Més de cent professors i catedràtics de dret rebutgen la rebel·lió i la sedició

Més de 120 catedràtics i professors de dret van rebutjar ahir en un manifest les acusacions de rebel·lió i sedició pel procés. El text, sota el títol La banalització dels delictes de rebel·lió i sedició, el va publicar ahir eldiario.es. En el manifest, els catedràtics i professors van avisar que la interpretació de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat contra els líders independentistes “obre la porta a la banalització” d’aquests dos delictes “pràcticament inèdits en democràcia i amb un passat de trist record”. Els acadèmics també van lamentar que la Fiscalia “converteixi en delicte l’exercici de drets fonamentals” com són la reunió i la manifestació. Segons el ministeri públic, el pla de la jornada de l’1-O preveia la utilització de “la violència necessària” mitjançant el cos dels Mossos d’Esquadra i de manifestacions “tumultuàries” d’Òmnium i ANC.

El text va ser promogut pels catedràtics de dret penal de les universitats de Jaén, Castella-la Manxa i Granada, Guillermo Portilla, Nicolás García Rivas i María Luís Maqueda, i els professors de Dret Penal de les universitats de la Corunya i València, José Ángel Brandariz i Javier Mira Benavent. També es van sumar al manifest catedràtics de Dret Penal de diverses universitats com Manuel Cancio (Universitat Autònoma de Madrid), Jacobo Dopico (Universitat Carles III), Luigi Foffani (Universitat de Mòdena), Patricia Laurenzo (Universitat de Màlaga) o Joan Queralt (Universitat de Barcelona). D’altra banda, els acadèmics veuen la petició de penes, que arriben als vint-i-cinc anys de presó en el cas de la Fiscalia i dotze en el cas de l’Advocacia de l’Estat, com una conseqüència de l’ús inadequat dels delictes de rebel·lió i sedició i assenyalen que és “altament qüestionable” en base al principi de proporcionalitat. En paral·lel, el president de l’Organització Mundial contra la Tortura, Gerald Staberock, ha enviat una carta a la fiscal general, María José Segarra, i al cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, per exigir la llibertat “immediata i incondicional” dels Jordis.

Els acadèmics van lamentar que la Fiscalia “converteixi en delicte l’exercici de drets fonamentals”

Les investigacions es derivaven d’una instrucció que va dictar el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, perquè s’investigués els alcaldes que havien cedit equipaments municipals per a l’1-O, en la qual adjuntava un llistat de 712 ajuntaments que, segons el web de l’Associació de Municipis per la Independència, havien aprovat posar a disposició del Govern els seus locals.