Espanya acollirà refugiats d'Alemanya i obtindrà més recursos per a la immigració

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre ahir durant el Consell Europeu a acollir demandants d’asil que actualment es troben a Alemanya, però que van entrar des d’Espanya. A canvi, rebrà per part del país germànic i de la UE més recursos econòmics per fer front a la immigració. A més, es va acordar la creació de centres “voluntaris” per separar els refugiats, immigrants amb dret a romandre al territori comunitari, dels econòmics, que seran repatriats als seus països d’origen. Respecte als qui s’atorgui l’estatus de “refugiat”, seran traslladats a altres països de la UE partint de “quotes voluntàries”. Aquests centres s’ubicaran en territori europeu a l’espera de poder arribar a un acord amb els països del nord de l’Àfrica. En principi, es construiran als països de “primera línia”, és a dir, Espanya, Itàlia, Malta i Grècia.

Després de gairebé catorze hores de debat, Sánchez va admetre que l’acord no era el millor dels possibles encara que el va qualificar de “bo” perquè, segons ell, conjuga l’eficàcia a salvar vides, el respecte a la legislació internacional i la “irrenunciable gestió dels fluxos migratoris”.

Per la seua part, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, es va mostrar satisfet al considerar que “Itàlia ja no està sola”. El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, es va vantar que el seu país va aconseguir “el 70 per cent” de les seues demandes, després que dijous a la nit paralitzés les conclusions de la cimera.

D’altra banda, el Govern de Turquia va amenaçar de trencar l’acord migratori que manté amb la Unió des del 2016 si no s’eximeix els seus ciutadans de la necessitat d’utilitzar visats per entrar en territori comunitari.

En un altre ordre de coses, prop de 600 manifestants van ser arrestats durant una protesta contra la política migratòria de Trump a Washington, entre els quals l’actriu Susan Sarandon. Els protestants, majoritàriament dones vestides de blanc, es van asseure al terra de marbre de l’edifici Hart del Senat nord-americà i es van embolicar en mantes platejades, similars a les que s’entreguen als nens immigrants.

Al text acordat, es va evitar incloure les propostes de compartir un pressupost comú, mutualitzar els riscos i crear un Fons Monetari Europeu, deixant en una situació de fragilitat l’economia comunitària. Tan sols es va aconseguir progressar en la unió bancària i la reforma del Mecanisme d’Estabilitat.

D’altra banda, van incloure una menció específica a Gibraltar en el text de conclusions, establint que el període de transició de dos anys només s’aplicarà al penyal de Gibraltar si existeix un acord entre Madrid i Londres que així ho indiqui.