SEGRE

PANORAMA

Sánchez proposa que els catalans votin un nou Estatut i reitera l'amenaça de l'article 155

Rebutja un referèndum sobre autodeterminació i el limita a “autogovern” || PP i Ciutadans l’insten a “posar ordre a Catalunya”, limitar les competències catalanes i tornar a intervenir l’autonomia

Pedro Sánchez, al costat de Cristina Narbona, a l’esquerra, i a Adriana Lastra.

Pedro Sánchez, al costat de Cristina Narbona, a l’esquerra, i a Adriana Lastra.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar ahir la celebració d’un “referèndum per l’autogovern” a Catalunya, malgrat que va insistir que això no vol dir que tingui una finalitat d’“autodeterminació”. El cap de l’Executiu estatal va aclarir que aquesta proposta no va a favor de “la independència, sinó de la convivència” entre catalans i espanyols. En concret, Sánchez donava referència a la reforma de l’Estatut, que s’hauria d’aprovar mitjançant un referèndum. Una cosa que acabaria amb “un problema polític” que, segons la seua opinió, esdevé al territori català actualment, ja que “l’Estatut no és un document triat pels catalans”.

Al preguntar-li sobre la insistència del president de la Generalitat, Quim Torra, en qüestió d’independència i autodeterminació, Sánchez només va tornar a al·ludir a la necessitat d’un referèndum a favor de l’“autogovern”, sense concretar res més. També va convidar els catalans a fer “autocrítica” i a assumir que el mandat de Torra no és el que va emanar de l’1-O, sinó de la voluntat dels catalans a les autonòmiques. Seguint amb Torra, Sánchez espera que “encerti” i “mostri compromís” al discurs d’avui, per “posar punt final a aquest enfrontament entre catalans”.

Sánchez espera que avui Torra “encerti” per posar fi a l’enfrontament entre catalans en el seu discurs

El líder del PSOE també va defensar l’article 155 i va assegurar que és un “instrument perfectament constitucional i legítim per poder tornar a resituar Catalunya a l’Estatut i a la Constitució”. Malgrat la insistència en el diàleg amb Catalunya, va tornar a recórrer a l’amenaça que ja va llançar a Torra sobre l’aplicació del 155 “en el moment en què es produeixin” les circumstàncies necessàries. En aquest context i al·ludint als llaços grocs, Sánchez va afegir que “està en contra de tots els símbols que divideixin, que separin, no uns sí i altres no, de tots”, i va afegir que “fan falta menys gestos i més responsabilitat”.

Pel que fa a reaccions, Ciutadans i PP van rebutjar la proposta de referèndum de Sánchez i el van acusar d’“assumir posicions nacionalistes” i de ser “el responsable” del que pugui passar a Catalunya. Insisteixen a “aplicar el 155 com més aviat millor”. El PP l’insta a posar “ordre” i li sembla “inconcebible que Torra amenaci d’obrir presons”. A més, els populars van sol·licitar que aclareixi “quin referèndum” pactarà amb Catalunya, ja que no queden “competències” per passar, ja que si ho fa, això significaria “una desigualtat entre comunitats autònomes”.

“No facilitarem al Govern que jugui amb la mòmia, perquè no són les restes com diuen, el cadàver del meu avi està momificat. Tenim uns drets que ens atorga la Constitució com a ciutadans”, va afirmar ahir el nét de Franco, Francisco Martínez-Bordiú, a la COPE.

El nét del Franco va anunciar que la família recorrerà al defensor del poble per impugnar el reial decret llei que va aprovar el Govern espanyol per portar a terme l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos. Per la seua banda, el president de l’Executiu espanyol, Pedro Sánchez, en al·lusió a Pablo Casado i a la seua proposta de reforma de la llei de Memòria Històrica en llei de Concòrdia, va dir que el Partit Popular “té un problema amb la seua pròpia història”.

Casado, en canvi, va mantenir l’abstenció de la seua formació en l’exhumació i va comentar que la proposta del PSOE es tracta d’“una esmena a la totalitat” i al llegat de Felipe González.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va anunciar ahir un principi d’acord amb l’Executiu de Pedro Sánchez per apujar l’IRPF a les rendes de més de 10.000 euros mensuals. “A aquesta gent no li doldrà”, va justificar. Per la seua banda, Pedro Sánchez va anunciar ahir que crearà un impost sobre les transaccions financeres, que van acordar amb Units Podem a fi d’aconseguir l’aprovació dels pressupostos del 2019, però no es va pronunciar sobre si l’Executiu crearà un impost nou a la banca, tal com va assenyalar al principi.

A més, va avançar tres àmbits de millora en el finançament de les comunitats autònomes: un augment de 2.500 milions d’euros als ingressos que perceben per l’IVA, més marge en la reducció del dèficit i una millora del finançament d’uns 4.000 milions d’euros; en total uns 9.000 milions més si s’aprova el nou camí de dèficit. També, va expressar la intenció de presentar l’avantprojecte de llei de Pressupostos “a finals de novembre o principis de desembre” perquè puguin ser aprovats al primer trimestre del 2019.

Sánchez va afirmar que els Pressupostos del 2018, aprovats pel Govern del Partit Popular, no són els seus pressupostos. El Govern Espanyol té la voluntat “clara i inequívoca” de presentar uns nous comptes a finals de novembre. També va parlar sobre el compromís amb Podem per reformar la llei d’Estabilitat Pressupostària.

Artadi qualifica de “pantalla passada” el debat sobre l’Estatut La consellera de Presidència i portaveu del Govern català, Elsa Artadi, va replicar ahir al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que el “debat” a Catalunya és sobre el dret a decidir, no sobre l’Estatut, que va qualificar de “pantalla passada, superat fa bastants anys”. Marta Vilalta, portaveu d’Esquerra Republicana, va animar Pedro Sánchez a ser “valent” i que el referèndum que va proposar ahir no sigui sobre el d’autogovern de Catalunya, sinó sobre el dret d’autodeterminació, és a dir, sobre la independència. D’altra banda, el vicepresident de la Generalitat i adjunt a la Presidència d’ERC, Pere Aragonès, va avisar ahir Sánchez que “no té sentit demanar el vot d’ERC i avalar la presó del seu líder”, i va assegurar que l’Executiu central pot representar un paper clau en el procés judicial contra polítics independentistes. A aquesta petició es va afegir també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

tracking