El Suprem, dividit, continua deliberant avui sobre qui ha de pagar les taxes hipotecàries

La disparitat de postures al voltant de qui ha d’assumir el pagament de l’impost sobre actes jurídics documentats –impost sobre hipoteques– va marcar ahir les vuit hores de deliberació del ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, que continuarà avui. La decisió manté pendent milions de persones, bé perquè tenen firmada una hipoteca i podrien recuperar l’import d’aquesta taxa, bé perquè estan a punt de firmar un crèdit per comprar un habitatge. Només per les hipoteques firmades en els últims quatre anys, es calcula que 12.700 lleidatans podrien reclamar uns 25 milions d’euros. Fonts de la Sala van assenyalar que al debat de fons de la qüestió –si s’estimen o no els tres recursos presentats per l’Empresa Municipal de l’Habitatge de Rivas-Vaciamadrid contra una sentència anterior que va resoldre a favor de les entitats bancàries–, hi havien intervingut un total de nou dels vint-i-vuit magistrats reunits, dos dels quals van ser els ponents assignats als esmentats recursos. Les mateixes fonts van apuntar que els magistrats que sí que hi van intervenir no van mostrar una postura unitària respecte a aquest assumpte, i que hi va haver opinions tant a favor com en contra de confirmar el gir jurisprudencial fet fa tres setmanes per una de les seccions d’aquesta sala, que va atribuir als bancs el pagament de l’impost. Dos dels que van defensar confirmar la nova jurisprudència van ser els dos ponents dels recursos estudiats ahir, Nicolás Maurani i Francisco José Navarro Sanchís. Tanmateix, altres magistrats que van prendre la paraula es van mostrar en contra de confirmar la nova doctrina i van advocar per tornar a la situació anterior, la que siguin els clients els que abonin aquest impost a Hisenda. Una de les claus de la deliberació que seguirà avui serà la fixació de la retroactivitat de la nova doctrina en el cas que aquesta es confirmi. Es baralla que pugui fixar-se en quatre anys –que són el termini que permetria la reclamació pels ciutadans a Hisenda dels diners pagats per aquest impost– o establir-se il·limitada, cosa que permetria a un nombre més elevat de ciutadans reclamar als tribunals. L’assumpte de la retroactivitat, tanmateix, no es va tocar ahir. A l’espera de la decisió judicial, Podem va fer una crida a la mobilització si el Suprem decideix que els bancs no assumeixin l’impost de les hipoteques. Des del Govern central, el ministre de Foment i secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va avançar que l’Executiu estudiarà articular “algun tipus d’ajuda” a les autonomies perquè no els afecti la situació financera si finalment els consumidors poden reclamar la devolució de l’impost sobre actes jurídics documentats.

La PAH de Lleida demana la devolució des del 1995

Membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) es van concentrar ahir al davant dels jutjats de Lleida, on van llegir un manifest per reclamar que els bancs paguin l’impost de les hipoteques. Exigeixen també que ho facin amb retroactivitat total, des de l’any 1995, quan es va aprovar l’article, qüestionat ara al Tribunal Suprem, que establia que el client es fes càrrec d’aquest impost. Consideren “lamentable” que es qüestioni ara una sentència perquè afecta les entitats financeres però que no s’hi fes cap pas quan afectava els ciutadans. “Durant més de vint anys la banca ha guanyat milions d’euros i ha desnonat milers de famílies a tot l’Estat”, denuncia en aquest sentit el portaveu de la PAH de Lleida, Henry Mora. Des de la PAH, exigeixen “que la decisió judicial estableixi la retroactivitat, que s’elimini totalment l’impost al ciutadà i que es tornin els diners a totes les famílies que hagin pagat aquest impost en els vint anys que fa que aquesta llei és vigent”, va sentenciar Mora. Des de la PAH destaquen que “és la primera vegada que després d’una sentència i per la repercussió que aquesta pot causar, quedi en suspensió fins que es decideixi com afectarà aquesta decisió”. “Això s’hauria d’haver fet abans de sentenciar”, opinen, i critiquen que un fet com aquest no s’ha vist mai abans.