L'Audiència Nacional eximeix la cúpula dels Mossos a Lleida de sedició

L’Audiència Nacional ha rebutjat assumir la causa sobre l’actuació de la cúpula dels Mossos d’Esquadra de Lleida per l’1 d’octubre al considerar que els investigats, quatre comandaments de la policia catalana, no van incórrer en un delicte de sedició. La magistrada del Jutjat Central d’Instrucció número 3, Carmen Lamela, limita la imputació a un delicte de desobediència, un càrrec en el qual l’Audiència Nacional no és competent. D’aquesta forma, Lamela “no accepta la competència” de la causa, i “rebutja, en conseqüència, la inhibició plantejada” pel jutjat d’instrucció 4 de Lleida, que seguirà la causa per l’esmentat delicte de desobediència.
 

• Escorcoll a la comissaria. La Guàrdia Civil va escorcollar el 19 d’octubre de l’any passat, per ordre del jutjat d’instrucció 4, la comissaria dels Mossos a Lleida per accedir als enregistraments de la centraleta durant l’1-O.
• Mòbils confiscats. La Guàrdia Civil també va demanar l’abocament d’informació de tres telèfons mòbils, dos dels quals de dos alts càrrecs dels Mossos i el tercer, d’un agent. Buscaven missatges i trucades.
• Visió del jutge de Lleida. El jutge de Lleida va dir que els Mossos de Lleida “no només van tenir una deliberada actitud passiva [...], sinó també una actitud proactiva afavoridora de la realització de la consulta”.
• Audiència Nacional. El magistrat lleidatà va demanar que el que va passar a Lleida s’investigués en una causa a l’Audiència Nacional a l’haver incorregut en possible sedició, però aquest tribunal ho ha rebutjat.

La magistrada assegura a la interlocutòria que “no existeix connexió subjectiva dels fets que s’investiguen al jutjat d’instrucció número 4 de Lleida, qualificat com un delicte de desobediència, amb el delicte de sedició que investiga el Jutjat Central d’Instrucció [Audiència Nacional]”.

Així mateix, afegeix que “tampoc existeix connexitat material, ja que en els testimonis aportats, entre els quals es troben l’estudi realitzat de converses radiofòniques de les conferències, així com dels correus electrònics, no hi ha cap comunicació amb les persones objecte d’investigació en aquest jutjat”. S’ha de recordar que el jutge lleidatà mantenia, en un cas investigat per la Guàrdia Civil, que havia de ser instruït en la causa de l’Audiència Nacional, ja que “és absolutament imprescindible una instrucció i, en el seu cas, l’enjudiciament conjunt per assolir la veritable entitat fàctica que s’investiga o enjudicia”. Afegia que “l’actuació dels principals responsables del cos de Mossos d’Esquadra a Lleida no seria sinó la d’executors del pla, partícips” de la sedició que investiga la jutge Lamela.

Tanmateix, aquesta magistrada afirma que, si acceptés el cas de Lleida, llavors hauria d’assumir “totes les denúncies de ciutadans contra Mossos d’Esquadra [...], és a dir, hauria d’investigar l’activitat d’uns 7.000 membres d’aquest cos. Per raons òbvies, el procediment judicial es faria totalment i absolutament impossible”.