declaracions Efe. Segons Gazeas, la decisió de la Fiscalia repeteix l’argumentació de l’ordre d’europea de detenció i entrega cursada per Espanya el que, segons el seu parer, no resulta suficient per considerar tipificat un delicte equivalent al d’alta traïció. "Crec que no és suficient i que no compleix amb les exigències del dret alemany per considerar que hi ha hagut violència, el que és clau en la definició del delicte d’alta traïció", va insistir per recordar que "es necessita que hi hagi hagut, almenys, incitació a la violència, no només que s’esperés que n’hi hagués si es realitzava el referèndum".

El seu "pronòstic, amb cautela," és que probablement es concedirà l’extradició, però només pel delicte de malversació de fons.

Heger va recordar també que les últimes acusacions per alta traïció a Alemanya es van produir en la dècada dels anys 50 contra representants de l’il·legalitzat Partit Comunista Alemany (DKP) per una crida a "enderrocar revolucionàriament el règim de (el canceller Konrad) Adenauer". "Els jutges que han de decidir ara no havien nascut en aquella època i poden partir de consideracions completament diferents. En aquella època, en plena guerra freda i el conflicte entre els dos estats alemanys, hi havia una altra sensibilitat", va dir Heger.

"L’article 81 del Codi Penal (el que tipifica el delicte d’alta traïció) no s’ha aplicat a Alemanya des de fa una eternitat i amb bones raons", va assenyalar per la seua part el penalista Nikolaos Gazeas, de la Universitat de Colònia.