Trump contra el món

La premsa, el Congrés, els seus propis col·legues republicans, antics assessors del seu equip, estrelles de la NBA, històrics aliats internacionals i, per descomptat, l’oposició demòcrata. L’estil polític de Donald Trump és senzill: "O amb mi, amb fidelitat absoluta, o contra mi".

En els últims dies, els mitjans de comunicació han continuat sent un dels seus principals objectes de crítica, als que qualifica d’"enemic del poble" o "el partit de l’oposició", però també ha tingut temps per arremetre contra la seua exassessora Omarosa Manigault o el sempre socorregut envit a la Justícia per les investigacions sobre la "trama russa".

Aquesta és la pauta que el president dels Estats Units ha seguit, sense interrupció, des que va decidir presentar-se a les eleccions per arribar a la Casa Blanca allà per 2015, una tàctica que lluny d’anar-li malament, continua alimentant els seus nivells de popularitat entre l’electorat republicà.

És evident que "Trump és un tipus diferent de president", apunta en declaracions a Efe la professora de Ciències Polítiques i Administració Pública de la Universitat de Fairfield (Conneticut) Gayle Alberda.

"El que li sembla funcionar és la seua capacitat d’unir als seus seguidors al voltant de la idea que certs grups o persones estan en contra seu, ja sigui la premsa, els demòcrates, els republicans o les nacions estrangeres", considera Alberda.

És per això que el multimilionari no deixa de buscar enemics sobre qui agitar les passions, però alhora, segons l’opinió dels experts, està posant en perill certs principis fonamentals de la democràcia del país.

"Una peça clau de la construcció de la democràcia nord-americana és la capacitat d’intercanviar idees i participar en el discurs cívic", assenyala la professora.

"Quan Trump diu que un grup és l’enemic o diu que un grup està en contra seu -agrega Alberda-, dificulta la possibilitat de portar-los a la taula i tenir un diàleg productiu".

A més de la premsa, com a "quart poder" i institució de control en tota democràcia, el magnat també posa en dubte la independència i la traça judicial, especialment quan té a veure amb les indagacions sobre la ingerència russa en els comicis presidencials de 2016 i la possible coordinació de la seua campanya amb el Kremlin a tal efecte.

"La Justícia no és justa (per a Trump) si justament no és el que ell vol", subratlla Efe Brett Bruen, exdiplomàtic nord-americà, qui també adverteix de l’impacte que pot tenir el patró de comportament del mandatari a nivell global.

Perquè Trump no només busca, identifica i apunta enemics a casa, també ho fa fora, fins i tot amb aliats històrics dels Estats Units, com les principals potències europees i l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).

"Les implicacions per a les relacions exteriors són importants, ja que és una àrea en la qual el president es troba a prop del control unilateral", afirma en conversa amb Efe Christopher Larimer, professor de Ciència Política de la Universidad Nothern Iowa.

A diferència de la política nacional, on el Congrés pot servir com un control del Poder Executiu, el president "realment pot dictar la direcció de la política exterior".

"El perill potencial amb la seua retòrica recent és un debilitament de les relacions amb socis globals importants. Si bé pot no haver-hi un efecte immediat, agrega un nivell d’incertesa a la direcció de les relacions exteriors", explica el professor.

Segons el parer de Bruen, aquesta obsessió de Trump per l’enfrontament té a veure amb el món dels "reality shows" d’on prové i "on l’objectiu és el màxim drama possible" a canvi d’augmentar "la seua audiència", una cosa que està posant en joc la credibilitat de Washington en l’esfera internacional.

"Fa aliances amb enemics i destrueix amistats amb aliats perquè així genera més telespectadors", afegeix.

"És molt difícil veure com es pot reparar el dany que ha fet internament o amb els nostres aliats. Vam perdre la nostra credibilitat. Vam perdre la nostra influència -insisteix-. Vam perdre part de la nostra unitat".