SEGRE

POLÈMICA TRIBUTS

Els bancs no pagaran l'impost de les hipoteques a l'Església, l'Estat i els partits

Perquè el decret de Sánchez manté l’exempció d’aquest pagament || La reforma de la llei d’estabilitat, ajornada de nou, i ja serà impossible aixecar el veto del Senat al camí de dèficit aquest any

Acte de protesta per la sentència del Suprem davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ahir.

Acte de protesta per la sentència del Suprem davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ahir.ÒMNIUM CULTURAL

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els bancs no pagaran l’impost d’actes jurídics documentats dels préstecs hipotecaris subscrits amb l’Església i les altres confessions religioses que hagin firmat acords de cooperació amb l’Estat, amb els partits polítics amb representació parlamentària, amb l’Estat i amb altres entitats socials com la Creu Roja. Aquesta excepció és conseqüència que la normativa que regula aquest gravamen eximeix aquestes entitats del pagament de la taxa, excepció que el Govern socialista ha mantingut al decret que va aprovar dijous i que entra en vigor avui, i que tenia com a objectiu evitar que els consumidors seguissin carregant amb l’obligació d’abonar-lo després de la polèmica resolució del Tribunal Suprem.

En aquest sentit, el president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, va justificar ahir la decisió d’imputar als bancs el pagament de l’impost en la necessitat de redistribuir millor la riquesa per frenar l’avanç del populisme.

“Si la prosperitat no és com una mena de pluja fina, persistent i capaç d’arribar a totes les capes de la societat, sorgeixen en conseqüència el desencant, la frustració, la desafecció, i és aquí on es troben els pilars, l’aliment que alimenta les retòriques excloents”, va advertir. No obstant, el secretari d’Àrees i Programes Sectorials de Ciutadans, Toni Roldán, va demanar als socialistes que no facin “nyaps” amb el decret que va aprovar dijous el Consell de Ministres perquè després hi hagi problemes d’“inconstitucionalitat” de la mesura. D’altra banda, la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, al ser preguntada per la conversa que va mantenir dijous amb el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va explicar que aquesta s’emmarca en l’obligació “dels poders de l’Estat de parlar amb llum i taquígraf”. Per la seua banda, Facua va exigir al Gabinet central que l’autoritat de protecció a l’usuari financer que pretén crear tingui capacitat sancionadora i no sigui una “figura decorativa”. En un altre ordre de coses, un nou ajornament del debat a la totalitat al Congrés de la reforma de la llei d’estabilitat pressupostària, que té com a finalitat retirar el veto efectiu del Senat al camí de dèficit, impossibilitarà que el canvi legislatiu sigui aprovat aquest any.

En relació amb els pressupostos, el líder del Partit Popular, Pablo Casado, va instar Pedro Sánchez a sotmetre’s “almenys” a una qüestió de confiança si no aconsegueix aprovar-los i si decideix no anticipar els comicis.

El Govern instarà a investigar si el TS va cometre algun delicte

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, va avançar ahir que la Generalitat presentarà una denúncia a la Fiscalia General de l’Estat perquè investigui si el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el de la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal, Luis Díez-Picazo, van cometre algun delicte en el procés que va culminar amb la polèmica resolució publicada dimarts que salvava els bancs de pagar l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques. Segons va explicar Artadi, el Ministeri Públic està “obligat a investigar” si hi ha hagut delicte a l’esmenar “una sentència ferma” a través d’una “inusual convocatòria de la sala del tribunal”. En aquest sentit, Artadi va denunciar que s’ha produït una “vulneració dels drets de tota la ciutadania”, amb uns procediments judicials “dubtosos” i uns “possibles interessos particulars” que han pogut influir en la decisió final dels magistrats.

tracking