PROCÉS TRIBUNALS
Puigdemont i quatre exconsellers es querellen contra el jutge Llarena
En demanen la recusació i la Justícia belga el cita per al dia 4 de setembre || El Constitucional insisteix que Sànchez no pot participar al Parlament
Traspàs de carteres dels consellers a Bélgica.
Carles Puigdemont, amb quatre exconsellers que van marxar amb ell a l’estranger, van presentar ahir una demanda civil contra el magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena a la Justícia belga. L’acusen de vulnerar el seu dret a un “jutge imparcial i independent”, a un procediment judicial “just” i a la “presumpció d’innocència”. També van presentar una sol·licitud de recusació contra Llarena davant del TS. Puigdemont i els exconsellers es basen en les declaracions del jutge del passat 22 de febrer del 2018, quan va emetre la seua opinió abans d’iniciar el judici i fora dels tribunals.
El tribunal belga ha citat el magistrat del Suprem per al proper 4 de setembre. Segons van indicar els advocats dels polítics catalans, Llarena podrà anar a declarar en persona o enviar-hi un representant legal. El diputat de Junts per Catalunya Josep Costa va valorar positivament la presentació de la demanda i va assegurar que suposa “entrar en una fase de pas a l’ofensiva. En canvi, el portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va opinar que la citació de Llarena només serveix per “embolicar una mica més” la situació política.
El Constitucional aprova desbloquejar tretze recursos suspesos per l’aplicació del 155
En un altre ordre de coses, el Tribunal Constitucional va desestimar un nou recurs del diputat de JxCat Jordi Sànchez. En aquest, sol·licitava que el tribunal rebutgés la decisió de Llarena de mantenir-lo a la presó i no deixar-lo assistir a diferents sessions del Parlament. El Tribunal Constitucional ja va assenyalar en el seu moment que la presó provisional imposa “indefectiblement” limitacions als drets polítics derivats de la privació de llibertat. D’altra banda, el ple del TC va aprovar per unanimitat desbloquejar els tretze recursos d’incostitucionalitat pendents de tramitació, que es trobaven suspesos per l’aplicació de l’article 155. Aquesta decisió és conseqüència de la formació del nou govern.
Entre els recursos destaca el presentat pel Parlament de Catalunya contra l’acord del Senat que va permetre l’aplicació de l’article 155 o la reforma per poder investir Carles Puigdemont a distància.
