TRIBUNALS EVASIÓ
La Policia Nacional arresta Falciani per poder extradir-lo a Suïssa
En virtut d’una nova ordre d’arrest emesa pel país helvètic al març || L’informàtic va filtrar les dades de 106.000 presumptes evasors fiscals de 203 països
L’enginyer informàtic Hervé Falciani, en una imatge d’arxiu.
La Policia Nacional va arrestar ahir a Madrid l’enginyer informàtic i antic treballador del banc suís HSBC Hervé Falciani en relació amb una nova ordre d’arrest i extradició emesa pel país helvètic el passat 19 de març, a l’estar condemnat a 5 anys per robatori de dades. L’enginyer informàtic va cobrar notorietat des que el 2008 es va filtrar la coneguda com a llista Falciani, en què es publicaven els noms dels presumptes evasors fiscals en bancs de Suïssa.
La detenció es va portar a terme al voltant de les sis de la tarda per part dels agents de la Comissaria General de Policia Judicial, moment en què Falciani es trobava a la Universitat Pontifícia de Comillas de Madrid, assistint a una jornada organitzada per la Plataforma per la Justícia Fiscal.
La detenció coincideix amb la reactivació de les euroordres per part del jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena, per demanar l’extradició dels líders independentistes que es troben fora de l’Estat. A Suïssa es troben l’exdirigent de la CUP Anna Gabriel i la líder d’ERC, Marta Rovira, encara que de moment només s’ha emès una petició d’extradició contra aquesta segona.
Fins ara, la justícia espanyola havia rebutjat extradir Falciani. El maig del 2013, l’Audiència Nacional va acceptar la petició de la Fiscalia i va rebutjar l’extradició de l’enginyer a Suïssa. El magistrat entenia que Falciani s’havia limitat a denunciar “activitats sospitoses d’il·legalitat”.
Per la seua part, el TS va dictar una sentència a començaments del 2017 en la qual va donar validesa a la llista Falciani, utilitzant les seues dades per fundar una condemna per delicte fiscal en Espanya.
El 2008, l’enginyer va filtrar les dades de 106.000 clients amb comptes opacs en bancs de Suïssa. Aquestes provenien de 203 països diferents, que en total acaparaven 100.000 milions de dòlars. En un primer moment Falciani va facilitar la llista al Govern francès, que posteriorment va iniciar una investigació. Pel seu costat, el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) va difondre les dades filtrades en diferents mitjans de comunicació.
