x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNALS

L'Audiència de Navarra no veu risc de fuga o de reiteració de delicte a La Manada

Actualitzada 22/06/2018 a les 10:30
La interlocutòria té en compte les "extraordinàries dificultats" que trobaran per a una vida normal per la "magnitud" del "rebuig social"
L'Audiència Navarra no veu risc de fuga o de reiteració de delicte a La Manada

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vista del furgó policial que va traslladar el passat 18 de juny als cinc acusats d'abusar sexualment d'una jove durant els Sanfermines de 2016, a la seua arribada a l'Audiència Provincial de Navarra.

EFE

La secció segona de l’Audiència de Navarra, que ha concedit la llibertat sota fiança als cinc membres de La Manada, considera que les circumstàncies han canviat i ja no existeixen els motius que en el seu dia van portar a mantenir-los a presó, com el risc de fuga o la reiteració delictiva.

La interlocutòria cita en concret la "insolvència" dels processats per "procurar-se una fuga eficaç", la falta d’amistats o relacions que poguessin ajudar-los a aconseguir-la, i el "fet notori que han perdut tota capacitat d’anonimat".

La sentència, dictada amb el vot discrepant del president del tribunal, demana per als cinc acusats una fiança de 6.000 euros per a la seua posada en llibertat provisional.

La sala explica que, a més de les característiques i gravetat del delicte imputat i de la pena amb què se l’amenaça, han de tenir-se en compte les circumstàncies concretes del cas i les personals de l’imputat, així com el pas del temps que modifica aquestes circumstàncies i obliga a ponderar les dades personals i els del cas concret coneguts en moments posteriors.

Per això subratlla que el risc de fuga vinculat en el seu dia a les altes penes sol·licitades "ha perdut notablement força" amb les condemnes de 9 anys de presó dictades.

Destaca així mateix que "no hi té cabuda ara, per raó d’una sentència condemnatòria, negar-los" l’arrelament familiar i social de tots els condemnats, ni tampoc no al·legar un "risc genèric i no concret", que "les parts acusadores no han tractat si més no de ressenyar".

Sobre això afegeix que el risc de fuga és "sempre latent" però en aquest cas no es pot inferir-ho com a "possibilitat real i concreta" i, en tot cas, "pot conjurar-se més que raonablement amb altres mesures cautelars menys costoses per a la llibertat".

De fet entén que argumentar tal risc sol per la gravetat dels fets unit a la pretensió d’elevar la pena "sembla perseguir, en contra de la doctrina constitucional, una finalitat no legítim com seria el merament punitiu o d’anticipació de la pena".

Quant al risc de reiteració delictiva, la sala rebutja com basi una causa "sub iudice" oberta a Còrdova contra quatre dels cinc processats per fets similars a la localitat de Pozoblanco, en la qual els imputats "han qüestionat a més la licitud de les proves que van donar inici a l’obertura d’investigacions.

D’altra banda subratlla que cap dels condemnats -a nou anys cada un per abusos sexuals amb prevaliment ocorreguts en els sanfermines del 2016- compte amb antecedents penals per fets com els jutjats a Pamplona.

Té en compte igualment l’"extraordinàries dificultats" que trobaran per a una vida normal per la "magnitud" del "rebuig social" que ha generat "la repercussió" que ha tingut el cas i "la pressió que ha desencadenat".

La resolució aborda també el dret a la intimitat de la víctima i el seu entorn per posar en relleu la distància de 500 quilòmetres que separen els domicilis dels membres de La Manada, a Sevilla, amb el de la seua víctima, a Madrid.

En aquest sentit precisa que aquesta distància pot "garantir la tranquil·litat i assossec de la jove" i es pot adoptar altres mesures "menys costoses que la prolongació de la seua situació de presó provisional, en la que són des de fa dos anys.

"I sobretot -acaba la interlocutòria- si considerem que l’estatus de pres preventiu és encara més penós que el que correspon al penat que inicia el compliment de la sanció ferma", que es coneixerà una vegada resolts els recursos, recorden.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre