La Fiscalia decidirà "cas per cas" si denuncia alcaldes per l'1-O

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha anunciat aquest dijous a Barcelona que el ministeri públic decidirà "cas per cas" si denuncia els alcaldes que van donar suport al referèndum de l’1-O, en unes investigacions que ja estan "ultimades", després de subratllar que "no hi ha cap causa general". Segarra s’ha reunit avui amb la cúpula de la Fiscalia a Catalunya i Barcelona, en la seua primera visita a la comunitat catalana des que el mes de juliol passat va prendre possessió del seu càrrec, per tractar, entre altres assumptes, sobre el futur de les investigacions que en vigílies de l’1-O es van obrir a desenes d’alcaldes per recolzar el referèndum unilateral.

Les investigacions es derivaven d’una instrucció que va dictar el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, perquè s’investiguessin els alcaldes que havien cedit equipaments municipals per a l’1-O, en la que adjuntava un llistat de 712 ajuntaments que, segons el web de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), havien aprovat decrets per posar a disposició del Govern els seus locals.

La Fiscalia de Catalunya ha arxivat ja una investigació a un alcalde aforat -el diputat i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona- en entendre que no hi ha indicis que cedís locals municipals per a la consulta, mentre que la de Barcelona s’inclina per presentar querelles contra altres edils de la seua província. Segarra ha admès avui que estan "molt ultimades" algunes d’aquestes diligències i que en un "breu termini" es donarà "sortida" a les mateixes, en el seu cas "judicialitzant-les o mitjançant resolució d’arxivament". "Són conductes personals, així és el dret penal", ha insistit la fiscal general, que ha destacat la importància de transmetre a la ciutadania que a la Fiscalia "no hi ha directrius generals", encara que sí una "coordinació "per garantir la unitat d’actuació del ministeri públic". En aquest sentit, ha destacat que la unitat d’actuació és "un dels principis" del ministeri públic: "el principi d’igualtat davant de la llei es demostra molt clarament amb la feina dels fiscals", ha afegit.

La fiscal general de l’Estat s’ha reunit aquest matí amb la cúpula de la Fiscalia Superior de Catalunya, dirigida per Francisco Bañeres, i posteriorment amb la plantilla de la Fiscalia Provincial de Barcelona, una àrea que, ha destacat Segarra, té molt pes i és molt gran i important.

Segarra també ha tingut aquest matí una trobada amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, al Palau de Justicia de Barcelona, seu de l’alt tribunal català. Precisament, en declaracions als mitjans Segarra s’ha referit a la renúncia del magistrat Manuel Marchena a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una decisió que li sembla "oportuna" per reforçar la imatge d’independència del poder judicial a Espanya. Segarra ha apostat per "altres formes de selecció" dels membres del CGPJ que contribueixin a reforçar la imatge d’independència de la justícia i ha titllat d’"extraordinàriament prudent" que es paralitzi i es deixi per a un moment posterior" l’elecció dels membres de l’òrgan de govern dels jutges. Així mateix, ha assegurat que una de les funcions de la Fiscalia és "la defensa de la independència judicial", pel que sempre estarà "al costat de qualsevol iniciativa que pretengui reforçar aquesta imatge de confiança i independència que ha de tenir la societat en la seua justícia". "Si es plantegen altres formes de selecció per a l’eleccions dels vocals del Consell, benvingudes sigui, tot des del respecte als àmbits de competència i a les decisions personals d’institucions i persones", ha recalcat.

Segarra creu que la independència judicial no és "en absolut en perill a Espanya", però ha apostat per posposar l’elecció dels vocals del CGPJ, "si hi ha hagut un context en què això pot ser en dubte". En aquest sentit, la fiscal general ha asseverat que la renúncia de Marchena obeeix a "posicions personals molt respectables", però que li sembla "oportú" dins d’aquest "context" de garantir la imatge d’independència de la justícia davant de la societat.