x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRISI

Milers de civils atrapats a Trípoli en els combats més cruents des de 2014

01/09/2018 a les 18:33
Els enfrontaments han segat ja la vida de mig centenar de persones
Milers de civils atrapats a Trípoli en els combats més cruents des de 2014

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Soldats libanesos fan guàrdia.

EFE/Archivo

Milers de civils, entre ells centenars de migrants amuntegats en centres de detenció, es troben atrapats enmig dels combats que des de fa una setmana deslliuren les diferents milícies a Trípoli, els pitjors des de l’inici el 2014 de l’actual guerra civil a Líbia.

Els enfrontaments, que han segat ja la vida de mig centenar de persones -entre elles una vintena de civils- van esclatar diumenge passat als voltants de l’antic aeroport internacional de Trípoli, la peça cobejada pels contendents.

I després de diversos intents fallits d’alto el foc, es van estendre aquest divendres cap al nord de la capital i van obligar al tancament de la base militar de Mitiga, únic aeroport en funcionament de la ciutat.

"La gent s’està escapant de les seues cases i buscant refugi on pot. Molts han quedat bloquejats pels combats als seus carrers i s’han posat en escoles i hospitals per protegir-se dels bombardejos", va explicar a Efe un resident al barri meridional de Salahedin, origen dels combats.

Centenars més han començat a fugir en les últimes hores de la zona de Mitiga, mentre que al voltant de 60 famílies es troben atrapades sense accés al menjar i l’aigua en l’anomenat "Triangle Suzuki", pròxim a la base militar d’Al Yarmuk, va advertir la premsa Osama Ali, portaveu d’Emergències a Trípoli.

L’origen de l’enfrontaments està lligat a la lògica de la divisió i el conflicte armat que afecta Líbia des que el 2011 l’OTAN contribuís militarment a la vitoria dels diferents grups rebels sobre la dictadura de Muamar al Gadafi.

El país es va fracturar en dos el 2014, després de la decisió del llavors Govern islamista de no reconèixer la seua derrota en les eleccions legislatives.

El nou Parlament va decidir traslladar-se a la ciutat de Tobruk, a l’est del país, on va quedar sota la tutela del mariscal Jalifa Hafter, un antic membre de la cúpula gaddafista convertit en els anys vuitanta en opositor en l’exili, i que ara ha esdevingut l’home fort del país.

El desembre de 2015, i en ple avanci de la branca líbia del grup gihadista Estat Islàmic, l’ONU va forçar un acord per a la formació d’un Govern d’Acord Nacional (GNA) a Trípoli, que no va ser acceptat a Tobruk.

Reconegut únicament per la comunitat internacional malgrat mancar de legitimitat democràtica, el GNA amb prou feines ha aconseguit imposar la seua autoritat més enllà de la capital, on ha quedat, igualment, a mercè de les diferents senyors de la guerra.

Segons testimonis, van ser les poderoses Brigades Revolucionàries de Trípoli i la Força Especial de Dissuasió (RADA) -milícies que controlen els ministeris d’Interior i de Defensa del Govern que sosté l’ONU- les que van iniciar els combats.

Avalades per les Brigadas Abu Salim i Nawassi, pel que sembla van penetrar a la zona sota control de la "Setena Brigada", també vinculada al Ministeri d’Interior i a un antic parlamentari i líder rebel anomenat Salah Badi, exiliat a Turquia.

Badi, un expilot de combat empresonat durant anys per Al Gadafi, està considerat un dels responsables dels cruents enfrontaments que es van deslliurar a Trípoli el 2014, origen de l’actual guerra civil.

Dilluns, RADA -dirigida pel salafista Abdel Rauf Kara- va acusar a la "Setena Brigada" i als seus socis de la veïna ciutat de Tarhuma de ser la quintacolumna d’Hafter, que s’oposa al GNA.

En aquest ambient de violència, la comissió de mediació integrada per les ciutats de Tarhuma, Misrata, Zintan, Zawia i Trípoli ha arribat avui a un nou acord de cessament del foc, el tercer d’aquest tipus que es proclama en quatre dies.

El pacte, que inclou l’entrada d’una força neutral formada per milícies del centre i l’oest de la regió militar tripolitana, ha estat rebutjat per la "Setena Brigada", van assenyalar a Efe fonts de Seguretat.

Els combats han deixat en evidència, igualment, la capacitat del Govern sostingut per l’ONU per controlar a les milícies que es reparteixen la capital i la ciutats circumdants, i la viabilitat del pla presentat fa un any per la Misión Naciones Unidas a Líbia (UNSMIL), que incloïa la convocatòria d’eleccions.

Fonts pròximes a la negociació van revelar aquesta setmana a Efe que l’esmentada missió valora la possibilitat de posposar sense data els comicis davant de la falta d’avenços en una negociació que busca ella posar fi a la divisió del país.

Una fractura que ha estat aprofitada per les grups gihadistes per assentar-se al territori i per les màfies dedicades al tràfic d’armes, combustible, aliments i persones per dominar l’arruïnada economia nacional.

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre